Les idees populistes i nacionalistes de Donald Trump no li serviran per canviar la cartografia que s’expresa en el golf de Mèxic.
Les cròniques diuen que quan Woodrow Wilson, president nord americà, arribà a París per participar en la conferència que dissenyaria els nous límits de les fronteres europees en acabar la Gran Guerra, venia acompanyat d’enginyers, economistes, matemàtics, sociòlegs i cartògrafs per dibuixar noves fronteres. Es formarien els nous estats d’Europa sobre les despulles dels quatre imperis caiguts.
Es necessitaven tècnics per refer els límits dels nous estats que sorgirien de l’Alemanya derrotada, d’Àustria Hongria, l’Imperi Otomà i la Rússia dels Romanov que quedaria engolida per la revolució d’octubre de 1917. Una nova Europa de cartògrafs canviaria el mapa continental amb estats nous com Txecoslovàquia, Polònia, Estònia, Lituània, Letònia, Hongria, Àustria, Bulgària, Romania…
Wilson venia amb la idea de l’autodeterminació dels pobles tot i que les seves tesis expressades en el Tractat de Versalles no foren acceptades pel Congrés de Washington. Les noves fronteres europees d’avui, amb la complicació de les repúbliques balcàniques, son una conseqüència de la cartografia que es traçà en el vaixell en el que viatjava el president nord americà.
Allò tenia un sentit i un propòsit. El que fa Donald Trump canviant el nom del golf de Mèxic per golf d’Amèrica és un caprici infantil sense cap fonament cultural ni geoestratègic. És el nacionalisme de sostre baix, populista, imposat per la força d’un discurs menystenint els sentiments dels altres i modificant per decret la història de la cartografia centenària d’Amèrica.
Trump actua com si els mexicans, centro americans i els geògrafs universals i acadèmics del món haguessin d’acceptar les idees d’algú que es pensa que té dret de canviar fronteres perquè és més fort o perquè pensa que pot alterar els noms de les coses. Trump no és un cartògraf ni dissenya mapes, diagrames o globus terraqüis que representen la superfície de la terra o els planetes. És una afronta als professionals que recullen dades procedents d’una gran varietat de fonts com fotografies aèries, història, cultures i trajectòries diferents.
El poder és omnímode però té límits. La cartografia no té accepcions polítiques sinó culturals i històriques. Sospito que Trump passarà i les generacions que vinguin parlaran del golf de Mèxic i no del golf d’Amèrica. Encara que a Google i a les plataformes tecnològiques al servei de Trump hagin canviat el nom per algun algoritme sense esma ni coneixement.
A mi no em preocupen els noms. Golfo de Mexico o Golfo de América, continuará siendo el mismo Golfo.
Lo mejor y lo peor de un régimen, totalitario o demócrata no es el cambio de nombres. Son los hechos.
Durante el franquismo vivi en la Calle General Franco; pasó a llamarse otra vez en democracia como anteriormente Carré Major. Continua siendo la misma calle.
Ara puc parlar i escriure en catalá. Perfecte.
Pero yo esperaba hechos mejores tanto con la democracia como por pertenecer a la Comunidad Europea.
No he perdido la espereranza.
Endavant companys.
Vladimir y Donaldo ya hablan por telefono.
Los corredores de comercio Volodimir y Ursulina ya estan en otra cosa. Otan si que si.
Donaldo es el nuevo Cresques de las americas. Y de las europas!
Ja vorem com anira tot plegat.
Me corrijo: el lenguaje crea el pensamiento y la realidad. La clave está en quién crea ese lenguaje, quién lo piensa anticipadamente.
La desmembración de los imperios dio resultado excepto Rusia. En la lista de pases nuevos falta Servia, aunque despues cita los galimaties de los Balcanes.
Y ¿Oriente Medio? con la gran ¿pifia de Palestina-Israel?. Si ya desconocían las fronteras de Europa lo de Oriente Medio imagínate i ahí estamos
Cuidado. El pensamiento crea el lenguaje y el lenguaje crea la realidad. Esta máxima, precisamente, es la que surgió hace unas décadas del giro lingüístico en Estados Unidos que termina en lo que una facción de los liberales progresistas, seguidos en todo el mundo, promueven en las ideologías que definen el pensamiento “woke”, y han substituido -o vaciado- el contenido ideológico de buena parte de la izquierda.
Pero lleva usted razón. El Golfo de México será siempre el Golfo de México mientras siga existiendo la soberanía de México y todos los países centroamericanos, y los geógrafos no se avengan a los caprichos del presidente americano de turno.
Sin embargo, ahora que pienso, nosotros llamamos Cisjordania y Franja de Gaza, a esos territorios que deberían llamarse Palestina, mientras los israelíes los llaman West Bank y Franja de Gaza. En muchos medios de comunicación se habla de gazatís en lugar de palestinos. Todo era, antes de la creación del Estado de Israel, Palestina.
Tras las descolonizaciones en buena parte de África muchos territorios cambiaron de nombre. Y en España cuando se terminó la dictadura se cambiaron nombres de calles, plazas, etc. Todo esto tenía un propósito, en un caso quitarse de encima la herencia colonial, aunque sólo fuera de nombre, y en otro alejarse de las denominaciones que venían de la dictadura.
¿Qué será lo próximo cambiar el nombre del Estado de Nuevo México? ¿Eliminar todos los topónimos españoles de buena parte del Oeste y Sur de Estados Unidos?
Saludos,
Francesc