La collita ha estat tan deplorable que no hi ha ni palla per replegar. Els rems que deixa la recol·lectora en anys normals son com grans cavallons que s’empaquen i es guarden per consum de la ramaderia
He anat a collir uns albercocs tardans al costat de la cabana. N’hi havia uns quants a terra i els de l’arbre no estaven tots madurs. En uns dies ja es podran collir tots. Hem entrat amb el Rafael a la cabana i hem contemplat el panorama asseguts en dues cadires mig desballestades. Les teranyines pengen al interior per les poques visites a la cabana. Son com cortines construides per aranyes desocupades. Un llangardaix es mou ràpidament per les parets.
La porta oberta mostra una silueta pictòricament atractiva. Els grocs del sembrat estan mustis. La sequera ha fet estralls. No hi ha pressa per segar. Si en surten quatre o cinc llavors es podrà pagar la recol·lectora. I prou. Un mal any en el que de tant mirar al cel hem perdut el que hi havia a la terra. Els rostolls son esquàlids i pansits. No desprenen aquells olors forts, tendres, frescos. Tampoc es veuen ramats de perdiuetes corrent a velocitats inabastables pels humans amb la mare guiant-les d’un lloc a l’altre.
La collita ha estat tan deplorable que no hi ha ni palla per replegar. Els rems que deixa la recol·lectora en anys normals son com grans cavallons que s’empaquen i es guarden per consum de la ramaderia. La sequera ho ha empetitit tot. El blat i l’ordi s’haurien venut més cars a causa de la guerra a Ucraïna però la collita ha estat tan minsa que ni tan sols val la pena recollir-la. Esperarem un altre any, seguirem mirant al cel, esperant la pluja que arribarà però a fora d’hora.
Ahir caigueren 25 litres en una tempesta amb llamps i trons i una ventada incontrolable. L’aigua té efectes miraculosos. Els tolls es veuen en les fondalades i en els clots dels camins. Les vinyes s’han despertat i han intensificat els verds de les pampes que estaven mig pansides. Els olivers lluentegen i mostren la collita que s’anirà madurant fins a començaments de novembre.
El pagès ho ha vist i ho ha patit tot. Sap que desprès d’un temps un altre en ve. I tornarà a sembrar amb la mateixa il·lusió de sempre. La sembra és un acte de fe en la fecunditat de la terra que no es perd per moltes clatellades que et doni la natura.
Mirant el sembrat tan diminut des de la cabana ja es veu que és un any molt magre. L’estètica és formidable i els colors son els propis d’un dia solejat i transparent. El Montsec es divisa al fons amb una total nitidesa. La vida segueix el seu curs. Ha plogut a fora d’hora però ha plogut. Ja es notarà en les collites que queden, en les olives, les ametlles, les nous, els raïms, les peres i les pomes.
Sortim de la cabana i caminem al voltant de la cisterna. Tiro una pedreta i es nota que hi ha aigua pel clac que fa quan impacta al fons. No tot està perdut. La terra ho aguanta tot i mai es dona per vençuda. Tornaran les pluges, es sembrarà novament i es veuran un cop mes sembrats esplendorosos amb espigues que torcen el coll en aquestes dates demanant ser degollades i convertides en grans de blat o d’ordi que omplen els magatzems de cereals.
Potser caldria diversificar el tipus de cultiu i encare que sigui exposat, provar amb plantes més resistents a les sequeres
Rosa estan investigant Escola de Ingeniers Agronoms a la Universitat de Lleida i «Investigaciò Reserca Técnicas Agraries», IRTA, de la Generalitat. També a Lleida, concretament al Centre de Ximenells. Pero no es poden fer miracles. Sempre amb REC DE SUPORT, localitzat , Gota a Gota mesurat segons la necesitat. Les varietats de ametlles es venen per tota Europa i tinc entes que tenen contactes a California.
Sense aigua no hi ha collita.
Quin relat tan dur. Al temps quien relat tan bonic. Tant esperançat.
Aquesta pedra que el Sr. Foix ha tirat a la cisterna, ha fet aigua. Magnific!
Vindran millors temps.
I tant!