La tardor s’imposa lenta i cansada. La sequera es nota en una pols ambiental que ho embruta tot. Els país està assedegat malgrat que plou intensament en llocs propers i llunyans. No son pluges tardorals, necessàries i profundes, que habitualment deixen un pam o dos de saó. Son tempestes que descarreguen amb ràbia aigua que fa baixar a l’ample rius secs i rierols escanyolits. Ja ho deia Raymon: en aquest país no sap ploure.
Les vinyes llueixen una certa verdor. Aguanten encara les pampes tot esperant que la pluja i el vent les faci caure i quedin les sarments despullades i dretes. Els colors canvien gradualment i, curiosament, és ara quan es veu més clar les varietats dels ceps. Els verds, els grocs, els vermellosos i els ocres construeixen un quadre cromàtic efímer. Els entesos saben, pel color de les pampes gairebé pansides, fluixes i fràgils, si la vinya era macabeu, ull de llebre, trepat, garnatxa, parellada, xarel·lo o chardonnay.
És al crepuscle de la vida on es veuen els trets diferencials marcats a la cara de les persones i també dels arbres. Son dies de transició abans d’entrar a les nits més llargues, fredes i fosques de l’hivern. Les fulles caduques d’arbres i ceps tremolen. Una bufada de vent les agita, en fa caure una de tant en tant, i mostren amb total transparència l’ocàs que arriba.
Son colors apagats, esmorteïts, tristos. S’atansa la fi del cicle anual i el sol projecta aquesta sensació d’interinitat que s’observa en l’ambient. Els caçadors disparen a tort i dret abatent conills i, si poden, algun porc senglar que és més astut i sap amagar-se durant el dia.
El que s’espera és l’aigua tranquil·la, llarga, penetrant que produeixi una bona saó d’hivern. De les pluges que vinguin en vindran les collites de la primavera i l’estiu. La sequera, ja tan llarga, entristeix el paisatge que mostra una austeritat poc habitual a la tardor. Son temps excepcionals, rars, crítics. Penso que tornarà a ploure i plourà molt, també en aquells indrets en què l’aigua caiguda del cel ha estat més o menys testimonial. Però tarda massa.
Les vinyes esperen aquesta pluja per perdre el decadent aspecte cromàtic que es veu arreu. En el meu record, hi havia un parell de ramats de bens al poble que els aviaven a les vinyes i quedaven rostades en un tres i no res. Però ara no hi ha bens, ni pastors, ni corrals. Ni tampoc es pot cremar la rama, les sarments i les branques de l’esporga.
La pagesia és gestionada per la gent de sempre, la que en saben, però vigilada com en temps de l’autarquia franquista de fa seixanta anys quan uns funcionaris del règim es presentaven de sobte i requisaven el fruit que no s’havia declarat. Eren els d’abastos i els de recursos. Gent que feia por tot i que es trobaven maneres de burlar les estrictes mesures del règim. Ara no. Des de Medi Ambient ho tenen tot controlat. No deixen ni cremar un feix de sarments
És el mateix que passa avui amb el nucli d’experts de la Generalitat que diuen i determinen el que s’ha de fer al camp, des de la ideologia i el desconeixement de la realitat, fent la vida tan complicada com siga possible als que en saben.
Tot es fa des de l’administració, des de despatxos d’experts a Barcelona, sense consultar ningú, amb una superioritat moral que fa basarda. Tracten als que s’han quedat i conreen la terra com si fossin aprenents. No és estrany que el món rural es buidi. Els ulls dels funcionaris, no necessàriament els consellers o els polítics, els que han organitzat una mena de policia ideològica. Un altre dia els hi parlaré de la burocràcia inacabable que angoixa a molta gent que saben, estimen i viuen del camp.
» Els burocrates i la terra » ( Lluis Foix ( …. em fa pensar en l’augment constan e imparable de la poblaió humana a tot el mon.
En la privilegiada élite de multimil.-lionaris i mil-lionaris a els paisos del mon.
No importa si son paisos Comunistes ó Capitalistes .
Els mil.lions i milions d’essers humans en la desesperació i la pobresa total i absoluta,debant de la indiferencia de la societat…
Aon els polítics i els seudo opinaires polítics i tertuliane stelevisius, nomes diuen ; Hay que hacer,…. esto ó aaquello i es quedan taqn tranquils i satisfets, pero el mon va seguin capa la explosió nuclear de l’augment de la poblacio humana mundial….
Ausents tots de la que ens ve… en el futur….
Pero tranquils,… doncs a n’els privilegiats oligarques multimil-lionaris no els hi afectará pas gens i ni sin inmutarán….
Així es Sr.Foix.
Avui tocaríe escriure altre cop els pensaments d´Ayn Rand.
En poques paraules heu explicat la nostra realitat, llàstima que no pugui ser més engracadora. Gràcies per compartir el vostre pensament.
Bona tarda Sr. Foix,
Estic totalment d’acord amb el vostre article, que sens dubte reflexa una realitat
Una realitat que va molt més enllà del que avui ens doneu a conèixer són molts sectors que estimen el seus oficis, però esl que prenen les decisions cada cop s’allunyen de les dificultats reals.
Y el Jordi y la Lola haciendole la megaentrevista de hoy en LV al guaperas total. Tres paginas! xD
Burocrates funcionaris que no en tenen ni idea i que nomes fan que emprenyar.
Amb ells o sense ells pero «tiene que llover a cantaros»
M’agrada llegir els vostres articles Lluis, perque em retorneu a el catalá autentic.
Ara segueixo. » Els burocrates i la terra » … – millor dit,,, Els BURROCRATES I LA TERRA.
No coment,
Volen dirigir el camp, la esperiencia i sabiduria, retranmeses durant generacions i generacions de pagesos o ramaders,—- doncs assegutsmperugament asseguts a una butaca, darrera de una taula i presumint de cultura de SABELOTODO. recolzats per u el poder politic de torn ó turno<
En fi…. NO COMMENT.
La diferencia, es qe els polítics parlamentaris, qie dirigeixen, doncs cobren mes i tenen mes beneficis, i en cambi els pagesos i els ramaders, tenen perdues sobre perdues, ect.
NO COMMENT, doncs nomes dic la realitat.
Tambe pasa idem amb la Sanitat i la Medicina, aon actualment manen i decideixen elss idem de la politica de torn, Per cert a Madrid, amb la vaga per les actuacions, ect. dels ó de las , …Burrocrates SABELOTODO en aquest cas de sanitat, metges i enfermeres…. doncs ara está, … al principi de la fi, de la seva presidencia de la Comunitat de Madrid.
Adeu si aho Sra. No soc de cap partit polític.
NO COMMENT.
Perfecte crònica per arxivar i donar a conèixer !