La verema ha canviat molt però l’essència del raïm, del most, del vi es mantenen pels segles dels segles.
L’oli, el vi i el blat han permès que la nostra mil·lenària civilització hagi sobreviscut fins avui. S’ha d’afegir la llengua, la paraula, la transmissió de coneixements. Sense comunicació entre els diferents hauríem desaparegut en algun revolt de la història.
Avui he anat a veremar, millor dit, a collir uns quants raïms abans de que el dimarts una màquina arreplegui en mitja hora el que fa uns anys es feia en uns quant dies amb sis o set persones. La calor del veremar és intensa i rostidora. Ningú té previst que el sol s’abraonarà sobre els clatells dels veremadors que sostenen que els calors ja s’han superat. Les mosques i els tavans es mouen entre el raïm, el palop i els que van encara mig descamisats per les eixides.
La litúrgia de la verema ha canviat. No hi ha molta gent collint raïms. Una màquina ho fa en un tres i no res. Ha deixat de ser un acte social com el segar, el batre o el collir olives. Tot ha quedat mecanitzat, ràpid, eficaç, sense mirar massa la qualitat dels raïms. Em diu el Xavier, home molt entès i professional, que malgrat la sequera i les calorades de juliol i agost, el grau del macabeu, imprescindible per la elaboració del cava, és altament satisfactori.
Aquests dies, les olors porten tanta plenitud que arriben a embafar de tantes fragàncies confrontades. L’evanescent sensibilitat de l’olfacte ens porta a descobrir persones, caràcters, situacions úniques explicitades en els conreus i els arbres. L’olor et situa. Saps on ets i en quina època de l’any et trobes.
Els raïms madurs son sensuals durant unes hores o uns dies. El most és una de les essències més tramposes, efímeres, letals. Recordo una persona que caigué en un cup de most i no sobrevisqué. La intensitat de la primera ebullició del raïm és d’una gran perillositat. És quan es transforma el raïm en el vi que serà tractat adequadament. Tot això és un art i s’ha de reconèixer que l’enologia ha fet miracles en els últims trenta anys. El que abans era un vi de carreters i bevedors, el Priorat, és avui una de les joies del vi del país que entra en les sales de gurmets de Nova York o Berlín amb la mateixa categoria que els Borgonya o els Bordeus.
El vi ens salvarà si el tractem bé, si l’estudiem, si sabem descobrir els seus secrets més íntims. He passat el dia transitant per les eixides de les vinyes que seran desplomades per una màquina que no entén de subtileses. Però l’art de fer un vi acceptable, correcte, bó, s’ha estès per tot el territori.
Abans de que passi la màquina recollidora he agafat amb les tisores de podar uns quants penjolls de macabeus i de moscatell. Una nimietat. Son per donar-los als amics, veïns i familiars. El de sempre. Han canviat moltes coses però l’essència de la verema, del vi, de la litúrgia per obtenir productes de qualitat és la mateixa de sempre. Les vinyes son delicades però generoses. Qui guarda la vinya té un tresor.
La Ursulina diu que la UE es te que replantejar de cap a peus per lo del tema energetic, Ucraina etc
Els alemanys tan solidaris ells, diuen que aixo te pinta de salvese quien pueda i ells davant
I per aqui em tot lo que esta caient, i lo que caura, el tema estrella es sobre la sustitucio o no de la geganta a la presidencia del Parlament.
El Rufian fara un programa a 8TV un dels exits del grup Godo per cert.
Mentre el noi de Pineda diu que tindrem mesa de dialeg encara que sigui amb els populars o amb els de vox.
Tot plegat es molt fort.
La por guarda la vinya Sr. Foix. I la veritat es que tots estem una mica escagarrinats (amb perdo) Vol dir que la vinya sobreviura.
Que tinguem aquest any un bon macabeu vol dir que tindrem bon cava.
Jo soc abstemi pero faig un sacrifici per un bon brut nature.
Salut!
El vi es la nostra droga dura. Des de petits ens ensenyen a consumir-la. Fa temps, a l’inici de la transició, una editorial em va fer l’encàrrec d’actualitzar un llibre te text de Geografia d’Espanya i les seves regions per a adolescents de 13-14 anys. Les regions eren regions històriques i comarques naturals. Les regions calia actualitzar-les amb els autonomies que encara no estaven ni aprovades ni fixades. Les comarques naturals subsumir-les en les ares comercials i industrials. El text antic destacava nomes els productes agraris i entre ells amb nom propi el vi de cada regió. Seguint el llibre podries fer una bona enoteca peninsular. Amb el fervor juvenil vaig seguir les indicacions.El llibre el va tombar la censura. perquè el censor era contrari a les autonomies i es va haver de refer. Amb els anys vaig comprende l’error d’haver suprimit la major part de la cultura i informació vinícola. Quan a les aules de l’institut començava sentir olor a marihuana vaig introduir el tema de ús social de les drogues, «la nostra» i les altres, les dosis, els efectes, contraindicacions etc. Ara estic jubilat, pero el tema de les drogues encara no s’aborda com caldria
El vi alegra el cor de l’home !
Desde que me dio un AVC en el 2008, no he vuelto a tomar, este año estoy con quimioterapia y todavía me va peor, pero gracias por tus enseñanzas