La força sempre fràgil d’Itàlia

 

Itàlia pot semblar un país caòtic, desorganitzat i poc precís. Però el fet és que és un país que funciona en una perfecta desorganització. El paisatge del nord és voluptuós malgrat aquest any de sequera massa llarga que seca rius i rebaixa el nivell dels llacs.

He passat uns dies a Como, una ciutat antiga, romana, lloc de pas d’europeus il·lustrats i benestants. He vist com la casa de Plini el Vell es manté dreta i sencera a l’obaga del llac de Como, un espai on la burgesia de la Llombardia i el Piemont gaudeixen avui de vacances plàcides i tranquil·les, malgrat  la crisi que es  viu a tot Europa. Quaranta pobles envolten el llac, tots amb el seu campanar i la seva església inamovibles. A l’altra vora del llac, just davant de la casa de Plini el Vell, Benito Mussolini hi passà les dues últimes nits en companyia de la seva amant més recent, Clara Petacci, cercant la sortida d’Itàlia, i travessar les muntanyes prealpines, camí de Suïssa. Uns pobles més enllà, a Mezzegra, hi consta el recordatori del seu afusellament el 28 d’abril de 1945, quan un grup de partisans l’identificaren i el detingueren.

Només el volien agafar, però el comitè de partisans burlà la protecció de la Wehrmacht i decidiren matar-los a tots dos perquè Petacci va demanar morir juntament amb el Duce. Els seus cadàvers foren traslladats a la plaça de Loreto de Milà i entregats al poble, que els va sotmetre a tota mena de befes i ultratges fins a penjar-los pels peus.

No sembla pas que a la Vil·la Pliniana hi haguessin passat tantes coses. És un edifici imponent d’uns vint segles d’existència, que ha anat remodelant-se al llarg de la història. Consta en la bibliografia local que Leonardo da Vinci va visitar per assabentar-se de com una persona dels temps de Neró havia estat capaç d’escriure una immensa obra en què recollia tot el saber de l’època de Roma.

Hi ha més indrets interessants que atrauen l’interès dels visitants, com la casa de l’actor George Clooney, que viu habitualment en una vil·la que es banya a les aigües del Como. És el lloc més cotitzat del llac i els turistes nord-americans hi passen una bona estona mirant des de la barca i seguint els restaurants i llocs que diuen que Clooney freqüenta.

Al cim de la muntanya, just a sobre de la casa de Plini el Vell, hi ha un monument enllumenat que commemora Alessandro Volta, natural de la ciutat de Como, i en honor del qual es va donar nom al volt. Els italians, des de Fermi a Marconi, han contribuït decisivament al desenvolupament de l’electricitat i la ràdio.

Els battellos traslladen passatgers en totes les direccions del llac. Són barquetes ràpides, puntuals, que comuniquen la ciutat de Como amb tots els pobles i racons d’aquest indret gairebé paradisíac. Pocs s’aturen davant de la casa de Plini el Vell, on una font raja de manera intermitent des de l’època de Roma, ara una mica escanyolida per la sequera ambiental. Al costat s’hi troba una estàtua ennegrida, protegida per reixes rovellades, del gran savi romà que lluità a la Germània i que va ser un home de confiança de l’emperador Neró.

Neró anomenà Vespasià prefecte de la flota romana que aquell fatídic agost de l’any 79 navegava pels voltants de Nàpols, els dies en què el Vesuvi començà a vomitar la lava i el foc que destruiria la ciutat de Pompeia, Herculà i altres indrets al peu del volcà que foren sepultats per les cendres i el foc.

Es comenta amb proves arqueològiques que Plini s’atansà amb la flota romana a la badia napolitana amb el propòsit de socórrer amics seus que estaven en dificultats i, travessant l’infern que tenia davant, morí probablement asfixiat a l’edat de 56 anys.

Segurament va prendre nota de les desgràcies que veia amb els seus propis ulls. Però va ser el seu nebot, Plini el Jove, el que va descriure uns anys després el que havia passat al peu del Vesuvi. Ho feia en una carta adreçada a Tàcit.

La petjada de Roma en la història de la humanitat és molt remarcable. No només pels 60.000 quilòmetres de calçades que comunicaven Roma amb els punts més allunyats, des de Síria fins a la Bètica, des de Germània fins a Ànglia.

Aquest rastre romà en moltes parts d’Europa és degut principalment al fet que molts homes de gran rellevància es dedicaren a escriure o fer escriure el que s’estava fent arreu de l’imperi. Marc Aureli ens deixà les seves meditacions escrites als voltants del que avui és la ciutat de Viena. Juli Cèsar relatà en un llatí molt entenedor les seves aventures militars a la Gàl·lia, abans d’entrar a Roma i ser proclamat emperador. Tit encarregà a Flavi Josep el relat de la conquesta de Jerusalem en les seves memorables Guerres jueves.

Gràcies a la Col·lecció Bernat Metge, impulsada i finançada per Francesc Cambó a partir dels anys vint del segle passat, moltes de les obres escrites pels romans principals estan traduïdes al català. Juntament amb el diccionari de Joan Coromines i el diccionari d’Alcover-Moll, la Bernat Metge és encara avui un dels puntals més sòlids i perdurables de la cultura catalana.

La ‘Història Natural’ de Plini el Vell, escrita l’any 70, és l’enciclopèdia més antiga de la qual es té constància. El pròleg el va escriure l’emperador Tit i conté tots els sabers que es coneixien en el seu temps, des de la física, l’astronomia i la geografia fins a la botànica, la zoologia i la medicina.

Vaig fruir molt en llegir, ja fa anys, les observacions que feia sobre la natura, des de com creixen els arbres fins a com es preparen les collites. Era un savi senzillament enciclopèdic que va fer moltes coses i les deixà per escrit.

Els primers exemplars es publicaren a Venècia l’any 1489 i foren traduïts de l’original llatí a l’italià. Durant dos segles fou la primera referència del saber a Europa, tot i que avui algunes de les seves afirmacions han estat superades per les inexactituds que conté, ja que en molts casos escrivia de memòria.

Fa dotze anys vaig fer aquest recorregut pel Veneto, la Lombardia i el Piemont. En vaig escriure  un article a el diari Avui el  8 de setembre de 2010 en plena crisi econòmica. Les tres regions, entre les més riques d’Europa, segueixen aportant imaginació, treball, industria en mig d’un desgavell polític que mai decau. Itàlia sap viure i sortin-se’n en les situacions més adverses.