L’èxode de milions d’ucraïnesos

Milions d’ucraïnesos han emigrat o s’han desplaçat internament com conseqüència de la guerra iniciada per Vladimir Putin.

Una guerra és el fracàs de la política, de la convivència i del respecte a l’altre. La que afligeix Ucraïna des del 24 de febrer té moltes vessants desgraciades. Una d’elles és l’espectacular èxode d’ucraïnesos que s’han desplaçat de casa seva, un total de dotze milions, per protegir-se de les bombes i els míssils russos que de manera continuada han caigut sobre indrets militars i sobre la població civil.

No es recorda una fugida tan ràpida, tan nombrosa i tan espontània com la que ha desplaçat a vuit milions dintre d’Ucraïna i altres quatre milions a l’estranger passant per Polònia, Hongria, Eslovàquia, Romania i Moldàvia. Una quarta part de la població ucraïnesa, per tant, ha deixat casa seva que en molts casos ha quedat destruïda o del tot malmesa. Ha estat una expedició involuntària, improvisada, abrupta, que deixarà sentiments anti russos en un país que difícilment acceptarà un agermanament fàctic o afectiu amb la Rússia que nasqué fa més de mil anys precisament en el Rus de Kyiv.

Han arribat a Europa milions de mares amb els seus fills, gent gran i vulnerable, classes mitjanes i desfavorides. La fuga dels indrets de les guerres ha estat una constant de la història. Centenars de milers d’armenis, alemanys, francesos, russos, catalans i espanyols, grecs, turcs, balcànics i altres pobles van ser desplaçats i en molts casos assassinats per guerres, persecucions i revolucions. Es calcula que uns tres milions de persones han creuat forçosament els Pirineus, en un sentit o un altre, d’ençà de la guerra de Successió de 1714. El cardenal de Tarragona, Francesc Vidal i Barraquer, fou un de tants milers de catalans que s’exilià en començar la guerra civil espanyola de la mateixa manera que fugiren per la frontera altres tants en acabar-se.

El desplaçament massiu de persones a Europa ha marcat grans canvis socials i polítics. La gran tragèdia de l’Holocaust fou precedida per l’emigració de molts milers de jueus d’Europa central a Palestina o a Nord-Amèrica. Un sis milions d’hebreus que no pogueren escapar foren víctimes de l’extermini perpetrat pel nazisme. En acabar la guerra es va crear l’estat d’Israel amb l’aprovació de les Nacions Unides i també per la Rússia d’Stalin.

La guerra d’Ucraïna ha promogut un moviment d’acollida que era impensable només fa tres mesos. Polònia i Hongria tancaren les seves fronteres el 2015 als refugiats siris. La política migratòria d’aquests dos països consistia en barrar el pas a qualsevol estranger que vingués de fora d’Europa. L’actitud ha canviat radicalment obrint les portes de bat a bat a centenars de milers d’ucraïnesos que han arribat en poques setmanes a aquests dos països que s’han convertit en els principals centres de distribució de la gran diàspora forçosa pels efectes de la guerra.

Aquesta situació no ha de ser necessàriament permanent però el fet que les famílies s’hagin separat perquè els homes s’han quedat a Ucraïna per combatre els atacants russos és una gran tragèdia humana. Com en tota guerra és impossible saber la veritat dels fets. Un dels més rellevants es conèixer el nombre de morts, tant d’ucraïnesos com de russos. Però veient les imatges de destrucció, vaixells esfondrats o atacats al Mar Negre, barris sencers destrossats i ciutats devastades, el nombre de víctimes dels dos bàndols ha de ser de molts milers.

A les cimeres de Brussel·les per tractar de la guerra es va aprovar una directiva de protecció temporal als fugits d’Ucraïna en la que se’ls atorga els beneficis del dret a viure, treballar i rebre les prestacions socials dels països en els que finalment s’estableixin.

Estats Units s’ha compromès a rebre’n cent mil i Canadà accepta tots els que hi vulguin anar a viure atès que compta amb la comunitat d’ucraïnesos més nombrosa del món. Mentre la guerra continua i no hi hagi una treva per negociar la pau, les armes destrossen vides, famílies, il·lusions i projectes personals i col·lectius. Les cicatrius que deixarà aquesta guerra entre dos nacions que han conviscut en la diferència durant segles tardaran anys en curar-se. La determinació patriòtica del govern i del poble d’Ucraïna per defensar la seva llibertat i la seva sobirania pot ser malentesa per molta gent que s’hauria rendit el primer dia per tal d’evitar tantes desgràcies, morts i separacions forçades per una guerra contra l’atac rus que disposa de mitjans molt superiors. És una idea molt respectable perquè s’hauria estalviat el sofriment que commou tot el món. Però és igualment acceptable la posició dels ucraïnesos i del president Vladomor Zelenski que estan disposats a lluitar per tal de mantenir la seva llibertat i no dependre dels designis o capricis del Kremlin que tan malament ha tractat a Ucraïna al llarg de la història i molt especialment el segle passat.

És fàcil emetre un judici des de la distància emocional, política i social. Penso que el sentiment de pertinença dels ucraïnesos ha de ser molt fort i arrelat per posar en risc la vida i l’estabilitat nacional. A més, veient que el president Vladimir Putin no té escrúpols en bombardejar població civil per aconseguir la submissió d’Ucraïna a la Rússia eterna, la del tsars, els bolxevics, Stalin, la Unió Soviètica i ara Putin. El conflicte serà llarg encara que es produís un armistici o un alto el foc.

La guerra ens afectarà a tots amb ramificacions econòmiques i socials. Els milers d’ucraïnesos que romandran una bona temporada entre nosaltres ens han de recordar que la pau només es valora quan es substituïda per l’odi i la guerra. Sempre que Europa s’aparta de la religió d’Israel, de la filosofia grega i del dret romà entra en un període de turbulències. Només amb la pau es recuperen els principis civilitzadors que, segons el filòsof Tzvetan Todorov, signifiquen reconèixer plenament la humanitat dels altres encara que els seus rostres, les seves costums i creences siguin diferents a les nostres, sabent posar-nos en el seu lloc per veure’ns a nosaltres mateixos des de fora.

Publicat a la revista Església de Tarragona dels mesos de maig-juny-juliol-agost 2022

Compártelo:

Twitter

Facebook

Linkedin

Email