La batalla cultural a les xarxes

La informació juga un paper principal en els conflictes culturals, polítics i socials

És fàcil parlar de la Intel·ligència Artificial encara que es desconegui l’abast de les seves conseqüències. Sempre que hi han hagut avenços científics espectaculars en la història de la humanitat han vingut acompanyats de grans convulsions i trasbalsos. L’aparició d’Internet en la vida dels humans ha estat un fet més transcendent que la invenció del telègraf, la impremta o fins i tot l’escriptura. La IA és fruit de la revolució digital i, de fet, és la primera tecnologia capaç de prendre decisions i generar relats per sí mateixa.

Les màquines han produït grans canvis en la civilització humana. Les eines per conrear la terra, les armes per fer la guerra, els instruments per portar a bon port la revolució industrial, l’exploració de l’espai, la impremta de Gutenberg i la socialització universal dels automòbils han canviat la fesomia i la manera de viure de les societats. Sempre acompanyades de conflictes socials, econòmics, polítics i religiosos.

Tots aquests canvis s’han produït i s’han difós mitjançant la paraula, l’escriptura, el discurs o el relat. Com assenyala Yuva Noah Harari en la seva breu història de les xarxes d’informació des de l’edat de pedra fins a la Intel·ligència Artificial és que per primera vegada la tecnologia actua pel seu compte, una vegada se li ha donat la capacitat d’arreplegar dades, processar-les i treure conseqüències sense la intervenció humana. És un avenç formidable que avui forma part de les estratègies dels governs més poderosos del món. Ja siguin règims democràtics o autoritaris.

La informació és avui més potent que els exèrcits perquè crea pensament i criteris de milions de persones que no son conscients de que han estat conduïts a conclusions per algoritmes que treballen amb les dades que disposen de gairebé tothom. La informació que no es nodreix de la veritat o de la realitat de les coses pot arribar a fer estralls humans. Harari ens diu que pel fet d’afavorir l’ordre per sobre la veritat, les xarxes d’informació humana sovint han produït molt poder però poca saviesa. A tall d’exemple, diu,l l’Alemanya nazi va crear una màquina militar altament eficient i la va posar al servei d’una mitologia demencial. El resultat va ser la mort de desenes de milions de persones i, finalment, la destrucció de l’Alemanya nazi, també.

La IA no té consciència però té un gran poder. L’autor de Nexus diu que si gestionem malament, la Intel·ligència Artificial podria fer que s’extingís no només el domini dels humans a la terra sinó la llum mateixa de la consciència i que l’univers es convertís en un regne de foscor absoluta.

Fins ara podem controlar les màquines i dirigir-les d’acord amb criteris de justícia i bondat però també ensinistrar-les amb programes de confrontació, maldat i abusos de tota mena. S’han de crear xarxes més sàvies i menys populistes, en definitiva, no deixar de banda la veritat afavorint l’engany i la mentida. La tasca més urgent i útil és construir institucions amb forts mecanismes d’autocorrecció que humanitzin el progrés i no el posin en mans d’idees que incitin l’odi i la confrontació perpètues. Els conflictes i les guerres d’avui i del futur no es lliuraran només amb armes mortíferes sinó amb el domini i control de la informació. Per això les grans batalles dialèctiques, culturals i polítiques es lliuren a les xarxes.

  3 comentarios por “La batalla cultural a les xarxes

  1. La tecnología debe servir para hacer más fácil nuestro trabajo, se me ocurren muchos procesos o gestiones tediosos y tediosas que pueden ser hechas por un trabajador mejor y más rápido asistidos por el software.

    Pero el factor humano nunca debe desaparecer. Y se me ocurren muchos ejemplos desde una clase magistral de un profesor universitario o de secundaria a el veredicto en un tribunal que puede terminar en la ejecución de un presunto culpable a través de la horca la guillotina.

    Estamos aceptando «ESTO» como inevitable comparándolo con la revolución industrial o la aparición de Internet y no estoy en nada de acuerdo. Quizá deberíamos empezar a cuestionarlo con connotaciones más negativas en muchos casos cómo hacemos con el desarrollo de armas prohibidas o los virus creados en laboratorios o libres en la naturaleza.

    En el momento en que aceptemos una creación cultural fabricada por una inteligencia artificial y le demos el mismo valor que la realizada por un ser humano nos habremos suicidado como civilización.

    Saludos Sr. Foix

  2. La IA, en millesimes de segon podrá pasar pel sedás i anular tota informació que no sigui veritat i contratada.
    Tot usuari podrá baixar al seu movil-ordenador aquesta aplicació.
    Tu decidirás.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *