Mai un polític català havia tingut el desllorigador de la politica espanyola. L’expectació és màxima.
La realitat és que la situació política espanyola està empatada. El Partit Popular de Núñez Feijóo va guanyar les eleccions però difícilment podrà formar govern perquè li falten cinc escons per la majoria absoluta que està situada en 176. El PSOE té la possibilitat de ser investit si aconsegueix el vots de Junts de Carles Puigdemont que encara no ha dit clarament quina decisió prendrà.
Aquesta és la incògnita que encara no està aclarida i que durarà més enllà de la investidura. The Economist d’aquesta setmana resumeix molt bé la situació dient que Pedro Sánchez lluita per formar un nou govern a Espanya, fent-se una pregunta lògica: pot el país ser governat sense el suport d’aquells que volen dinamitar-lo? No sé si podrà governar però abans cal que es passi pel tràmit de la investidura que comporta una majoria que només és possible amb el suport dels diputats que Carles Puigdemont controla des de Waterloo.
Què pensa fer Puigdemont? La seva decisió tindrà conseqüències en la política espanyola i també en la catalana. Aquests dies molta gent em comenta el què hauria de fer Puigdemont i la majoria s’inclinen per arribar a un acord amb Pedro Sánchez posant un preu molt alt. No sé el què decidirà però és ell qui té l’última paraula.
El factor polític serà important per reivindicar la seva figura sis anys després d’haver fugit a Bèlgica per evitar un judici que altres companys del govern se sotmeteren amb penes de presó. Mentre ha estat vivint en una casa aparentment confortable a Waterloo, ha mantingut el control de Junts, ha guanyat unes eleccions europees aconseguint més d’un milió de vots i malgrat haver perdut vots cada cop que hi han hagut eleccions, la qüestió és que avui té la clau de la governabilitat a Espanya.
Vull pensar que el factor personal serà determinant en la decisió que acabi prenent. Si provoca una repetició d’eleccions en uns mesos potser no tindrà l’oportunitat de fer valer la seva força parlamentària tal com ho pot fer ara. Pedro Sánchez ho té molt complicat, però Puigdemont, també. Depèn d’ell. Mai un polític català havia tingut el desllorigador de la política espanyola des d’un exili voluntari. Fer vaticinis a hores d’ara em sembla precipitat. La política catalana i espanyola és molt difícil analitzar-la des de la racionalitat.
A @llfoix antipuigdemontista declarado, le traiciona el subconsciente cuando primero trata al MHP Puigdemont de fugado de la justicia española, para después bajar el tono diciendo: ‘… Mai un polític català havia tingut el desllorigador de la política espanyola des d’un exili voluntari…’ un cambio de lenguage muy significativo.
«exili voluntari»,Sr. Foix xosidera realment que Puisgdemont i els altres estan en un exili voluntari?
o es una expressió de «l’ambient » que se li ha colat?
La clau de volta: «…arribar a un acord amb Pedro Sánchez posant un preu molt alt.»
(“Nos, que somos y valemos tanto como vos, pero juntos más que vos, os hacemos Principal, Rey y Señor entre los iguales, con tal que guardéis nuestros fueros y libertades; y si no, no”. )
Molt adient la cita.
Molt bon comentari: i si no, no! Doncs serà que no: noves eleccions!!!!
El que hauria de fer es no creure les promeses de Pedro Sanchez.
Històricament el PSOE cumpleix menys que el PP.
Que no es refíi de cap dels dos.