La resposta d’Israel a l’atac fanàtic i criminal de Hamàs a ciutadans israelians el 7 d’octubre ha de observar les lleis internacionals.
L’escalada d’atrocitats comeses per l’organització terrorista d’Hamàs, poble a poble, casa per casa, en territori israelià en les primeres hores del dissabte7 d’octubre, han esgarrifat als jueus i a qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat vers el patiment dels altres. Els israelians tenien la certesa de que la seguretat estava garantida per la superioritat tecnològica i militar del país més avançat del mon en qüestions de la defensa nacional.
En els quinze dies de setembre que he transitat per moltes parts d’Israel he trobat com sempre una tensió continguda. Vigilància controlada als carrers amb parelles de soldats, homes i dones, patrullant pels punts neuràlgics de les ciutats i pobles. La seguretat té un preu que els israelians estan disposats a pagar.
Però no estava en el guió polític, militar o cívic l’estampida de terroristes de Hamàs en territori jueu que té com a principal objectiu la desaparició dels jueus i l’estat fundat el 1948. La ferida emocional dels atacs a hebreus en territori israelià ha desenterrat els records més foscos i tràgics del que l’historiador Shlomo Ben Ami anomena les «memòries holocàustiques».
La resposta del govern de Benjamí Netanyahu ha estat una declaració política i militar dient que Israel viu en un estat de guerra. A continuació, s’ha cridat a files mig milió de reservistes i s’ha desplegat tot el potencial militar fins a recuperar el control territorial de tot l’Estat d’Israel. Políticament, s’ha format un govern d’emergència nacional amb la incorporació de Benny Gantz, cap de l’oposició, per combatre als que des de Gaza o des de Líban intentaran continuar la guerra contra Israel. Una ocupació territorial de Gaza seria un error estratègic.
La tendència a la unitat en temps de crisi com l’actual és inevitable i pot fer canviar el discurs i el llenguatge d’un govern que haurà de lluitar contra els seus enemics però sense caure en la venjança i descartant les regles de la guerra que estan establertes pels acords del Conveni de Ginebra de 1949 que contempla la protecció deguda a les persones civils en temps de guerra.
La simpatia compartida per tants milions de persones vers els jueus que han patit l’assalt monstruós dels terroristes de Hamàs pot esvarïr-se si la reacció israeliana és desproporcionada privant a 2.2 milions de palestins que viuen a la franja de Gaza d’aliments, aigua, electricitat i gas. No deixar-los sortir ni protegir-los dels bombardejos que ens els primers dies de guerra han caigut sobre una població que és presonera de Hamàs i de les fronteres tancades per Israel i per Egipte. Com a mínim, s’ha de facilitar un corredor humanitari perquè puguin sortir de l’infern de Gaza aquells que son hostatges d’Hamàs, israelians o no, i els palestins que no comparteixin les accions terroristes de Hamàs.
La terra que és el centre neuràlgic, el bressol territorial, de les tres religions monoteistes – el judaisme, el cristianisme i l’islam- ha de trobar una sortida no violenta al drama que dura des de fa moltes generacions.
Publicat a Catalunya Cristiana el 22 d’octubre de 2023
De acuerdo por completo en que hay que buscar la paz! y quiero hacer un comentario sobre EEUU, ya que según ellos Rusia cometía crimenes de guerra… pero yo no he visto tal masacre en Ucrania, tal destrucción!!!, entonces me pregunto: ¿acaso aquí no hay crímenes de guerra? ¿que espera EEUU a condenarlo cómo tal? Indudablemente no se juzga a todos con el mismo rasero.
Lo de Israel y Palestina lleva mucho tiempo y creo que no se arreglará hasta que no haya perdón… ¿Por qué? Porque los judíos, pueblo respetable, se quedaron en «el ojo por ojo diente por diente». Para buscar la PAZ hay que saber perdonar unos y otros.
En el comentario que he hecho sobre Rusia y Ucrania quería hacer una comparación con la guerra de Israel y Gaza debido a los ataques sumamente destructivos de estos últimos. Este comentario quiere aclarar el porque empiezo hablando de Rusia y Ucrania. El resto lo entenderéis en el comentario de abajo.
Perdón de arriba
Antes de participar en una manifestación, propongo recordar:
-Atentado en las Olimpiadas de Munich. Murieron los atletas del equipo israelí.
-Niza, un camión en el Paseo Marítimo mató a mas de 80 personas y hubo multitud de heridos.
-Atentado en París al semanario Charly Hebdó.
-En USA, atentados a la 2 Torres Gemelas, una ala del Pentágono y los pasajeros informados hicieron estrellar un tercer avión. Alrededor de 3000 victimas, mas desaparecidos y muchos heridos.
-Atentado en las Ramblas de Barcelona.
-Atentado en Cambrils.
-Bombas en los trenes en la estaciones de Atocha y el Pozo en Madrid.
–
–
–
Esta obsesion contra los judios, pienso que es envidia y celos, porque la mentalidad judia tiene facilidad por las matemáticas y por ello el gran capital y los gobiernos del mundo acaban siendo ocupados por judios y de aqui podría venir los celos y la envidia contra ellos.