Els drons estan retratant les terres en les que es volen instal·lar molints eòlics i plaques fotovoltàiques massives.
El dia es clar i nítid. El serè bufa del nord-oest i neteja el paisatge. Uns ciclistes de cap de setmana passen pels camins de les Roges. Un jove molt preparat i agradable ha aparcat una furgoneta blanca i ha plantat una taula des de la que es contemplen les planes de la Segarra i l’Urgell. Maneja un dron que va i bé tot retratant grans extensions de terres de sembrat o arbrat de secà.
No està jugant. Treballa per una empresa agrimensora que fa informes d’un ampli territori on s’està preparant la instal·lació de plaques fotovoltaiques i molins eòlics. Empreses que no se sap ben bé qui son ni de quin capital disposen però que compten amb persones que han tingut càrrecs en l’administració pública catalana per tal de convèncer als propietaris de les terres perquè signin uns contractes sense entretenir-se massa en la lletra petita.
Pagesos que conreen terres de secà han signat contractes per trenta anys que segurament els hi aportaran molts més ingressos que les collites de cereals, vinyes, ametllers i olivers. D’altres si han resistit i volen saber més del què passarà en uns trossos que formen part del patrimoni familiar i no volen deixar-los a l’explotació d’energia durant el reste dels seus dies.
El que s’intenta fer té molts crítics que estan movent-se per tal d’aturar un projecte que esborrarà el paisatge, trencarà l’harmonia ambiental i convertirà terres productives en grans extensions metàl·liques que produiran energia per portar-la a la industria o al consum de les grans ciutats.
El que trobo més inquietant és que tot el procés s’està fent sense comptar amb els que viuen als pobles ni parlar dels plans que proposen pel coneixement del veïnatge. Una transformació tan radical de la fesomia dels termes no es pot fer de manera contractual entre empreses que no son transparents i propietaris individuals que poden signar un contracte perquè els hi és més rendible a curt i a mig termini.
L’impacte ambiental que s’ha de fer preceptivament ha de ser consultat també a la gent que viu als pobles i que han vetllat durant generacions perquè les terres estiguin endreçades, conreades, en temps de pluges i de sequeres, en anys d’abundància o d’escassesa. S’ha de saber, per exemple, si la marinada s’escalfarà en travessar grans extensions de plaques metàl·liques o si afectarà en el comportament del temps atmosfèric del país.
En tot cas, no es pot anar en preses perquè Catalunya es trobi ara en un dèficit energètic i el govern es vegi pressionat per la Unió Europea, pel govern espanyol i per les empreses multinacionals que només entenen el llenguatge del benefici i els importa poc si el mon rural es buida o si aquestes instal·lacions de ferro significaran un canvi positiu per la gent dels pobles. Els que viuen a la Catalunya rural han de tenir veu i vot en els òrgans de decisió del govern en tot allò que té a veure en el normal funcionament de la vida ordinària de la gent. I també saber l’abast dels projectes que afecten el futur dels pobles i dels seus termes.
L’argument que trobo més sòlid és que l’energia agroalimentària, la més primària, és més important que la resta. Allí on es conreen cereals, fruits, oli, vi o hortalisses no té sentit que s’hi posin plaques fotovoltàiques o immenses torres amb aspes monstruoses per produir una energia que es podria obtenir en altres indrets improductius, erms o abandonats que prou n’hi ha arreu del país.
Els governs, els consells comarcals, els ajuntaments i les empreses han de consultar amb els que han mantingut el territori durant generacions.
Magnífic article. Pero te de tindre en conte una cosa, no caracteritzem a la gent rural com la honesta y bondadosa guardiana del entranyable mon rural. Son els primers en veure negoci, rentabilitat i en deixar-se de sentimentalismes. Serà un desastre. Espero equivocarme.
Moltíssimes gràcies Lluís,
Hi ha molts terrenys degradats i antropitzats arreu del país. No cal fer malbé terres de cultiu i arrasar amb el món rural.
Quan no estigui de moda les macrorenovables, que menjarem? «Megawatts»
El més preocupant és que si això tirés endavant l’estropellament serà irreversible.
Lluís compartim íntegrament les teves reflexions
No es poden fer canvis de tanta magnitud amb un procediment tant fosc i sense donar a conèixer les conseqüències ambientals que això suposa
Tota la raó Sr. Foix, fa dies que esperem una reflexió com la seva, tothom està callat, totes les renovables concentrades a la Conca de Barberà, Anoi i terres de Ponent, s’ha estan definim molt bé les dues Catalunyes.
Com diu vostè, empreses desconegudes, majoritàriament amb seu a Sevilla o Madrid, es passegen per les nostres terres, fent cates com si fossin els amos, acosant als que encara no han signat. La gent que no hi està d’acord està totalment desinformada i sense opinió, s’han assebantat per el BOE, de la macroplanta del Ministerio de 400 Ha de plaques a Belltall/Passanant, projecte BCN1 BCN2
Ens desfiguraran el paissatge i ens canviaran el clima, estem rodejats, simultàniament han presentat en pocs dies dues més Els Vilars, Sant Roc, mes plantes fotovoltaiques, a part de tenir dos parcs eólics Les Forques i Tallat1 i 2.
Catalunya que te un 64% de bosc i només un 36% de terra agrícola, eliminar la poca terra agrícola que tenim, que ens expliquin els governants quin futur ens espera.
Molt cordialment,
Tota la raó.
Aquest escrit tendria que llegir-lo tot el país.Ens volen destruir les nostres terres de coltiu per posar ferralla.Molt trist!!
Estem abandonats per tots els governs.
Moltes gràcies Sr. Foix
En el terme de Orihuela del Tremedal. provincia de Terol, la empresa Forestalia hi vol instalar una bateria tremenda de «molinillos» com diu un dels seus fills mes ilustres, Federico Jimenez Losantos. Aquest ex mestre de Santa Coloma de Gramenet ja te un slogan per anar contra aquesta instalacio «Gobierno de Aragon, Forestalia y corrupcion»
Crec que la ideologia del susodicho i la del nostre anfitrio no te cap punt de contacte. Tot i aixis en aquest tema coincideixen totalment. I jo amb ells dos.