La Montse Serrano era l’ànima de la +Bernat, una llibreria de barri que era un focus de cultura, de conversa i de la gran literatura.
Ha mort la Montse Serrano, la llibretera del carrer Buenos Aires, l’ànima cultural del barri, una dona amb la rialla als llavis, feliç, culta i apassionada pels llibres. També pels autors i els editors. Era la cara més visible i constant de la +Bernat on s’hi prenia un cafè, es tafanejaven les novetats editorials i s’enraonava amicalment amb coneguts i amics.
La Montse esperava les novetats editorials com qui sospira per les collites que inexorablement arribaran. Va lluitar amb esportivitat contra la llarga malaltia que l’obligava a anar amb cadira de rodes amunt i avall de la llibreria, assistir a actes culturals, a parlar amb qualsevol que s’atansés per un espai de convivència i cultura que havia construït d’ençà que el 1979 posar en marxa la seva especial manera de ser llibretera. Conèixer el client, l’autor i el producte. Tot començà posant dues cadires i una taula al carrer fent que dues persones parlessin de llibres o de literatura.
Tenia 69 anys i havia construït un magatzem de la cultura, tal i com encara avui consta en entrar a la llibreria. Era periodista però ben aviat es decidí per entrar en l’univers de la cultura literària. Et feia un resum de les novetats, una valoració crítica dels autors i sempre buscant l’aire optimista de la vida. Sabia de llibres però també de persones. En les taules per llegir i prendre cafè s’hi deien moltes intimitats que també ella, molt sovint, també les rebia directament dels mateixos confidents.
Recordo l’anècdota d’un noi jove, crec recordar que era de procedència xinesa, que es passava hores assegut en una butaca tot llegint llibres, un rere l’altre, que després tornava a deixar a l’estanteria. La Montse gaudia d’aquella visita d’un jove tan entusiasmat amb la lectura. Al carrer Buenos Aires, número 6, a la +Bernat, hi vaig presentar el meu darrer llibre, en conversa amb l’Antoni Gelonch el passat 2 d’octubre. La sala estava plena i tothom s’hi sentia com a casa. La Montse no havia creat una llibreria sinó una sala d’estar amb llibres, persones que enraonaven, curiosos que entraven i gent que s’asseia per prendre un cafè. Havia creat un ambient conversacional, una aportació desinteressada a la cultura del país, un espai de trobada, d’indiscrecions i de xiuxiuejos literaris. .
Els llibres i la Montse Serrano anaven junts, sempre amb aquella sensibilitat en la que la gent del gremi tracta tota novetat que arriba a les seves mans. Hi entrava sovint. Per saber què hi havxia de nou però sobre tot per parlar amb aquella rialla culta i empàtica que t’acabava convencent de la qualitat d’autors que desconeixia. En aquell espai, engrandit fa uns anys amb l’annexió d’un sex-shop veï, s’hi celebraven tertúlies, clubs de lectura i xerrades que molt sovint ella hi participava com a principal impulsora.
Les seves memòries «Todo pasa en la calle Buenos Aires» expliquen la trajectòria d’una persona emparentada amb els llibres, la cultura, el barri i la ciutat. I, sobre tot, amb les persones que tinguérem el privilegi de tractar-la sovint. L’anecdotari és incommensurable.
El suport i la complicitat de la família Milà fou essencial per mantenir aquest racó cultural que forma part de la fesomia cívica de Barcelona. Una de les experiències que més valorava darrerament va ser la de participar, malgrat les limitacions de la cadira de rodes, a la fira de Frankfurt de l’any 2022. Allí va anar a escoltar i a parlar de llibres, a conèixer col·legues de tot el mòn i a donar a conèixer la +Bernat. La seva petjada cultural i literària perdurarà.
