Collboni tindrà un mandat molt complicat sinó aconsegueix el suport d’altres grups. Amb deu regidors ho té molt difícil.
Jaume Collboni és el nou alcalde de Barcelona. El ple d’investidura semblava una pel·lícula d’Alfred Hitchcock. Ni Collboni es creia que era alcalde ni Xavier Trias s’avenia a no ser-ho. El candidat més votat ho tenia coll avall. Havia convidat al ple a la plana major de Junts. Es podia veure a Artur Mas, Jaume Giró, Laura Borràs, Jordi Turull i molts incondicionals que tenien clar que anaven a celebrar una gran victòria.
Xavier Trias no s’ho esperava però era una temeritat política anar al ple d’investidura amb 16 regidors dels 21 necessaris per sortir elegit. Amb Junts i ERC no n’hi havia prou. El silenci al migdia des de les seus dels Comuns i del PP indicaven algun moviment inesperat. S’estava gestant un moviment imprevist. Oficialment, Ada Colau va decidir donar suport a Collboni per impedir que els independentistes Xavier Trias i Ernest Maragall es fessin amb l’alcaldia de Barcelona. En el seu discurs justificant la decisió de fer batlle al candidat socialista, Colau esmentava el tres per cent que un dia Pasqual Maragall va llençar a la cara d’Artur Mas al Parlament de Catalunya.
Qui tingui totes les claus del que va passar a l’Ajuntament de Barcelona el dissabte a la tarda ja ens ho explicarà. La meva deducció és que l’eix social va prevaldre sobre l’eix sobiranista. Xavier Trias i Ernest Maragall van proclamar que farien un govern de caire independentista amb només 16 regidors. Intueixo que a partir de llavors s’actuaren els mecanismes de l’Estat. Hi ha què diu que l’Estat ha intervingut en aquesta votació. No en tinc cap dubte. Però, no sap tothom com ha actuat l’Estat d’ençà del 155 proclamat Mariano Rajoy?
En el terreny de les hipòtesis és probable que la mateixa Iolanda Diaz insistís a Ada Colau que impedís l’alcaldia Trias per poder tenir més possibilitats d’obtenir un bon resultat a Catalunya en les eleccions del 23 de juliol i a favor de Sumar. Pedro Sánchez, segurament mitjançant Miquel Iceta i Salvador Illa, volia tenir una gran capital amb alcalde socialista després de la desfeta electoral del 28 de maig. I jugaren a fons la carta Collboni que passava necessàriament per trucar a la porta enemiga del Patit Popular. Des de Ferraz es deia que Xavier Trias era el candidat de Puigdemont.
Núñez Feijóo pensaria que amb aquesta jugada inesperada es rentaria la taca dels pactes amb Vox a València i a altres grans ciutats espanyoles. Ho feia per patriotisme i per preservar la unitat de la nació espanyola. Potser la frase de José Calvo Sotelo a les Corts de la República quan digué «Antes una España roja que una España rota» era la justificació dels populars en votar a un candidat socialista que és l’enemic a batre en les eleccions generals dintre d’unes setmanes. Daniel Cirera s’estrenava amb un acte d’obediència al carrer Gènova.
El fet és que Collboni és l’alcalde de Barcelona i haurà de començar a governar i gestionar una ciutat complexa, de moment, amb 10 regidors dels 41 que representen els barcelonins a l’Ajuntament. És l’alcalde barceloní amb menys suport polític des de les primeres eleccions democràtiques el 1979.
Passaran moltes coses encara. La pròxima estació seran les eleccions generals. S’haurà de veure llavors si les forces independentistes tenen més o menys vots que les constitucionalistes. La batalla del relat continua i serà llarga al marge dels resultats electorals. El PSOE ha rebut una gran clatellada electoral a Espanya. El PSC, ha guanyat les eleccions a Catalunya en nombre de vots i en obtenir o mantindre els ajuntaments de les principals ciutats catalanes.
El mandat Collboni tindrà una gran sinistralitat política sinó troba aliats. Barcelona és una ciutat icònica, naturalment per Catalunya, però també per Espanya i per Europa.
Feliç onomàstica, Sr Foix!!
Y el gallego que el tema era una cuestion de estado.
Y el guapo de la moncloa que se tenia que frenar la venganza.
Y el elegido que abre las puertas a la Colau y no tocara ninguna estructura por ella dejada.
Y el Sirera el nuevo Manuel Valls, que por cierto este ultimo tiene los cataplines de vomitar un articulo en LV
Y los medios, incluida LV amb la gibrelleta a la ma.
Estamos en el colmo del cinismo, la hipocresia, el todo vale i el tanmafot.
Tota la raó
Respecte al «que us bombin» , 4a accepció del verb bombar, diccionari d’estudis catalans.
bombar1
4 tr. [LC] que el bombin! Expressió emprada per a engegar algú.
La Juana Dolores potser té un estil molt més educat en els estàndards de la progressia. No me l’imagino pas utilitzant aquesta expressió….
El gran error es acceptar España amb singular. Es igual que acceptar la «España una» de Calvo Sotelo, Franco, y demés feixistes. Hispaniarum Rex era el títol tradicional de les monarquies hispàniques, que traduït a la modernitat seria una España Plurinacional o confederal. La gran victoria del feixisme hispànic és que acceptem inconscientment les seves categories d’anàlisis.
Llistas obertas!!
Ni dretes, ni esquerres, els polítics volen el poder sense tenir en compte les necessitats de BCN.
La Sra. Colau s’ ajunta amb qui sigui sense escrúpols i fent teatre.
El Sr. Collboni vol mantenir el poder quan no ha fet res per BCN aquests últims anys i ha obtingut l’ alcaldia sense escrúpols.
Aquestes eleccions han deixat a tothom retratat.
Tot segueix igual de malament.
Els barcelonins hauríem de protestar i no deixar passar ni una als nostres gestors.
No trobo correcte dir que «l’Estat ha intervingut en aquesta votació». Si de cas han intervingut els partits, alguns d’àmbit de tot l’estat espanyol. Com és lògic i com ho fan a altres ciutats quan els hi convé. Aqui no hi ha clavegueres ni 155. També podien haver intervingut els partits catalans en escollir alcalde per Ripoll. Finalment no ho han fet, però ho podien fer. Es el joc de la democràcia. Entenc que, pel que fa a Barcelona, alguns estiguin indignats (és natural quan es perd en el darrer moment el que semblava estar guanyat), però això no justifica certes coses.
El 23 de Juliol continuará Miriam Nogueras a Madrid. Segur.
A les properes eleccions a President de la Generalitat les guanyará Miriam Nogueras.
Tan de bo.
BARCELONA. GUERRA BRUTA D’ESPANYA CONTRA CATALUNYA.
1.- ¿“Barcelona, una batalla catalana i espanyola” com escriu Lluís Foix? Es una manera d’interpretar la realitat. Hi ha una altra manera de veure-ho. La guerra bruta d’Espanya -o del règim espanyol, si es vol- es dona sobretot a Barcelona contra la sobirania de Catalunya. Volen que Barcelona sigui una provincia espanyola, no la capital nacional de Catalunya.
2.- Fa vuit anys, les clavegueres de l’estat presentaren en Xavier Trias com un evasor. Contaren amb la complicitat destructora d’Ada Colau. Fa quatre anys les clavegueres de l’estat utilitzen a l’ultra Manuel Valls, amb la complicitat de Colaufrau, per boicotejar la candidatura d’Ernest Maragall. Ara la guerra bruta ha consistit en l’operació contra el tàndem Trias / Maragall. Participants d’aquesta operació espanyolista son Jaume Collboni (PSOE), Ada Colau (Comuns), Daniel Cirera (PP) que s’alia amb l’ultra VOX.
3.- Collboni i la seva claca mediàtica ja no poden enganyar parlant de que a Barcelona hi ha un govern municipal amb un eix social “progre” perquè es basa en peperos i voxistes. Tampoc poden parlar de que son “constitucionalistes” perquè és impossible que una Constitució que és pretén democràtica doni carta blanca a moltes actuacions del PSOE que violen el drets humans, de les persones i dels pobles… Els GAL no son constitucionals. La repressió del 155 no es pròpia d’una Constitució democràtica. El Catalangate no es constitucional. La poli patriòtica no es constitucional. Les clavegueres de l’estat no son constitucionals. La repressió contra els emigrants marroquins a Melilla no es constitucional.
4.- La resposta del sobiranisme / independentisme democràtic i pacífic passa, com a mínim, per realitzar dues actuacions. Primera: enfortir la seva cohesió interna i actuar de manera acordada a Catalunya i arreu, plantant cara a la guerra bruta Segona: anar a les urnes, ara toca el proper 23 de juliol, per no perdre cap vot perquè si tu no hi vas, ells (PSOE, PP, Comuns de Colau, VOX) tindran mes força.
5.- Xavier Trias, referint-se als practicants de tanta guerra bruta i tanta mentida, ho expressa amb aquestes expressives i contundents paraules: “”Que us bombin a tots!”. “Bombar: expressió emprada per a engegar algú” (Diccionari de la llengua Catalana)
Sempre estas amb el mateix raca raca Oriol. Pero tens rao.
Dicho lo cual, a mi no em veuran davant de una urna el 23J i naturalment no es per fer cas a la lazi de la ANC, Es perque ja estic tip de aquesta falta de respecte de tota la «classe» politica.
Entenc molt bé que no vulguis votar. A tots ens agradaria dir als polítics: que els bombin.
Però si a Bcn tots els d’ ERC que no varen votar haguessin votat a Maragall com les eleccions passades, ara tot seria diferent.
«L´eix social» ? Pero de quin eix social ens esta parlant Sr. Foix?
Voste tambe a vegades va servit de eufemismes i de vaselines.
I ara expliquim lo dels programas dels diferents partits i altres entelequies recreatives dins d´aquest melting pot que es la politica barcelonina, catalana i española.
Estic una mica emprenyat como es evident.
Ja se ho faran!
I torno a insistir que no soc ni independentista ni unionista ni españolista ni res de tot aixo i seguents.
Soc un barceloni que vull tenir la ciutat governada per personas eficients i que estic esgotat de tonterias sectarias de tots colors.
Benvolgut Lluís,
En bona part estic d’acord amb la teva reflexio. Però jo orecisaria sobre la teva afirmació que l’eix social va prevaldre sobre el sobiranista. En aquestes com a la major part de les eleccions a Catalunya lluiten dues ideologies si es pot fer aquesta distinció: els catalans i els que vinguts de fora han fet daquest país el seu, que som molts, i els castellans, que rebutgen la realitat nacional del nostre pais, que no voten en sentit social sinó que ho fan d’ acord amb el criteri de sentir-se només espanyols. Per aixo, poden votar PP, PSOE, ciutadans i vox, sempre que defensin l’espanyolisme més ranci.
Estic d’acord amb la reflexió de l’Oriol Domingo.
Cert.
Eix social, progressisme,…. Paraules que utilitza la clínica esquerra. Mireu avui a Vilaweb els sous dels alts càrrecs de l’ Ajuntament de BCN que Collbombi no tocarà…. I després van de progres….
Rectifico: cínica esquerra