Pere Aragonès i Laura Borràs escenifiquen la pugna del independentisme però no son els que decideixen.
Fins aquells que no votaren independentisme tenen mandra en tornar a les urnes el 18 de juliol. Que hi hagi govern i que es governi com passa arreu del món. Tants mesos amb un govern provisional no és bo pel país i tampoc pels partits independentistes. ERC i JxCat van traient tots els obstacles que els porta, ens porta, al precipici.
Si la independència és l’objectiu compartit pels tres partits que volen trencar amb Espanya, costa entendre perquè no s’avenen er investir Pere Aragonès i formin govern. La raó que es pot extreure és que no es tracta de la República sinó del poder, de repartir-lo entre les tres sensibilitats independentistes que volen el mateix però de diferent manera.
Penso que evitaran que hi hagi eleccions. Però això no és el més important. El que compta és que el govern que es faci, en solitari d’ERC, amb JxCat al executiu o amb un pacte amb la CUP, serà la continuació de les baralles ideològiques, econòmiques que s’han lliurat obertament des de l’endemà de les eleccions del 14 de febrer. L’independentisme, pel que es veu, no només no és homogeni sinó que és incapaç de negociar una investidura i un govern posterior.
Catalunya és mereix quelcom més seriós. Aquesta incapacitat d’entesa no es responsabilitat de Madrid, dels constitucionalistes o de l’extrema dreta. No hi ha enemic exterior en el que respecta als resultats de les eleccions de fa tres mesos. Són els independentistes els que posen per davant de els seus interessos partidistes a les necessitats del país. És una pena perquè el distanciament dels polítics amb la societat és cada cop més gran. La política és necessària però aquestes petiteses dels seus líders la fan prescindible.
En comptes de remarcar l’èxit, per exemple, de la distribució de les vacunes potenciant el paper dels sanitaris en l’organització de tot el dispositiu, els consellers o conselleres involucrats, el mateix vicepresident en funcions, Pere Aragonès, s’entretenen en discussions que el ciutadà no entén.
Mentre el país decau en molts àmbits, el que importa sembla que és si mana Oriol Junqueras des de Lledoners o Carles Puigdemont des de Waterloo intentant governar amb el comandament a distància. El circuït independentista, a més, no deixa que ningú més jugui ni a favor ni en contra ni amb abstenció. Aquesta situació de cansament dura ja massa temps.
Hi ha alternativa? Dos no es barallen si un no vol. Però tampoc dos es posen d’acord si un no li dona la gana. Tan se val, l’alternativa haurà de passar, ara o en unes properes eleccions, per trencar els murs que com a cordons sanitaris impedeixen que les dues Catalunyes puguin arribar a acords per tirar endavant el país. Es necessiten perquè la societat no és monolítica sinó que es plural.
Habrá paz en el nuevo Govern, 14 Conselleries dan lo suficiente para colocar a todos los cuadros de ambos partidos.
Las negociaciones han sido para el reparto del poder, otra cosa es que en estas hayan pensado en resolver problemas a todos, todos, los catalanes.
Si las luchas internas continuan, porque parece lo más probable, siempre quedará transferir la responsabilidades al candidato juancarlista y borbónico Salvador Illa.
CIRCUIT ANNEXIONISTA DESDE VOX A PSOE
1.- ¿Al circuit independentista no hi entra ningú? Al circuit annexionista només hi entren des de PSOE a VOX.
2.- ¿ER i JxCAT aboquen el país al precipici? Salvador Illa, candidat del borbònic i juancarlista Pedro Sánchez, aboca el país al precipici perquè ha fracassat a l’hora de configurar una investidura.
3.- ¿L’independentisme vol trencar amb Espanya? L’independentisme vol una relació amb Espanya basada en la democràcia, la llibertat, la solidaritat i el respecte a la sobirania d’ambdues nacions.
4.- ¿Tres sensibilitats independentistes? Afortunadament l’independentisme català democràtic i pacífic és plural, no monolític.
5.- ¿Continuaran les baralles ideològiques i econòmiques al Govern català? Cal respectar el termini periodístic democràtic dels cent primers dies per emetre un judici i no fer cas dels profetes de calamitats que ja ensenyen la poteta de la frustració i volen que quant pitjor vagin les coses, millor.
6. ¿El problema es que manin Oriol Junqueras des de Lledoners i Carles Puigdemont des de Waterloo? El problema es que Pedro Sánchez mani amb el comandament a distància des de la monàrquica i ultracentralista Moncloa i un PSOE que renuncia al republicanisme i al federalisme.
7.- La incapacitat d’entesa entre els Governs d’Espanya i de Catalunya no es responsabilitat de Madrid, dels constitucionalistes o de l’extrema dreta (?) ¿Són els independentistes els que posen per davant de els seus interessos partidistes a les necessitats del país?. Al revés. El Govern espanyol de Pedro Sánchez, Miquel Iceta, Salvador Illa han d’admetre per responsabilitat que la solució a l’afer català no és el terrible GAL, ni el 155, ni la repressió, ni les clavegueres de l’estat, ni el “a por ellos”, ni confiscar urnes, ni apallissar votants. La única solució consisteix en respectar els drets i les llibertats de totes les persones i de tots els pobles. També de Catalunya.
D´acord amb tot.
Buenas tardes,
El futuro será complejo e imprevisible, con consecuencias desconocidas como es típico en la historia natural y en la humana tenemos que procurar que la convivencia se fundamente en acuerdos entre los que ahora ni se hablan, al menos en público, ocurra lo que ocurra.
Hoy en el programa del Sr. Cuní, se entrevistaba a la Presidenta de la ANC y a preguntas sobre las negociaciones sus respuestas es que no podía explicar nada, era secreto… Igual que hacen los partidos políticos en todo el mundo. Es decir, o el periodismo nos explica esos secretos, si es capaz de descubrirlos, o vivimos en la ignorancia de lo que se acuerda y por qué. Esto es un elemento importante de transparencia para decidir con conocimiento.
Saludos,
No se ponen de acuerdo para formar gobierno y quieren montar una republica.
Yo tambien quiero la Republica, pero no la que quieren estos sectarios de pacotilla.
Nos estamos quedando en el chasis y el sistema actual de autonosuyas solo sirve para un neofeudalismo de barretina y ball de bastons que no lleva a ninguna parte mas que a la ruina.
Sr. Foix esto no va ni con ruedas.
A todo esto las feminas del Barça se han hecho con la Champions y Rafa Nadal ha dado otra leccion de.
El circo nos salva (aun)