Com cada any, han cremat el riu. Ningú sap qui ni com. Però el divendres el foc arribà fins la peixera de Rocafort.
Han cremat el riu. Va ser el divendres. Ningú sap qui ho va fer. Era un dia de gran ventada de serè. Un misto anònim llençat des del pont pot haver encès les canyes, la canyacisca, la brossa que s’acumula a la llera del riu Corb en passar per Rocafort.
És un ritual d’ençà de la meva infantesa. En aquella època s’havia de fer perquè el foc netejava el riu de conills, porc senglars, talps i rates que menjaven les hortalisses o trepitjaven les vinyes que brostaven. A les converses del cafè hi havia molts sobreentesos per endevinar qui seria el que calaria foc al riu aquell any. Mai ningú se’n feia responsable. Alguns potser ho sabien però molts es movien en l’àmbit de la sospita. Però el riu cremava de manera inexorable i la majoria quedava satisfeta per desembarassar la llera i veure com les escanyolides aigües del Corb afloressin.
Vingueren els temps de la sensibilitat mediambiental i ja no es podia cremar el riu. Els bombers, els policies forestals, els mossos, estaven a l’aguaït. Descobrir el piròman podia ser castigat amb fortes multes. Malgrat tot, gairebé cada any el riu cremava. I ho feia en una dia de forta ventada a mitjans de març.
En travessar avui el pont he vist les cendres negres del incendi. Qui ho hagi fet, a ple dia, sabia de què es tractava. En uns deu minuts el foc avançava a gran velocitat cap a Nalec. Els espetecs de les canyes son un espectacle acústic formidable. Tot va molt ràpid. He preguntat si algú sabia l’autor i, naturalment, no n’he pogut treure l’entrellat. Així ha estat sempre. Abans i en aquests temps de vigilància mediambiental.
Fa uns trenta anys la unanimitat era gairebé total. Avui ja no és així, com deia, per la sensibilitat mediambiental dels que no voldrien que es cremés el riu. Entre els pagesos, en canvi, hi ha un acord total. Diuen que la brossa és un amagatall perfecte pels animals que fan malbé les collites. En tot cas, en dos o tres mesos, en escalfar el sol, tornen a brostar les canyes i el riu recupera la frondositat i la verdor alimentades per la humitat de les aigües que circulen soterrades, també en èpoques de angoixant sequera com l’actual.
Els cotxes de bombers, els forestals i els mossos es presentaren en una mitja hora per apagar el foc que ja havia arribat a la peixera de Rocafort. Com cada any en les primeres setmanes de març. Ara s’ha de veure, si del pont cap avall, es torna a produir el fenomen i un altre piròman anònim deixa anar una petita flama a les canyes. Fa falta una forta ventada i algú que trobi l’oportunitat i que vulgui cremar el riu.
Lluis, ja fa temps que em perdut el sentit comú.
Reconec com deia la cançó “ Nosaltres ja no som d’eixe mon “
Ens manipulen tant com intersi a qui pagui.
Tallar arbres i mes, centenaris, prohibir la nateja dels curs de rius i rieras, beneficia al mitg ambient?
Beneficia al mitg ambient sustituir camps de conrreu per instalar placas solars?
Diuen que els edificis amb parets acristalades retornan calor a l’atmosfera i em pregunto, les placas solars no fan el mateix i poden disoldre els núvols?
Aixó no val, i menys di es tot per implantar nous negocis a base de cotxes eléctrics que generan casi tanta polució entre la extracció del litio i la destrucció de les baterias quan ja perden la seva utilitat.
No sé com acabará tot i ja ni ganes.
Potser una crema controlada podria anar bé….
Si va be, esta be.
Si sempre ha anat be. Esta be.
I el que no li agradi que si possi fulles (socarrimades)
El Corb es un riu modest i amagadis que necesita via lliure.