El presdient Puigdemont ha fet el govern que li han exigit Junqueras i la CUP; un govern de persones que no dubten. Ai!
Seguir la racionalitat de la política catalana és una qüestió a l’abast de molt pocs. Accepto qualsevol comentari sobre el que pugui dir, llevat d’insults innecessaris que no aporten res al debat. Els hi diré simplement que el que està passant no s’entén amb l’òptica del funcionament de les democràcies clàssiques.
Napoleó afirmava l’any 1800 que «hem acabat la novel·la de la Revolució. Cal ara començar la història, veure només el que hi ha de real i possible en l’aplicació dels principis i no el que hi ha d’especulatiu i d’hipotètic. Avui en dia, seguir un altre camí no seria governar sinó filosofar».
No he entès mai la veneració que els franceses tenen vers l’empereur que va imposar la lleva de soldats, va ser la causa principal de la mort de més d’un milió de soldats francesos i va acabar derrotat a Waterloo, desterrat i menystingut en una illa controlada pels britànics.
Hi ha en marxa la revolució dels somriures que, certament i afortunadament, no ha causat cap violència sobre la vida de persones. Aquest és, potser, l’actiu més important del corrent independentista. No s’ha trencat ni un vidre malgrat la mobilització de milions de persones al llarg de quatre anys. Però s’ha de dir també que la convivència política entre els catalans ha quedat molt malmesa.
Una revolució pacífica, de bon rotllo, amical, que ha arribat als grans mitjans internacionals. La posició del govern espanyol es prou coneguda. Agafar la llei com si fos la Guardia Civil, i prou. Ningú de l’entorn de Rajoy ha fet un gest mínim d’aproximació a un problema que s’arrossega des de fa gairebé dos segles. Especialment des de que el catalanisme polític començà a posar les seves reivindicacions sobre la taula en les Bases de Manresa de 1892.
El problema el denuncià a les Corts espanyoles el general Joan Prim i Prat abans que esdevingués una qüestió nacional de primer ordre. El plantejà Francesc Cambó. Macià i Companys declararen la República i Companys donà un cop precipitat contra la República el 6 d’octubre de 1934 que li costà més d’un any de presó a Santa Maria (Càdiz). La guerra civil i la victòria del nacionalisme espanyol obre un parèntesi dictatorial en la qüestió catalana. El pujolisme fa acte de presència amb un judici militar que el condemna a alguns anys de presó a Saragossa. Aquella sentència seria la força de Pujol durant tota la seva gestió política, malgrat que gairebé mai recordava aquella topada amb el franquisme durant la seva llarga vida política com a president de la Generalitat. Tots ho sabíem i ningú ho recordava. N’hi havia prou.
Retorna la democràcia i el catalanisme torna amb força seguint els paràmetres pactistes tan ben elaborats per Jaume Vicens Vives en Notícia de Catalunya. L’accident greu es produeix amb l’Estatut de 2006 que es retallat amb ribot pel Tribunal Constitucional després d’haver estat aprovat pel Congrés dels Diputats i refrendat en referèndum a Catalunya.Allí començà la desafecció que parlava José Montilla i fins avui un sector del catalanisme s’ha passat al nacionalisme i a l’independentisme.
La història no és una ciència moral sobre la responsabilitat ètica dels fets. La història són les coses que han passat explicades des de la vesant social i ideològica de cada moment. Rajoy es pensava que amb la llei n’hi havia prou i Artur Mas i Carles Puigdemont han pensat que tenien prou força per desafiar la llei, la Constitució i protagonitzar una ruptura amb l’Estat al marge de la legalitat espanyola i internacional.
Potser ja és tard per aturar la confrontació que es produirà si cap de les dues forces afluixen. Però el xoc hi serà. Puigdemont ha canviat consellers perquè Oriol Junqueras i la CUP li han exigit. Tenim un president que té una força política manllevada, no s’ha presentat a unes eleccions per ser president i no ha complert cap dels calendaris que ell mateix va anunciar en el debat d’investidura al gener de l’any passat. En 18 meses tindríem una assemblea constituent i avui hi ha anunciat un referèndum, que no convocat, encara no hi han urnes, tampoc una llei electoral que reguli el referèndum i la legalitat de l’operació no està garantida.
Els moments més crítics dels governs són aquells en els que comencen a reformar-se. Ara som aquí. Tenim un govern de convençuts, de polítics que no dubten, de gent que està disposada a arribar fins allí on calgui, passi el que passi. El dubtar és el més normal en el comportament humà, també pels creients en qualsevol religió. Em fa por un govern de gent que no té dubtes. Vol dir que no serà capaç de modular posicions si les circumstàncies són adverses o simplement canvien. Endavant amb els convençuts. Si les coses van bé tindran tots els mèrits i a molts ens satisfarà. Però si van malament ho patirem tots, els polítics també.
La qüestió de fons és si la ruptura amb l’Estat que es reivindicada clarament per la CUP i es assumida per la resta del govern de convençuts es farà amb somriures, pacíficament, com si es tractés d’una festa major. O bé serà traumàtica. Hi som a temps. En política el coratge és bàsic. Però encara és més preuada la responsabilitat.
EL QUID de la cuestión es valorar el riesgo, aqui nadie habla claramente de riesgos, y no todos están dispuestos a asumir los mismos riesgos.
Dudo mucho que los empresarios, los inversores no hayan estudiado los riesgos, los tienen muy claro, otro asunto es que no salgan a la luz publica, por motivos varios.
Por cierto la contra de R.Tamames, sabiendo que fue el mejor experto de España en estructura económica, me ha parecido sensata.
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20170717/424177317555/barcelona-debe-ser-la-sede-del-senado-y-un-ministerio-o-mas.html
Sr. Foix i tots els/las companys/es del foixblog:
Cuan la transició i l’invent de les autonomies, inmediatament desprès de lllarga dictadura franquista, els catalans varem interpretar… » Autonomía » com a » Independencia «… Pero els dos partits principals de Espanya, PP i PSOE, desde el gobern central varen interpretar que era una » Descentralización administrativa » …. I aixis es comportan.
Els interessos económics del PP, varen esser la causa principal que va provocar el gravissim problema de la desafecció de Catalunya, el aconsseguir que el Tribunal Constitucional, compost per 12 magistrats, pogues aigualir el nou Estatut d’Autonomía de Catalunya.
Que habia sigut votat i decidit per majoría, en un Referendum, votat i acceptat al Parlament de Catalunya, alParlament d’Espanya i tambe al Senat
Tinguem en compte que la copia exacta del mateix Estatut de Catalunya, l’aplica i es permet a la autonomía de Andalucía.
Penso que s’ha faltat greument a Catalunya i a les lleis de la Democracia parlamentaria legislativa de tots els ciutadans d’Espanya, incluits els catalans.
Continuo pensant que la solució es que el PP torni enrera, corregexi l’error que va provocar amb aquella decisió del Tribunal Constitucional.
Amb el respecta degut a la Autonomía real a la dignitat, la llengua, les costums i el poder de decisió en la Económia i que les inversions del Estat en obras de infraestructura siguin justes, ect.
La solució es ben sencilla, recuperar ó sigui aconsseguir la autonomía real i no pas …una » descentralización administrativa «. Com pretenant. Controlada i gobernada desde las gobernanza central.
Son sorprendentes las manifestaciones sobre la posición del Sr. Foix de congratularse si el “procés” acaba bien.
Foix es un periodista de raza, con defectos y virtudes como cualquier humano, así que su manifestación sobre si acaba bien, puede tener el sentido de que no haya víctimas morales por el desencuentro entre la mitad de catalanes que apoya y quienes disienten.
Como buen periodista conoce la historia tanto como el carácter de los catalanes que pasamos de la «rauxa» al «seny» y viceversa.
Sabe que en estos momentos estamos en la «rauxa» y, sin que nadie ose plantear una seria seria discusión sobre ventajas e inconvenientes del plan de ruta que sigue el «Govern» y el día después. Igual sucede con las ventajas e inconvenientes de una DUI. Nadie ha podido contrarrestar con datos fehacientes la exposición de otro ilustre catalán como Josep Borrell. Ara no toca?
Foix conoce bien el derecho internacional y sabe que los fundamentos de las 12 millas costeras se basan en Francisco de Vitoria, «Es donde alcanzan los cañones».
Conoce los intereses creados de «Jacinto Benavente» amen de muchas otras literaturas y discursos sobre el poder.
También conoce con que pasta estamos hechos y como se mueve la élite catalana. Así sabe que, tras aplaudir la toma de Barcelona por las tropas franquistas, su empuje empresarial forjó el desarrollo de Catalunya. La siguiente generación, prefirió las fiestas del «Boccacio» y terminó vendiendo la industria química, alimentaria, motociclística, etc. a multinacionales. Se estaba mejor de fiesta que afrontando huelgas frente a CCOO.
Sus descendientes han encontrado un nuevo filón en la política, promoviendo obras innecesarias, negocios de intermediación a cambio de comisiones y cuando les han pillado, necesitan controlar a la Justicia, Aduanas, Policía etc. y librarnos del YUGO puesto que lograron convencer de que España les roba, aún más de lo que han venido haciendo.
Por eso Foix se alegrará de que todo termine bien, aunque sabe que no es probable.
A penúltimo párrafo, «salvo honradas excepciones»
D’acord amb vosté, Sr. Foix. No obstant això estic perplex amb el doble raser dels media espanyols segons convé: avui estan donant tota la legitimitat al referèndum contra Maduro a Venezuela…. fet amb capses de cartró i segellats amb «celo»!!! Quanta mesquinesa. Política, política, política….. on ens portarà?
Una imatge millor que mil paraules: https://okdiario.com/internacional/america-latina/2017/07/17/98-votantes-dice-no-asamblea-constituyente-nicolas-maduro-quiere-alargar-tirania-1166079
Albert 2 , la mateixa hipocresía amb el tema Gibraltar, Felip VI demanant diàleg…. es poden tenir més cares ??
Sr. Foix, cel.lebro molt l’ article d’avui.
Només un comentari, quan diu:
Em fa por un govern de gent que no té dubtes. Vol dir que no serà capaç de modular posicions si les circumstàncies són adverses o simplement canvien. Endavant amb els convençuts. Si les coses van bé tindran tots els mèrits i a molts ens satisfarà. Però si van malament ho patirem tots, els polítics també.
Penso que estem davant de dos governs que actúen exactament igual : sense dubtes i incapaços de modular posicions si les circumstàncies ho demanessin….cadascú defensant les seves posicions de igual manera, cosa que fa que no siguin tan diferents. Són dos governs de convençuts.
Allò que els fa diferents són les raons, el perquè. Mentre un vol imposar la seva superioritat , autoritat i intransigencia, l’ altre vol defensar la seva dignitat davant els abusos.
Si les coses van malament , les patirem tots, però si van bé també ens en beneficiarem tots.
Crec que serà pacíficament sense violència penso que molts no hi esteríem d’acord.
Ara, el grau de manipulacions i insults que estem rebem són un tipus de violència però s’ha de saber encaixar perquè l’altra violència és una ratlla vermella
Sr.Foix: mi natural escepticismo me hace dudar y reflexionar de forma constante…
Em sento totalment incapaç de preveure el futur,però no m’agrada gens el present,hi veig més radicalisme que raonament.
Ha posat l’exemple de Napoleó. Molt bé. Però a mi em sembla que hi lliga més Churchill, » mai tants han degut tant a tant pocs». No és una revolució, és deslliurar-se del jou, Ja no es tracta d’un somriure, és una necessitat, senyor Foix.
J Cardona, ho has definit a la perfecció, amb la frase :
» Ja no es tracta d’un somriure, és una necesitat, senyor Foix »
Aquesta necesitat, no l’entenan, ni tampoc la volen tenir en compte, els que trucarien de matinada.
Ens afecta la dignitat, la llengua, la economía i els ingresos. Com tambe les decisions i el poder per a decidir, ect.
Per aixo no es preguntan, » El …perque…de Catalunya » … doncs nomes els hi interesa de Catalunya, … » Els multimil-lionaris ingresos dineraris que en treuen i res mes. «
Sr. Foix : Penso que Catalunya es l’adelantada d’Espanya. Perque es queixa primer que tota la resta d’Espanya, manifestant les sves queixas i reclamant als seus drets, justicia i equilibrada fiscalitat, tant per pagar impostos com per a rebrer les compensacions e inversions en las grans obras de infraestructura, ect.
Perque la realitat es que Catalunya es ningunejada, la seva dignitat i la seva llengua catalana tambe.
I pensar que tot es per interes económic recaudatori i res mes.
Exemple : » L’Estatut del 2006 i el Tribunal Constitucional » … PP/PSOE i la LLei…
¿ Que vol aquesta gent que trucan de matinada ?
I pensar que tot es per interés económic i res mes. Per aixo no es preguntant » ¿ El perque de Catalunya ?
Al/a bon/a entenedor/a
P.D. Penso que Espanya, amb aixo del Estatut del 2006 i el Tribunal Constitucional, ha faltat greument a la dignitat de Catalunya. El Referendum, el parlament de Catalunya, el Parlament espanyol, el Senat d’Espanya.
¿ Aixo es la Llei votada pels legisladors diputats ? ¿ Nomes 12 personas son suficients contra mil-lions de personas votant previament, inclus en Referendum ?
Repeteixo …¿ Aixo es la Llei ?
Això que va passar amb l’ Estatut Albert, és la demostració més evident de la poca cultura democràtica española.
P.D.
Correció : » Per aixo no es preguntant …¿ El perque de Catalunya ? Ha de dir … » Per aixo, no es preguntan …¿ El perque de Catalunya ?
( Sense la lletra … t … ) doncs amb la …t…, ens dona una altre sentit, que es erroni.
Aplaudeixo el Govern de la Generalitat.
El govern central destrueix la determinació del Poble de Catalunya de viure amb les Seves Lleis i Costums.
En ciencia antes de llevar a cabo un experimento se hace una planificación que contempla los experimentos a realizar que permitirán confirmar las hipótesis, luego se obtienen los datos que se analizan estadísticamente y se llegan a conclusiones, si es posible, que en la mayoría de los casos no lo es, o solo de modo parcial. Esto que en las ciencias que se acercan más a lo que denominamos método científico, es decir las que se llevan a cabo en laboratorios, ya es difícil de por si; resulta imposible en las mal llamadas ciencias sociales.
El mecanismo de toma de decisiones del ser humano no es racional. No es que eso sea malo, para sobrevivir en la naturaleza es necesario. No está tan claro en sociedades tecnológicas en las que cada vez parece que las decisiones las tomarán máquinas que pueden manejar muchos datos en muy poco tiempo; claro que, como siempre, lo que importa es la calidad de los datos.
Nos hemos planteado si tenemos los datos fiables que son necearios para tomar una decisión, y por datos entiendo datos que puedan trazarse desde su origen sin manipulación previa: acceso libre sin intermediarios.
No entenc el sentit de la frase «Tenim un president que té una força política manllevada, no s’ha presentat a unes eleccions per ser president» si l’Estatut diu que «El president o presidenta de la Generalitat és elegit pel Parlament d’entre els seus membres». Quin és el problema?
Bon article Sr. Foix.
Oriol Domingo i Jordi P. excelents comentaris.
Justicia i Pau molt asenyada.
Felicitats a tots cuatre.
1. És bo que hi hagi un Govern sense dubtes i dubtosos?. El d’Espanya és un Govern sense dubtes i dubtosos. I també amb ministres rebutjats pel Congrés
2. Està bé que no hi hagi insults. Però el Govern sobiranista català és qualificat de radical, extremista, higadista, etarra, insolidari, colpista, polac, jueu, chavista, totalitari.
3. No es pot entendre la politica catalana si no es en compte que el Govern espanyol practica, entre altres, aquestes ilegalitats: guerra bruta, clavegueres de l’estat, amenaces, afinament de fiscalia, control del TC
4. El govern espanyol incompleix la Constitució perquè no l’aplica segons la declaració dels drets humans i els tractats internacionals que ha signat
5. Rajoy i els seus suports polítics i mediàtic son com el dictador Maduro que considera ilegal el referendum impulsat democràticament a Veneçuela
6. Justicia i Pau aprova una declaració en favor de la legitimitat i conveniència d’un referendum d’autodeterminacioo política de Catalunya http://www.justiciaipau.org
Aplaudeixo el teu comentari Oriol Domingo
D’acord amb els seus comentaris.
«Si les coses van bé a molts ens satisfarà». M’alegra molt, Sr. Foix, que es compti entre els satisfets de que les coses vagin bé i es pugui votar l’1-O.
També dedueixo que si la part independentista és la del somriure, he d’entendre que la causa del conflicte és dels que no somriuen, dels violents que no permeten que es pugui votar.
Finalment, li haig de recordar que les grans gestes històriques de tot tipus (esportives, polítiques, culturals, científiques, …) s’han aconseguit a base de gent convençuda! Malfiïs vostè dels cagadubtes!
En ciència no n’és el cas. No es tracta d’estar convençut o no, es tracta d’observar i analitzar dades, de relacionar fets, però no de la «furia» o de l’emoció. I sempre un cinetífic ha de dubtar de les dades que té devant i assegurar-se de que s’han obtinguy de mode correcte, no hi ha espai per a la gent conveçuda en ciència… Res del que sabem, en ciència, explica la «realitat» més bé ens mostra que no sabem…
Sr. García, el convenciment no té res a veure amb la fúria o les emocions. El convenciment és una determinació clara a fer quelcom. Per tant un científic també ha d’estar convençut del que vol aconseguir amb la seva investigació, sinó no cal que comenci a fer res.
El convenciment és necessari per a tothom que vulgui assolir una fita.
Excel.lent comentari Jordi P
Excel.lent comentari.
A mi també m’ha cridat molt l’ atenció la frase incloent o inclusiva de la seva persona del Sr. Foix i sincerament, he tingut una alegría.