Cultura i esports a l’Escala. Un capvespre memorable. Presentació del llibre «La força de les arrels» amb Carles Duarte. Després, vivències i emocions a la penya blaugrana de l’Escala.
Una vesprada memorable a l’Escala. Temps tardoral, la mar suau, gran ambient en aquest punt de trobada primerenca de les civilitzacions mediterrànies amb la península ibèrica. L’amic i admirat Carles Duarte em presenta «la força de les arrels» a l’emblemàtica llibreria Vitel·la. La Gemma és una gran activista cultural. Entre el públic hi ha la Neus Ballester que va conèixer i tractar Josep Pla en les seves furtives llargues estades a la vila. L’ambient literari es palpa en un antic port de pescadors on naixia Caterina Albert (Víctor Català) i on els noucentistes i la Renaixença gaudiren dels descobriments fenicis, grecs i romans que s’insinuen a les excavacions d’Empúries.
Però la nit tindria una trobada inesperada. A la penya blaugrana de l’Escala s’hi podia veure el Clàssic entre el Madrid i el Barça. En Carles Duarte m’indicà l’adreça i la Neus Ballester m’hi acompanyà. No recordo un seguiment del Barça tan apassionat i tan excitant. I tant exitós. El local estava ple de gom a gom. El president de la penya, David Falgàs, m’acompanyà a un seient a la segona fila davant d’una gran pantalla com si fos un d’aquells senyors que et guiaven amb una petita llanterna a un seient del cinema. El soroll, els crits i els insults al Madrid i a l’àrbitre crearen una atmosfera que es tornaria d’una eufòria incontenible tan aviat com Lewandowski obria la llauna marcant el primer gol en començar la segona part.
Vaig optar per fixar-me en les imatges de la gran pantalla prescindint del relat dels locutors que quedaven ofegats per una mena de remor ampliat i confús. Homes i dones, infants, pares i avis, tots hi deien la seva amb veu molt alta. Em semblava que veia les ombres del partit, con Plató davant la cova, i que el que passava a la gran pantalla no era del tot real. Una gran mobilitat de la canalla d’un lloc a l’altre i comentaris molt d’entesos que una senyora amb experiència futbolística li xiuxiuejava al seu company de seient sobre la marxa del partit. L’àudio era l’ambient desenfrenat per l’optimisme d’un públic que no s’acabava de creure la realitat dels gols que anaven caient un rere l’altre.
La concentració de paraules fortes era formidable en un local atapeït i compacte. Potser érem un centenar de persones en un lloc que quedava empetitit. Els entrepans s’esgotaren i només quedava cervesa i patates fregides. L’eufòria s’ho havia cruspit tot. En atansar-me al mostrador, el president Falgàs, m’obsequià amb una canya i unes patates. L’ambient estava desfermat. Pels culés, guanyar al Madrid al Bernabéu o allà on sigui, produeix una satisfacció íntima que alguns manifesten només en ocasions com les del dissabte a la nit a l’Escala.
En acomiadar-me ens férem fotografies amb el president de la penya i altres socis entusiasmats. Pel carrer, davant el port i a la llunyania les llums de la badia de Roses, la gent transitava silenciosa i emocionalment satisfeta. Emmudir amb quatre gols el Bernabéu no passa sempre. I si les emocions, el futbol son estats emocionals sobretot, passen per damunt de la racionalitat, és que així ha estat sempre. En arribar a l’hotel i connectar la televisió em vaig fer una certa idea del que havia passat. El Barça estava a sis punts del Madrid. Hansi Flick li havia robat la cartera a Ancelotti.
Una nit memorable, també en futbol, des de la mirada d’un dels nostres savis en què periodisme i literatura conflueixen magistralment
Esta es buena presentación de tu excelente libro y rubricada con una buena paliza 0-4 al R.M. en un ambiente parecido que recuerda a nuestros años de juventud, viendo futbol en el bar del barrio, eso si, en aparatos de televisión antiguos.
Gran vivencia!