Les noves tecnologies han canviat la manera de viure, de treballar i de comunicar-se. És una gran oportunitat.
Tots els temps són únics i canviants. No hi han posicions estàtiques. Podem estar d’acord en que la convulsió al món és inquietant. Estem travessant una revolució de fons que té conseqüències polítiques i econòmiques. També socials. Un dels factors que han accelerat un canvi impredictible és l’accés massiu a transmetre informació, opinió, veritats, mentides, propaganda i calumnies sense cap mena de contrastació amb els fets.
Un director del Manchester Guardian , C.P. Scott, va escriure per primera vegada fa més d’un segle, e 150 que les opinions són lliures i els fets són sagrats. Ens trobem avui que per la massa crítica mediàtica molt sovint les opinions són sagrades i els fets son de lliure interpretació.
La revolució té un suport tecnològic extraordinari que fa que qualsevol persona pugui dir, llegir, opinar, maleir i enaltir a qualsevol hora i des dels indrets més allunyats el que li sembli sobre persones, institucions i països. Internet ens ha canviat la manera de viure, de treballar, de divertir-nos i de tenir accés al coneixement de forma immediata. Les enciclopèdies van desapareixen fins i tot de les estanteries dels despatxos. Els quioscos es tanquen, els diaris de paper son gairebé una anomalia i la realitat contrastada o simulada, les mentides i les veritats circulen silenciosament però eficaçment arreu.
No hi ha secrets per les persones amb projecció pública. Tampoc pels privats que han perdut tota la confidencialitat que passi per l’ordinador, el mòbil o les plataformes que no sabem on son ni qui controla. Hem entregat voluntàriament totes les dades personals a empreses comercials o institucions públiques de tal manera que des d’una companyia privada a l’Àfrica o a l’Àsia o des d’un govern es pot penetrar en les intimitats de milions de persones, de tothom que hagi facilitat les seves coordenades a la xarxa.
Conec moltes persones que s’han desvinculat de tota mena de debat o discussió a les xarxes. Però segueixen, d’alguna manera, control·lats encara que sigui a través del seu banc, la tenda, el super mercat o l’escala de veïns. O del club de futbol del que son socis.
Aquest canvi en les relacions humanes és la gran revolució que no sabem encara quines seran totes les seves conseqüències. Davant d’aquest panorama un es pot inhibir, fugir, marxar a una cova desèrtica o refugiar-se a la selva amazònica.
Però el més raonable, el més intel·ligent i el més pràctic es aprofitar la nova situació per construir societats més justes, més equitatives i més solidàries. No és gens fàcil perquè qui vulgui aprofitar les noves eines de comunicació per fomentar l’odi i la confrontació ho seguirà fent sense cap escrúpol. El tema és que la batalla per bastir una societat equilibrada cal que s’aprofitin les noves tecnologies per difondre informacions contrastades, opinions lliures i barrar el pas a la intransigència dels autoritaris.
La crisi actual té aspectes negatius però penso que és una gran oportunitat per lluitar amb els mateixos instruments contra els que utilitzen l’engany, l’insult i la desqualificació de forma generalitzada. Estic força d’acord en aquell brindis que Zhou Enlai, ministre d’exteriors de Mao Zedong, que en un brindis a Pequin digué alló de «que hi ha una gran tempesta sota el cel, però la situació és excel·lent».
VENCEDORES Y VENCIDOS
UN DIARIO PRIVADO EN TIEMPOS TURBULENTOS
BARBER
Lionel Barber, director del Financial Times durante quince años, ha vivido en primera línea algunos de los principales desafíos económicos y políticos de los últimos tiempos.
El reputado periodista, a través de las anotaciones que tomó de sus encuentros con los poderosos que gobiernan el mundo, recoge en Vencedores y vencidos, traducido por primera vez al español, conversaciones privadas con políticos a las puertas de un referéndum, con banqueros billonarios que se enfrentan a una crisis económica o con gurús de la tecnología de Sillicon Valley.
Algunas de las personalidades más destacadas con las que Barber ha tenido la oportunidad de entrevistarse son Vladimir Putin, Angela Merkel o Donald Trump. En un momento en el que el periodismo lucha por sobrevivir a la era de los fake news, el que fuera director de la «Biblia de los negocios» durante su etapa más brillante, muestra que su condición simultánea de insider y outsider le brindó una relación de intimidad única con líderes del mundo de la política, las finanzas y los negocios, el periodismo, la diplomacia y hasta la realeza,
En este diario fascinante y mordaz, Barber desvela todo lo que hay detrás de las bambalinas de los titulares, y ofrece un rico retrato de las élites globales desde su posición de observador privilegiado. Un compendio de análisis propio y diálogos que constituye una vía de acceso excepcional a una mejor comprensión del cambio de época en el que aún hoy estamos inmersos.
Sens fan pipi a sobre i diuen que plou