Abans de que entrin en vigor les mesures sanitàries, la gent es passeja per les Rambles amb les mascaretes posades.
Hi ha un ambient de por i desconcert degut a la nova irrupció d’una variant de la pandèmia. Els governs prenen mesures per aturar la onada que contagia milers de persones diàriament. Són decisions discutides i discutibles. Per la senzilla raó que no hi ha una versió autoritzada, solvent i científica sobre l’abast de la nova infecció.
Els polítics prenen decisions amb les millors intencions. Però la seva credibilitat és minça perquè sabem que no saben el què passa exactament. En tot cas, el més raonable és seguir les instruccions dels que suposadament tenen més informació que els ciutadans però, alhora, no saben exactament com combatre millor la nova variant de la pandèmia.
Un cert pànic silenciós es detecta pels carrers de Barcelona. Ja tothom va amb la mascareta posada pel carrer. Els negacionistes perden autoritat perquè el virus ataca sense aturar-se en cap frontera ideològica, ètnica, política o social. Les dades són prou clares. Entre els traspassats pel virus als hospitals un tant per cent molt elevat és d’aquelles persones que no s’han volgut o no han pogut vacunar. Això sol hauria de ser un motiu de reflexió per donar a la ciència i al experts sanitaris el privilegi de que cal seguir els seus consells.
La gent passa pel carrer silenciosa, parla xiuxiuejant amb la seva parella o el seu company, va ràpid, mira l’essencial i no està de romanços. Les informacions indiquen que la nova variant és menys perillosa per aquells que han rebut les vacunes corresponents. Però tampoc és segur.
Anem camí de dos anys d’aquest trauma social i sanitari que ha condicionat les relacions entre les persones, la feina, la vida social, l’esport i les aficions personals. Hi ha por de no se sap què però tothom està pendent del que diuen els polítics, els sanitaris i, també, els tertulians que son especialistes en generalitats i, per tant, també amb pandèmies.
Està molt bé que es prenguin mesures profilàctiques. Però cal també que es treballi per tenir més metges, més infermeres i més personal que es dedica al sector d’atendre malalts, ancians, joves i qualsevol persona contagiada pels virus que seguiran actius i contaminant a tanta gent com es posi a prop d’ells. No es prudent fer propaganda política ni guanyar o perdre vots en un tema que afecta al més preuat de qualsevol humà, la seva salut.
Més que por, els que hem tingut familiars amb COVID, (algun d’ells greus)
el que tenim es cura de protegir-nos. Potser caldria, per part dels que
dicten les normes a seguir, que fessin pedagogia informant repetidament de com s’ha d’anar pel carrer…amb les mesures de seguretat corresponents. Ens mostren milers de vegades de com es posa la vacuna, i
en canvi no hi ha informació gràfica de com s’ha d’anar pel carrer….
El civisme, apart de l’autoproteccó, ens pot evitar mals majors.
Els que hi ha tenim certa edat, ja ho tenim bastant clar, (malgrat que,
suposo alguns, ens vàrem posar la tercera dosi com a mal menor)
Concloent: Protegir-nos el millor possible a nivell personal! I sense
por…
Esperant poder llegir i gaudir dels seus articles li desitjo
BON NADAL, Sr. FOIX
PEDRO SÁNCHEZ TORNA A DESCONCERTAR, ARA AMB LA MÀSCARA.
1. La màscara, ara sí, ara no, ara sí, ara no… ¿En què que quedem?. El president Pedro Sánchez anunciava el passat 18 de juny a Barcelona que la màscara per combatre la pandèmia deixaria de ser obligatòria als carrers a partir del 26 de juny gràcies, deia, a l’extraordinària actuació del seu Govern. I l gent del Círculo de Economia que l’escoltava varen aplaudir ingènuament. Ara, 22 de desembre, Pedro Sánchez anuncia a Madrid que la màscara tornarà a ser obligatòria als carrers perquè diu, expulsant-se les responsabilitats, el virus continua present a tot el món.
2.- Els experts critiquen al president espanyol perquè amb la seva decisió vol fer veure que el seu Govern actua de manera eficaç. Els experts, però, deixen clar que la decisió presidencial no te cap base científica perquè només val la pena portar la màscara en llocs tancats o amb molt gent.
3.- Aquestes dues decisions contradictòries en sis mesos demostren que Pedro Sánchez és un personatge volàtil, inconsistent, que torna a desconcertar i a prendre el pèl als ciutadans. Pren el pèl, en aquest cas, en l’afer de la pandèmia tant si els ciutadans estan o no infectats, vacinats o no.
4.- (“Volàtil: mudable, inconstant, que s’evapora fàcilment”. “Inconsistent: mancat de consistència”. “Prendre el pèl a algú. Burlar-se’n”. Diccionari de la Llengua Catalana). Pedro Sánchez comparteix aquestes característiques amb Pablo Casado, aquell personatge d’opereta dolenta que només fa caca i pipi si parla en espanyol.
Al Carrer no és e! mateix si està mol plé o buit. La màscareta és una protecció necessària.
Desde el inicio de la pandemia los científicos y las científicas expertos sabían que sería largo y complejo. Incluso tendríamos que estar muy ocupados y serios por los enormes riesgos. Los y las políticas no quieren que se explique la verdad o las probabilidades más elevadas porque tienen miedo al pánico social. Somos una sociedad muy frágil psicológicamente. Por suerte, en Europa no ha habido una guerra como las que cada treinta años asolaban el continente. No estamos preparados para situaciones difíciles.
Veamos. Se sabe que los virus mutan y nuestro sistema inmunológico desarrolla anticuerpos. Para simplificar las variables en juego son tiempo y velocidad de mutación y velocidad de creación de anticuerpos. La naturaleza presenta un comportamiento evolutivo en el que los seres vivos se adaptan a los cambios o perecen. Esto es lo que hace el virus, y nosotros con las vacunas. Existen modelos matemáticos de esta dinámica evolutiva, pero decirle a la población que no se resolverá en unos meses es un riesgo para las opciones de los partidos en el poder, las cuales aprovecharán los de la oposición y los antisistema.
Por si no fuera suficiente, al no vacunar a toda la población mundial es imposible que no aparezcan nuevas variantes. Hemos de tener en cuenta que el virus de la gripe es diferente cada año. Este virus causa varios miles de muertes al año.
La fantasía de que el ser humano puede controlar y predecir el futuro ha quedado aplastada por la realidad. Esto ya se sabía, pero, vivíamos como si no fuera así. No utilizamos la prudencia ni controlamos nuestros excesos. La economía debe cambiar sus objetivos, es el ser humano el principal destinatario no las acción y el enrequicimiento de una minoría. Y tener paciencia, sentarse ante una llar de foc, una lareira, en gallego, y ver cómo se mueven las llamas.