Malgrat la sequera les fruites amb pinyol son abundants. Els albercocs i les cireres han arribat un pèl aviat.
Primer venen les cireres i a continuació el albercocs. Son les primícies de les fruites de pinyol en terres de secà. Vindran els préssecs, les prunes… fins a l’entrada de l’hivern es cullin les olives. Tot un procés imparable que no l’atura ni un any de sequera extrema com enguany.
L’albercoquer és un arbre sofert i generós. Es pot arrelar en terres lleugeres, en un pedregar, a peu de marge o a la punta d’un bancal. L’arbre al costat de la cabana se’l veu carregat malgrat haver-lo aclarit substancialment fa unes setmanes. Les rames aguantaven quatre vegades més de fruit. Sap greu fer caure tanta fruita incipient. Estaven verds i apilotats. Calia delmar-los. El terra quedà cobert de albercocs verds i durs. Al cap d’un dia els conills se’ls menjaren tots deixant els pinyols escampats per terra.Els conills ho rosten tot. Fan mal als arbres, a les vinyes i als sembrats.
Tot va molt de pressa quan comença a escalfar el sol. La sequera d’enguany ha fet que tot anés molt més ràpid. D’una setmana per l’altra agafaren el color groc suau i es tornaren un pèl flonjos. Avui hem tornat a l’albercoquer carregat i gairebé madur. Falta una setmana. Però les dotzenes que hem agafat es poden menjar, son d’una dolçor perfumada, esperant la maduració plena que es produeix amb una precisió automàtica.
Es nit de lluna plena. Es nota quan la lluna i el sol es poden contemplar alhora, a ixent i a ponent. És el ritual de cada any. El fred no ha matat les fruites amb pinyol en aquelles criminals matinades de març. Els ametllers estan carregats com mai. Hi ha hagut moltes cireres i les pomeres i pereres estan farcides de fruit.- Només demanen aigua. Avui han caigut una vintena de litres per metre quadrat. Es pot perdre una collita però no totes. La naturalesa és equilibri i harmonia. Sempre.
L´abercoq per qui el treballa(!)
La caseta i l´hortet. El troç i tot ben fitat.
Quins moixons!
Què ple està l’abercoquer. Si que enguany ve tot més aviat. Jo ja he acabat les cireres ( amb pressa pels moixons) . Ara, aquí nespres. També se’n farten els moixons, però no tant.