Muriel Casals, diputada i ex presidenta d’Òmnium Cultural, era una persona culta
Muriel Casals era una persona amb classe. Caminava de pressa pels voltants de la plaça Francesc Macià on hi tenia la seva residència. Anava a agafar els Ferrocarrils de la Generalitat a l’estació del carrer Muntaner. Un trajecte rutinari, exacte, ràpid. La vaig seguir amb atenció en uns comentaris concentrats sobre la història econòmica i els pensadors més importants del pensament polític i econòmic que emetia Catalunya Ràdio.
Burgesa, intel·lectual i del PSUC. Un perfil que encara perdura en moltes persones que mai han deixat de manar al país. Catalanista. Donava bo parlar amb ella de les coses de Catalunya i dels esdeveniments del món. Compartíem una nostàlgia per Londres. Ella hi anava sovint per visitar una filla seva que estudiava o treballava allí.
Em comentava com estava la capital britànica. Les tendències, les idees i les polítiques que es vivien a Londres en els últims anys. Quan va ser elegida presidenta d’Òmnium Cultural parlàvem del seu paper en el món de la cultura catalana. Persona oberta, dubtosa de les seves idees, era una intel·lectual de cap a peus. Gens dogmàtica. Preguntava i respectava l’opinió dels altres.
En els últims anys em preguntava com veia el procés. Em deia que li interessava molt la meva opinió, més aviat escèptica i distant. Diga’m, de veritat, el que penses perquè ens fan falta veus crítiques i racionals. Vull destacar el respecte mutu que manteniem. Tenia un somriure amical. En assabentar-me del seu traspàs aquesta nit de dissabte he tingut un gran disgust. El meu condol als seus familiars.
Muriel Casals era honesta, dialogant, respectuosa i oberta.
…» Gens dogmàtica. Preguntaba i respectaba la opinió dels altres. «…
Una gran perdua per tots.
Una gran pèrdua pels catalans ,reposi amb pau.
Si era una persona dialogante, abierta. Recuerdo sus clases hace 30 años de introduccion a la economia en primero de economicas en la UAB.
Muriel.
Quina pena !.
Quina tristeza tan llarga !.
En este blog que es un espacio de libertad magnifico, solo recuerdo una vez que el Sr. Foix salio al quite de un leve rifirafe en el que la Sra. Casasls (q.e.p.d) se quejo de un comentario del que suscribe.
Efectivamente tal y como escribe nuestro anfitrion, el y la Sra. Casals se tenian mutuo respeto. Es seguro que el Sr. Foix ha tenido un gran disgusto.
Tant de bo el seu tarannà perduri entre els que ens han de manar i menar cap a un país millor. Descansi en pau.
Cuando se constituyó el parlamento, otros ocuparon las puestos principales, ella, que había luchado como la que más, se quedó discreta, en segundo lugar. No buscava el lucimiento personal, sinó la contribución a su país. Descansa en paz.
Una vida trencada massa aviat. Descansi en pau, el meu condol als seus familiars.
Descanse en paz, una gran pérdida en todos los sentidos…
mor el cos , no la persona, la vida és el començament de la VIDA, AL cel sia MURIEL .
VISCA CATALUNYA
«Persona oberta, … Gens dogmàtica. Preguntava i respectava l’opinió dels altres».
Ens fan falta persones com la Muriel, compromeses i obertes al diàleg.
Pregaré per ella.
Pregària per l’estimada Muriel Casals http://www.avantguarda.cat