Les arrels perduren malgrat el pas del temps, dels canvis en el paisatge humà o en la presència de nouvinguts que enriqueixen la història dels pobles. Rocafort el dia de la festa major.
Temps de festa major i retrobament. Les generacions s’entrecreuen i es difuminen en arrels llunyanes borroses. Les cases canvien les fesomies humanes però mostren la seva personalitat històrica. Hi ha un corrent imparable de cercar les arrels perdudes en el temps i que es troben a les cases i als carrers transitats per avantpassats. També en les vivències oblidades i enterrades en les cabanes, als peus de marge, en els racons erms i els camins que no per ser menys transitats queden esborrats dels termes.
El mon rural s’ha modernitzat. Aquesta és una realitat que ha igualat el mode de viure entre les ciutats i els pobles mitjans o petits. En aquests dies estiuencs els pobles s’omplen de gent que saben detectar les seves arrels en cases que potser han canviat de nom, s’han reformat, han estat venudes a nouvinguts que s’han integrat amb una gran normalitat.
El paisatge humà ha canviat però el sentit de pertinença perdura i la història de cada casa, de cada família i de cada persona es traspassa de generació en generació. En les llargues sobretaules d’aquests dies surten un cop més noms i situacions que no s’han viscut ni se’n té un record precís. Simplement, passen de pares a fills i de fills a nets. Surten fets que semblaven oblidats o colgats en els cementiris de la memòria. Hi son. Perduren.
No es tracta d’establir comparacions entre qui viu d’una manera o d’una altra, entre els de ciutats i els del món rural. M’he fixat aquests dies de festa major de Rocafort que l’arrelament pot ser molt llunyà en el temps o pot ser encara tendre. És igual. Hi és d’ençà que un net o besnét d’una casa potser ja oblidada decideix refer-la i plantar la bandera de la continuïtat. En circumstàncies diferents i en situacions inesperadament noves. En veure tantes criatures jugant i entrant i sortint de casa seva corrent o de la mà del pare o de la padrina penso que és una aposta per la identificació amb un lloc concret, una casa única, un ambient que és ben diferent en cada poble.
Son temps crítics per tothom. Penso que ningú pot pensar que ha guanyat la batalla contra qui sigui. El fet és que la vida és menys angoixant si s’està prop de la natura, si es veu amb claredat la magnitud de la tràgica sequera d’enguany, si s’observa el canvi climàtic en directe, si es nota com la falta d’aigua perjudica les coses més essencials. No son teories sinó evidències comprovables dia a dia.
Prou deuen ser, segur, festas majors arreladas a la terra.
A Barcelona, als barris, primer a Gracia i despres a Sants tindrem unes festes que no tenen res a veure em las de Rocafort i voltants.
Aqui tot sera masificacio, soroll, beguda a dojo, borratxeras i una musica horrible i estrident.
Res a veure.
Disfruti Sr. Foix de la Festa de les seves contrades i arrels.
Per molts anys!
No es pot explicar millor! Bravo!