La guerra d’Ucraïna ha trasbalsat la geopolítica i ha afectat severament la vida de centenars de milions de persones que noten les conseqüències econòmiques i socials del conflicte. Les primeres víctimes son naturalment els milers de soldats dels dos bàndols que han perdut la vida. Les guerres se sap com comencen però no com s’acaben ni quin serà el panorama un cop s’hagi signat la pau o l’armistici.
El fet és que Vladimir Putin va engegar l’ocupació d’Ucraïna el mes de febrer i quan tot semblava que seria una guerra llampec fent caure el govern de Kyiv substituint-lo per un altre que fos amic o dependent del Kremlin, estem veient com l’exèrcit rus no estava preparat per una resistència com la que han demostrat els ucraïnesos amb l’ajut d’Occident. Ningú comptava amb la voluntat de fer front a l’invasió d’un president, Volodomir Zelenski, que d’humorista en la televisió s’ha convertit en un lider respectat pels seus conciutadans i per tot Occident.
Putin s’hi juga la seva continuació en el poder i Zelenski també. Dmytro Kuleba, el ministre d’Afers Estrangers ucraïnès, ho va sintetitzar molt esquemàticament: «si Rússia guanya, no hi haurà Ucraïna i si Ucraïna guanya hi haurà una nova Rússia».
Al marge de les ambicions territorials de Putin per reconstruir el vell imperi tsarista i recuperar la Unió Soviètica, la guerra té molt a veure amb el relat que ve covant-se en les elits que envolten al president rus i que és una lluita contra tot el que representa occident contraposant la Rússia eterna a les democràcies liberals. El règim de Putin ha fet revifar la idea anti europea basada en una barreja d’obscurantisme contra Occident en el que s’inclou el nacionalisme rus, les teories conspiratòries i l’ajut desacomplexat de l’església ortodoxa per tal de mantenir l’ordre i la seguretat en el país més extens del món.
El despertar de Rússia, humiliada després del desmembrament del imperi soviètic el 1991, havia de venir del nacionalisme patriòtic construint un discurs propi i identificant un enemic tan ampli i tan dispers com les democràcies europees que segons el mateix Putin estan al servei dels interessos dels Estats Units.
El fet desgraciat és que es fabriquen cada cop més armes, mor molta gent innocent i s‘incrementa l’odi entre pobles que havien conviscut secularment en un àmbit de respecte mutu. La caiguda política de Putin no seria garantia de que el seu successor abandonès l’expansionisme territorial compartit per una gran majoria de russos. Això fa pensar, per tant, que la guerra serà llarga i cruenta per tots perquè el que s’està dirimint és si ha de prevaldre el sistema autocràtic o el democràtic. Ucraïna pot ser l’epicentre d’una nova guerra mundial.
Publicat a Catalunya Cristiana el 20 d’octubre de 2022
Me gusta que nuestro anfitrion colabore en Catalunya Cristiana. No esta claro que su articulo de esta semana aporte serenidad ante el panorama general de tot plegat.
Catalunya Cristiana ha cambiado de director dos veces en poco tiempo y no respira serenidad tampoco. Al tiempo han desaparecido colaboradores de primer orden, como LLuis Serra LLansana, Viki Molins etc etc.
La desorientacion es general y creo que tots plegats olvidamos de que va, iba o debe ir un semanario como Catalunya Criastiana.
Desde luego no creo que tenga que ir de batallitas y hazañas belicas.
Cada martes recojo en la sede de Catalunya Cristiana y Radio Estel un ejemplar de Catalunya Cristiana, espero que me siga aportando el componente diferencial de espiritualidad y esperanza que tots plegat necesitem.
Y dicen…que los iranies… están dando apoyo técnico en Crimea al Ejército ruso para lanzar sus drones contra Ucrania
Mi pregunta es ¿Porque La india y la China siguen apoyando a Putin?
Es mas si la India y la China no apoyaran mas a a la Rusia de Putin no hay casi posibilidad de conflcto mundial.
Creo que si estos paises dejan de apoyar a Rusia, el riesgo de conflicto mundial es minimo