Suplement cultural DIS del diari Segre
La història es refà constantment. De moltes maneres. Per la recerca dels historiadors, per la tradició oral, pels relats i records de persones que deixen testimonis escrits tant si es publiquen com si no. La història és el passat que no passa mai. Sempre torna, deia Benedetto Croce. Un dels fets més rellevants que hem viscut a Catalunya en els últims trenta anys és la recuperació de la memòria mitjançant la publicació de centenars de llibres examinant les històries locals.
No sabem molt el que passà al segle XIX als nostres pobles, ciutats i comarques. Però l’esforç historiogràfic que s’ha fet per esbrinar la història local i nacional del segle passat ha estat extraordinari. Són molts els pobles de Catalunya que han produït una història local. Han utilitzat fotografies, testimonis orals, documentació diversa, arxius que romanien ocults, noves visions sobre el passat més immediat o llunyà.
Això ha estat un fet extraordinari que no s’havia produït mai en un període tan llarg de temps perquè, bàsicament, no existia una massa crítica tan notable de persones amb estudis superiors i que s’han quedat al territori, l’han estimat com sempre i, a més, han volgut construir la seva història amb criteris professionals, i fins on ha estat possible, objectius. Aquesta mirada escrita sobre el passat ha estat una realitat gràcies a l’esforç i entusiasme de molts personatges que han dedicat hores i dies treballant per tal de preservar els fets que ens han precedit.
S’han publicat històries locals o comarcals, biografies de figures notables, relats sobre fets molt concrets. També s’ha fet literatura basada en records i històries novel·lades que han retratat un ambient o una atmosfera determinada en els convulsos moments que hem viscut i patit col·lectivament al llarg del segle XX.
És molt positiu que persones de tots els àmbits socials dediquin el temps necessari per escriure memòries que deixin el testimoni escrit de les seves vivències al llarg de la seva vida. Aquest és un material imprescindible pels historiadors del futur que parlaran del context i la interpretació dels fets que avui no els contemplem amb perspectiva històrica. És important que en el dia d’avui, el present que ens ha tocat viure, escrivim els esborranys que seran perfeccionats pels historiadors del futur.
Hem de saber el què ha passat per no repetir els errors en el present i en el futur. Un poble que no coneix la seva història, que la refà a mesura que apareixen noves dades i documents, pot caure en la temptació de prendre decisions precipitades.
Publicat al Suplement DIS del diari El Segre de febrer de 2016
Sr. Foix: » El passat que mai passa «…Penso que sempre hi ha hagut pensadors i observadors de la vida, la societat i la convivencia humana, que ens han deixat escrit la seva sabiduría i experiencia resumida de la vida. Per exemple, tenim dos resums castellans, molt coneguts, pero que continuament oblidem,…com … » Salud, dinero y amor «…ó…» El poder corrompe. » ó » De moliner cambiaras pero de lladre no pasaras. «…. » Qui oli toca els dits s’en unta. »
I aixis podriem seguir…doncs tot ha passat ja anteriorment a els nostres antepassats…i observo que cada nova generació, torna a repetir els mateixos errors que la generacions anteriors. La humanitat no acaba de aprendre mai, pel que es veu.
P.D. Llegeixo a n’el diari…» La crisis de los refugiados » i penso que es una molt mala definició periodistica de la realitat. Doncs segons el meu criteri sería mes exacte, dir » El drama huma dels mil-lions de essers humans refugiats «, que fugen de la mort…emfrentada a la gran pasivitat inhumana…dels poderosos… incluida tota la societat humana «
P.D. I tot es repeteix…durant decades, segles i segles…no aprenem…
P.D. Y hablando de política diré que no me siento de ningún partido político y que me da igual cual de ellos llega a gobernar, pero exijo la condición de que sus lideres y equipo´sean decentes y honrados. Y actuen con ética, respeto y dialogo constructivo.
El problema de Cataluña ha sido culpa del ninguneo irrespetuoso i la falta de dialogo, entendimiento e interpretación de lo que es la dignidad humana, el abuso de poder y de el exceso ahogante y empobrecedora de la carga impositiva fiscal…
España y Cataluña incluida necesita urgentemente un gobierno de Centro y de coalición total inteligente y mas humana…que nos una realmente.
Y los que piensen diferente, por favor » ¡ Vayanse ya ! »
A el buen entendedor…
Estan bé aquestes coses, si, però no oblidem que existeix sempre una majoría silenciosa de gent que només parla quan li pregunten directament de tú a tú. Pot ser precisament la gent més sencilla, la que no té estudis superiors, la que ha de tirar la seva vida i la seva família endavant sota qualsebol circumstància, la que no té més seguretat que la que li dona l’estat de dret funcionant.
Sr.Foix: estamos en una época de momentos, vivimos el momento, el instante, almacenamos miles de fotografias, conversaciones y recuerdos en un mobil que el día menos pensado perderemos y con él dejaremos en nada todos esos recuerdos…