Josep Maria Esquirol, autor de «La resistència íntima».
Quan un autor observa la realitat des de l’altura ens descobreix un món que els que ens movem a ras de terra no sabem veure. La concreció s’observa millor des de la distància, els detalls es mostren amb més claredat, es tria el gra de la palla amb una mirada penetrant que ho fa tot més entenedor.
Josep Maria Esquirol ens aporta serenor en un món esverat per l’actualitat rabiosa, pel discurs compulsiu, per una massa crítica d’informació que ens allunya de la comprensió de la realitat i alimenta un món de fantasies. Reclama la urgència de recuperar la vocació de pensar. La Resistència íntima: assaig d’una filosofia de la proximitat (Quaderns Crema) és una reflexió que trenca el políticament correcte i gosa oferir una mirada metafísica, modesta i alhora entenedora, sobre els reptes de la modernitat política, econòmica i tecnològica.
És simptomàtic que un llibre de filosofia en el qual sovint es troben i dialoguen Hannah Arendt, Heidegger, Nietzsche, Lévinas, Husserl, Jünger, Wittgenstein, els clàssics grecs i cristians hagi estat un dels èxits editorials de l’estiu. Esquirol ens parla de la proximitat, d’allò que George Steiner deia que “Déu està en els detalls”, de les coses ordinàries que són tan grans com les extraordinàries. Preguntem-nos, suggereix, “d’on ve que s’hagi considerat massa vegades la vida quotidiana com a vida de segon ordre. Un dels factors és, de segur, l’embat romàntic, amb la seva exaltació de la vida excepcional, en la forma o en la intensitat”.
En aquest assaig curt però molt elaborat i pensat es fa un elogi de la dignitat de la vida senzilla de les persones que no cal que estiguin envoltades per la fama, la notorietat, l’heroïcitat, l’honor o la riquesa. S’hauria de tornar a la normalitat de fer grans les coses menudes perquè estan associades a les actituds de persones que actuen des de la proximitat, sense altre objectiu que fer les coses ben fetes. Si es recupera la quotidianitat, el dia a dia, s’entra en l’univers més immediat en el qual s’hi troben sempre els altres.
Esquirol no s’entreté en la fullaraca de la informació i de l’actualitat canviant d’hora en hora o de minut a minut. S’endinsa en els corrents de fons que estan canviant la percepció que es té de les coses i del món a causa de les noves formes de vida de la modernitat. Parteix de la lògica aristotèlica per discutir amb els grans filòsofs del segle passat. Els dóna la raó i els la treu quan així ho pensa. “La veritat és la veritat de cada cosa, i de cada cosa al seu temps, i del present que se’ns dóna i se’n va.”
Treu el fenomen de la malaltia que conviu amb un món aparentment feliç i sense problemes. Recorda la filantropa victoriana Florence Nightingale, que es dedicà al servei dels altres desinteressadament. La professió de metge o d’infermera, metgessa o infermer, és noble per partida doble, “perquè només el servei a les persones més dèbils du la pau, i perquè posa en relleu allò que la cultura contemporània –sense haver sabut pair gaire bé el discurs il·lustrat sobre l’autonomia– ha desestimat massa ràpidament, la dependència mútua”. La malaltia, ho sabem tots, ens recorda el destí mortal.
La fortalesa, la paciència i la resistència són una mateixa cosa, ens diu Esquirol. Saber resistir, saber aguantar, saber protegir la pròpia intimitat és important per no perdre la personalitat. No cedir al dogmatisme de l’actualitat. En aquest punt, Esquirol és categòric: “La veritable resistència a l’actualitat consisteix a no cedir al dogmatisme. No n’hi ha d’altra. De vegades serà pública i es farà vistosa, i de vegades, discreta i silenciosa.” Quants avantatges té el silenci d’una persona que pensa i que, si cal, diu el que ha pensat amb total inhibició, sense pors i sense témer el que diran. No estalvia la crítica als setciències o als mig-entesos, “suposats especialistes en tota mena de sabers, que són els que pertorben el món”. Tots els tertulians parlen massa quan caldria que callessin més.
L’assaig de Josep Maria Esquirol tindrà un llarg recorregut perquè intenta omplir el buit insuportable del món hiperactiu i hiperinformat en el qual ens movem centenars de milions de persones arreu del món. És categòric a l’hora de reinventar la mirada sobre les veritats mediàtiques fugisseres. Hi ha vida enllà de l’actualitat, “més ben dit, només hi ha vida enllà de l’actualitat”. Vida, llibertat i pensament es donen lateralment.
Esquirol convida a pensar per combatre el murmuri i la demagògia que són el verí de tota comunitat. És un llibre que resistirà el pas del temps i goso dir que les seves reflexions seran un referent per a generacions futures.
Publicat a El Punt Avui el 30 d’agost de 2015
Prenc nota per la futura lectura d’quest llibre tan interessant, perque habent llegit l’ article del Sr. Foix, només se m’ha acudit de dir: «Si noi,Just a la fusta » !!
Sr. Foix :
Aquet magnific article m´ha recordat, cuan porten al Quixot dins d´una gabia, que Sancho li diu, ho escric de memoria, DONDE HAY ENVIDIA NO HAY AMOR Y DONDE HAY POBREZA NO HAY LIBERTAD.
El bon sanitari cura també amb amor.
Vull pensar que Sancho vol di tot tipus de pobreza.
Interessant.
Faig de menys però alguna referència, quan es parla de malaltia, autonomía i resistència, a la resiliència, la capacitar de refer-se de les adversitats, siguin pròpies, íntimes, o induïdes per l’entorn agressiu.
Cal estimular la comfiança en un mateix per sortir-se’n.
Sr. Foix: Prenc bona nota. Gracias Sr. Lluis. I gracias tambe a en Josep Maria Esquirol.
Penso que desde tots els temps hi han hagut…refranys i concells fets per personas sàvies que en poques i precises paraules, ens han retransmes la seva experiencia i saviduría.
Per la meva part, penso que el mon modern amb tots els seus adelantos e invents…com per exemple: La informática, els robots que ho fan cuasi tot…pero en cambi… el pa … encara s’ha de suar. No hem cambiat pas tant.
El bon entenedor…
P.D. Meditant i a propòsit…em pregunto…¿ Qui educa, en aquest moment, els nostres infants, adolescents, els joves, ect ? …¿ Qui els hi ensenya a tenir critèri i normes de conducte, convivencia, ética, bon comportament, tenir criteri per observar i jutjar les coses i els fets…per desprès poder…prendre les decisions mes aconssellables…que afecten la nostra vida i la dels demes, ect. ?
La resposta de la realitat actual i en general es : Els educa i els marca normes de conducte… la Televisió i els jocs de la informàtica amb l’internet incluit…tambe els what ups, els twiters, ect…que han subtituit a la familia, els pares, els avis, els mestres, els professors, ect…com tambe a la religió, ect…
La experiencia dels anys m’ha ensenyat que… prendre segons quina clase de decisió, es el mes dificil de la vida.
En fi…ho deixo per el bon entenedor…
La educación no se improvisa Albert…
Dius bé Albert, l’educació dels fills és quelcom complicadissim…saber trobar el punt mig , l’ equilibri, entre les propies idees i maneres de fer i de pensar i que els nanos no se sentin «diferents» a la resta dels seus companys o amics….és un exercici d’allò més complicat.
Sovint la rèplica del jovent, davant una posició que no combrega amb la majoria, és: «Tots els meus amics ho fan», o «Tots els meus amics ho tenen»…..no volen sentir-se diferents perque això els exlou del grup i no els hi val una resposta simple…cal tot un raonament que no és gens fàcil….gens….
«S’hauria de tornar a la normalitat de fer grans les coses menudes perquè estan associades a les actituds de persones que actuen des de la proximitat, sense altre objectiu que fer les coses ben fetes. Si es recupera la quotidianitat, el dia a dia, s’entra en l’univers més immediat en el qual s’hi troben sempre els altres.»
Tan senzill i tan poc freqüent alhora….
Se tendría que estudiar en que medidas la actualidad no es vista por las personas como una forma de ocio de entretenimiento que hace que olviden un poco sus problemas personales. Mientras rajas de los politicos no piensas en los fracasos de los que eres el único culpable.
Sr.Foix: la obra de Josep Maria Esquirol nos hace reflexionar sobre lo cotidiano, sobre todo lo que día a dia nos perdemos por seguir consignas y opiniones ajenas, por minusvalorar nuestra propia opinión, por no valorar lo que nos rodea y olvidarnos de aquellas cosas esenciales…una buena ocasión para la reflexión…
Buen artículo y supongo que el libro debe ser interesante. Hay demasiada confusión en el mundo. Somos insignificantes «bien informados». El que se deje arrastrar por el torbellino de mentiras que nos llueve a diario a modo de «información basura» está perdido.
Lo tengo pendiente, mi descubrimiento del verano ha sido :Confesiones de un filósofo, de Marcel Conche.
https://books.google.es/books/about/Confesiones_de_un_fil%C3%B3sofo.html?id=in-AAZQyQ6MC&redir_esc=y
Tomo nota Francis…
…yo también..!!!