La solitud de Hopper ha reconfortat a molta gent en els temps de confinament.
Els quadres d’Edward Hopper han omplert les xarxes en aquests temps de pandèmia. La solitud de paisatges, de persones, de cases o de bars de llocs indeterminats s’han identificat amb milions de situacions personals de forçós confinament. El pintor novaiorquès pintava estats d’ànim de persones, de situacions i de coses. L’ànima quieta de la vida té una força impressionant.
He vist Hopper a Chicago i a Nova York. A l’Arts Institute i al Whitney. La solitud hopperiana s’exhibeix en els llocs més tumultuosos d’Amèrica. Són vivències quietes, immòbils, petrificades que tenen la vida de les coses animades. Parlen i escolten. Pensen. Sembla que les figures estàtiques cerquen una transcendència que no troben. El segle passat fou un dels més agitats de la història, més violents, amb més morts en accions de guerra.
A tanta agitació ambiental i tantes morts, Hopper respon amb el silenci de persones i coses. La solitud és el refugi més adient pels esperits trasbalsats. Els canvis socials i polítics necessiten reflexió, calma, quietud. Penso que cada cop serà més valorada la voluntària separació del soroll i de les agitacions estèrils. La quietud és l’antídot de l’acció inútil. Necessària. Es pot trobar enmig de la ciutat, al camp, en un desert allunyat o en els carrers que solquen els gratacels de les grans urbs.
El silenci és company autèntic de travessies vitals solitàries, un estat d’ànim indescriptible però real, una manera molt adient per pensar en la fragilitat de tot plegat.
Lluís tens bons referents en la teva estetica de la pintura.
Hopper arriva al moll de l’os de l’existencia de l`home modern .
En les seves temàtiques i composicions Hopper transmet un món que busca alguna cosa més i es pregunta , quo vadis……..para…….reflexiona……mira al teu voltant……..gaudeix de la petitessa.
Molt ben vist, Lluís.
A tothom li fa falta valorar el que passa per fora des de ben endins del seu interior.
Gràcies!
Los indultos serán:
LIMITADOS, PARCIALES Y REVERSIBLES.
Me recuerda a como debe ser una Autopsia Humana:
ORDENADA, SISTEMATICA Y COMPLETA.
Y a proposito de soledades, lo del presidente del gobierno del reino de españa haciendo el ridiculo mas absoluto pasilleando con Biden, es escalofriante.
Y en el 2022 organizaran en Iberia la cumbre de la Otan. no hay sentido del ridiculo, ni dignidad, ni res de res.
La escena encajaría perfectamente en un guión de Berlanga 68 años despues
Hopper es la soledad. La intemperie. I una mica el tan me fot de las vacas mirando el paisaje.