Simfonia de verds des de la Bovera

Vista panoràmica des de la Bovera. La plana d’Urgell, la Segarra i les terres de Ponent verdegen impetuosament.

La simfonia de verds és indescriptible en aquests dies d’explosió primaveral. Hi ha el verd trist dels pins blancs que aguanten freds i calors amb total indiferència. Son els pins que no canvien de fesomia ni de volum. Tenen un punt d’estàtic i també icònic. El verd de les alzines és més alegre, vigorós, expansiu. Els ametllers exhibeixen un verd tranquil sense adonar-se si porten fruit o no. L’ametller potser és l’arbre més insensible a la seva estètica, un copha florit i ha exhibit tota la seva bellesa cromàtica.

He pujat a la Bovera tot caminant des de la cruïlla dels camins de Guimerà i Ciutadilla. La Vall del Corb discorre riu avall. Els ocells canten en diverses tonalitats i escridassant-se entre ells. El tudó s’esforça hores i hores amb la mateixa cantilena en un ritme que s’atura de sobte i continua uns moments després. Els pardals piulen i les granotes comencen a donar la tabarra des del riu i els tolls amb una veu esquerdada i potent.

Però el gran quadre verd des de la Bovera s’hi veuen els matisos si s’observa la gran panoràmica de les terres planes de Ponent. El verd del blat no és el mateix que el del ordi. Diria que es més noble, més bíblic, més antic, més senyorial. L’ordi, en canvi, mostra una verdor més aigualida, suau, propícia a groguejar més aviat que tard.

Els trossos de pèsols són més freqüents que mai. Mostren un verd més clar, salpicat per flors blanques que contenen el fruit, ajupits a terra, esperant que arribi la recollidora per fer farratge o per treure els pèsols de temporada o per posar-los en conserva. No es poden oblidar en aquest gran quadre de la verdor primaveral, els olivers que comencen a lluentejar, senyalen la rapa i desperten dels mesos tristes hivernals. L’oliver conreat, esporgat i llaurat fa goig. Dona la impressió de feina ben feta, acabada, precisa. Un tros d’olivers erm, per contra, fa angunia exhibint un verd dens, atapeït, desordenat. El esbarzers s’atansen poc a poc i s’emparren per les rames. Però no cal patir per la supervivència dels olivers erms. Poden passar anys, fins i tot generacions, per tornar a despertar si se’ls conrea.

Les vinyes completen el tapis d’aquesta única verdor primaveral. Ja s’arrengleren indefenses, delicades, exposades a qualsevol estirabot de vents, pedregades i altres inclemències inesperades. Les sarments i les pampes incipients e veuen créixer dia rere dia quan el sol escalfa amb ràbia. L’apoteosi primaveral es produeix aquests dies.

Compártelo:

Twitter

Facebook

Linkedin

Email