Josep Gendrau, franciscà, era un home bo, acollidor, servicial, preocupat pels altres, especialment pels pobres.
Josep Gendrau era un franciscà content, senzill, servidor. El seu somriure s’escampava per tot el barri de Sant Gervasi des del santuari de Sant Antoni del carrer Santaló de Barcelona. Acollia tothom, tants els que eren d’aquí de tota la vida com als nouvinguts, als pobres de la porta de l’església i als necessitats de l’entorn del mercat del Galvany. Vaig assistir a la seva última Eucaristia el dimarts dia 27 quan ens parlà de Sant Joan Evangelista. En acabar em preguntà si ja m’havia recuperat d’una recent intervenció mèdica i que ja ens veuríem properament. Més d’un cop, estant malalt havia passat per casa meva per visitar-me. Era una persona conversadora, culta, interessada per les coses de l’Església i per les del món. Tenia una especial estima i admiració pel Papa Francesc.
Josep Gendrau deia amb molta satisfacció que era frare franciscà, que intentava seguir les petjades de sant Francesc i que vivia el millor que podia l’esperit del pobre d’Assis. Passejava pel carrer amb la sobrietat d’un senyor de Berga que va ingressar a l’orde franciscà el 1950 i va ser ordenat prevere el 1958. Als seus 88 anys es movia amb agilitat, visitava malalts i assistia als actes culturals de caràcter cívic i religiós de Barcelona i d’altres indrets de Catalunya.
Coneixia molt bé el país no només pels càrrecs que tingué dintre de l’orde en varis indrets de la província franciscana sinó pel coneixement de la història local de molts pobles. Aquest Nadal va presidir la seva darrera Missa del Gall a l’ermita de Sant Francesc S’hi Moria de Vic.
Acceptava els càrrecs dintre de l’orde franciscà i els deixava amb la normalitat d’un servidor. Essent ministre provincial de la Província Franciscana de Catalunya donà tot el suport al pare Josep Costa i sor Genoveva Massip per obrir el centre Can Banús, una iniciativa de la Fundació Acollida i Esperança per atendre persones en situació de marginació afectades pel virus del la Sida. Va participar i col·laborar en les activitats socials d’entitats religioses i cíviques. L’obra benèfica del Pa de Sant Antoni d’ajuda a famílies en situació de pobresa li dedicava temps i esforços.
El pare Gendrau, nascut a Berga el 1934, era un gran enamorat de la natura i de la terra. Sovint parlàvem de les pluges, de les collites, del secà, del rec i dels fruits. Del pas de les estacions i de les dites populars. Era un contemplatiu que parlava de la fe en Jesucrist i que conversava amb qualsevol persona independentment de les seves creences i situacions personals a la vida.
Ens seguíem mútuament a twitter i ens enviàvem correus electrònics. Cada setmana feia arribar al seu nombrós grup de whatsapps i altres xarxes socials les activitats del santuari de Sant Antoni. Pau i bé era el seu sant i senya en totes les comunicacions. Em considerava un dels molts amics seus.
Publicat a Catalunya Cristiana el 29 de desembre de 2022
L´any passat a Lleida s´aturar la Historiad de 800 anys dels
» Frarets», que es com deiem als Franciscans. De Roma han dit que per falta de vocacions.
El Pare Guardián i un Fraret ja son a Albacete i els altres dos Frarets a Sant Cugat. Ens han fet arribar que están força be i que han estat ben rebuts. Els Terciaris crec que fin ara no ten pas cap feina ni responsabilitat.
Endavant bona gent.
El Sr. Foix nos ofrece el primer regalo del año que empieza con esta pieza humana, seria y fraternal que nos emociona, al tiempo que nos hace un recorrido explicito e implicito de un modus vivendi y operandi de Josep Gendrau, al cel sia, y tambien una pincelada mas de la personalidad de nuestro anfitrion. Ahora tambien en Catalunya Cristiana.
Bones lloances, per un home just.
Emocionant !!
Un homenatge pòstum únic!
No trobo paraules per lloar un escrit tant bonic!
Desconeixia qui era el pare franciscà Josep Gendrau, gràcies a vostè
ara ja ho sabem. Se n’ha anat un home bo. Molt bo
Desitjar li un Molt Feliç Any Nou, i dir-li un cop més GRÀCIES Sr. Foix