Europa està reaccionant a la deriva hostil de Donald Trump i a la força de les autocràcies de Putin i Xi Jinping a Rússia i a Xina.
Vull pensar que Donald Trump sap el que fa. Però la seva forma de parlar, de manar, d’incontinència retòrica, de menystenir als febles i discrepants, de fer callar als que li fan preguntes incòmodes, evidencien la supèrbia dels ignorants. Diu un grapat de mentides cada cop que discurseja en públic. Ningú el rebat i si un periodista fa una pregunta incòmoda menysté al mitjà al que pertany i no li contesta.
Té l’aspecte d’un psicòpata auto referencial que parla hores i hores envoltat de subordinats o de caps de govern estrangers que li riuen les ocurrències. Sense papers i sense dades. Parla d’esma sobre qualsevol tema i és capaç de contradir-se en afirmacions fetes unes hores abans. Zelenski és un dictador, va dir, i al dia següent se’n sortia afirmant «això vaig dir?, no m’ho crec». Estem davant d’un personatge imprevisible.
En dos mesos ha causat desconcert entre els seus aliats i adversaris. Signa decrets que no s’executen del tot i sempre surt guanyant sigui quin sigui el resultat. Enraona sense mesura i es contradiu d’un dia per l’altre. És el president dels Estats Units que ha estat votat per més de 77 milions de nord americans. Les seves rodes de premsa son llargues i repetitives. Ningú el contradiu. No hi ha hagut cap president semblant. Però no es sté record d’un personatge tan excèntric i egocèntric.
Moltes de les seves amenaces respecte a Canadà i Mèxic, els dos grans veïns i socis comercials de primer nivell, no des compliran. La impressió és que no es dona compte de la complexitat d’un món en el que res es pot amagar i qualsevol figura amb dimensió pública ha de passar per l’escrutini i el calvari de les opinions que circulen sense fre per les xarxes.
El món està expectant. Els beneficis per la economia nord americana com a conseqüència dels aranzels i la guerra comercial que està alterant els mercats no està gens clara. Dues línies fonamentals de la política dels Estats Units del últim segle han estat el lliure comerç i l’expansió de la democràcia arreu del món. Aquestes polítiques, amb totes les seves errades, injustícies i encerts, han convertit Amèrica en la referència global. La lliure circulació de bens i capitals ha agafat un nou caire que ha començat afectant els mercats i la borsa de Nova York.
Un efecte inesperat d’aquest canvi radical de política d’aliances ha provocat dos fets que tenen una importància gran. El primer és que Europa no quedarà arraconada perquè Trump digui, falsament, que la UE va ser creada per fer la guitza als Estats Units, i avançarà cap a una certa unitat de criteris en temes de seguretat i defensa. L’efecte Brexit, per exemple, ha deixat de ser una ruptura entre el Regne Unit i Europa i Londres s’ha decantat pel sentit pràctic de les coses i torna a ser una peça clau en el futur del continent malgrat que ja no estigui a la Unió. El menysteniment de Trump respecte a Europa ha fet que s’enfortís un corrent d’unitat que no hi era fa sis mesos.
El segon efecte és l’apropament de Trump amb Putin volent acabar un conflicte de fons entre Rússia i Ucraïna pensant que les bones relacions entre els dos personatges acabarien la guerra. És possible que Washington vulgui tenir excel·lents tractes amb Moscou pensant que així aïllaria a Xina que és el més perillós adversari polític, econòmic i militar dels Estats Units. Veig difícil que es pugui construir ponts de diàleg entre la encara democràcia més sòlida del món amb dos règims autoritaris com son Xina i Rússia.
És aviat per preveure com serà el món amb un Trump que menysté als aliats tradicionals i cerca l’amistat política i personal amb dos autòcrates que poden ser molt poderosos però que no permeten ni un bri de llibertat política i social entre els seus governats. L’espectre de l’autoritarisme recorre bona part del planeta. Europa no pot caure en aquest parany i ha de defensar la llibertat, el progrés i la solidaritat dintre del marc de les institucions democràtiques. Ningú és imprescindible però tots som necessaris.
La Unión europea es hoy por hoy tan democrática que a Rumanía la ha obligado a anular comicios porque los había ganado alguien que desagradaba a la Von der Leyen (el «Von» no le viene de su abolengo sino prestado del exmarido) y compañía y después le han prohibido presentarse a la repetición sin que sobre él pese condena judicial alguna por delito al respecto en procesamiento contradictorio, ¡Toma estado de derecho!
Aunque en Alemania no llegan a tanto, están puestos a reformar la constitución mediante el parlamento cesante porque en el recienelecto carecerían de votos suficientes al efecto o sea, que se proponen reformarla a toda prisa en pocos días «flagrantemente a contrapelo de electorado al cual, por lo demás, nada le habían anunciado al efecto en la campaña electoral.
Son dirigentes tales quienes están poniendo entre la espada y la pared al electorado, ‘Señor Foix, entre dejarse hacer pasar por un tubo o asimismo por el aro, y volverse contra el sistema.
a propósito de mentiras, el mismísimo gobierno alemán ha respondido no saber cómo desglosar cuántas millonadas de euros han ido a parar a sendas óeneges pasadas a ser chiringuitos en varias de cuyas presidencias /o equivalentes tienen enchufados/as a cónyuges y similares
Lamentablemente, desde el Brexi viene usted tropezando con la realidad sin comprenderla.
El Regne Unit ara fa la papallona i els nens macos i bufons tipus Mactron li fan carones, pero tot es de plexiglas incluits els Verds alemanys que recolçan la nova carrera d´armament.
Europa es un zero a l´esquerra en la nova geografia. I tenim que anar al tanto de no rebre alguna Trump_ada.