Carles Puigdemont i Oriol Junqueras al banc del govern al Parlament de Catalunya
Els resultats de les eleccions del 21 de desembre marcaran el futur immediat de Catalunya. No arreglaran el contenciós amb Espanya ni tampoc guariran les ferides polítiques i socials produïdes en els darrers anys entre catalans. Aquestes eleccions són excepcionals i anormals. Les ha convocat Mariano Rajoy fent ús de l’article 155 de la Constitució i suspenent el govern de la Generalitat mentre els jutges enviaven a presó mig govern i l’altre fugia a un exili voluntari a Bèlgica, on encara es troba pendent de si l’ordre europea d’extradir-los a Espanya és o no acceptada per la fiscalia belga.
En tot cas, la situació és del tot anòmala mentre els partits preparen les llistes i candidatures per a les eleccions del dia 21 de desembre. En tot aquest recorregut pot escaure una reflexió de Xavier Muñoz quan deia, ja fa uns anys: “Crec que els catalans hem perdut glamour amb tanta publicitat. La gent i els pobles s’imposen per singularitat, per qualitat. Una llengua, una dinastia, una identitat, una classe social, no l’enforteix l’orgull sinó les seves virtualitas presents, la seva potència com a comunitat.”
Ja es veurà si l’actualitat informativa de Catalunya en els últims mesos ha estat positiva o negativa. És massa d’hora per emetre un judici quan no hi ha govern i es preparen unes eleccions en les quals participaran possiblement candidats que són a la presó o a l’exili. Fer pronòstics o refiar-se de les enquestes en aquests moments em sembla precipitat.
El que s’haurà de veure és quin to tindrà la campanya entre les tres forces independentistes que es presenten i que fa tot just unes setmanes eren aliades en el govern o bé li donaven suport des de fora, com és el cas de la CUP. És normal que una campanya no siguin uns jocs florals sinó una forta pugna entre tots per aconseguir vots i tenir els millors resultats. Les relacions entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras no són òptimes en aquest moment. Em consta que fa un cert temps que no intercanvien opinions i que la fugida del president a Bèlgica via Marsella era desconeguda per Oriol Junqueras.
La confecció de les llistes electorals indica que l’estratègia de les dues formacions són ben diferents. Oriol Junqueras ha declinat en principi presidir la llista d’ERC i ha designat des de la presó Marta Rovira com la primera presidenta de la Generalitat si guanya les eleccions. Es pot pensar que Junqueras no s’arrisca a presidir la candidatura perquè les possibilitats de guanyar les veu complicades. Puigdemont, per contra, sembla estar més segur perquè surt cada dia als mitjans, envia missatges que arriben a la premsa internacional, critica Rajoy i la precària democràcia espanyola, rebrà milers de catalans a Brussel·les el dia 7 de desembre que hi aniran a fer-li un homenatge. Es pot fer millor campanya des de la capital d’Europa que des de la presó.
Però són temps anormals i no es pot descartar res. Els resultats de la CUP poden ser novament imprescindibles per a una possible nova investidura independentista.
Però el cas és que s’ha de veure si l’independentisme té o no majoria suficient. Anirà molta gent a votar i pot haver-hi molta sinistralitat en les properes setmanes, abans que s’obrin les urnes. Molts aspectes desconeguts de les tensions de les últimes setmanes mentre es preparava la proclamació de la república sortiran a la llum del dia i seran aprofitats pels partits constitucionalistes.
En totes les eleccions els partits i els mitjans practiquen l’streptease, com deia Miquel Roca en ocasió d’una de les campanyes en què va participar. El dia després de les eleccions es comptaran els efectius i es veurà com es pot governar, fins i tot amb aquells que han estat enemics o adversaris polítics. Així ha funcionat a Catalunya sempre, llevat dels tres cops en què CiU obtenia majories absolutes amb Jordi Pujol com a candidat. Es pactava amb els socialistes a Madrid l’any 1983 i amb el Partit Popular d’Aznar l’any 1996 amb el corresponent pacte del Majèstic, que després va descarrilar amb la majoria absoluta del 2000 d’Aznar.
A Catalunya es pactà des que Pujol va perdre la majoria. Ho va fer dues vegades amb el PP de manera indirecta. I Pasqual Maragall va arribar a la presidència desprès d’un pacte amb ERC i Iniciativa del qual resultà el primer tripartit. José Montilla va durar quatre anys amb el mateix pacte d’esquerres fins que Artur Mas aconseguí la presidència, també amb el suport dels altres. Després de les eleccions de 2012, els pactes entre companys de viatge i estranys ha estat la norma. I, segurament, serà igual a partir del 21 de desembre.
La incògnita ara és saber quina serà la llista més votada.
Publicat a El Punt Avui el 19 de novembre de 2017
Sr. Foix i companys/es del blog :
Escribo en castellano español, para que me entiendan todos los castellano hablantes del resto de España, pues si escribo en catalán de España, parece que no me entienden.
Digo catalán de España, porque existe el catalán de Francia, el catalán de Italia y el catalan de Suiza. No en balde el catalán es el latin bulgar y la primera lengua latina. Prima hermana del castellano también. En Italia exiten también las variantes del Italiano acastellanado y la variante del Italiano acatalanado.
Paso a lo que voy :
El artículo del Sr. Foix, titulado … » Las dos almas barcelonistas » …me ha inspirado el pensamiento de que aplicado a España, podemos decir que en España también existen dos almas.
El alma de los castellano hablantes y el alma de los catalano parlantes.
Es decir los hablantes y los parlantes.
Entonces tenemos : Una alma defiende lo castellano hablante y la otra alma defiende lo catalano parlante.
En Cataluña convivimos perfectamente españoles-castellano hablantes con españoles-catalano parlantes.
Pero la corrupcion institucional y el despilfarro del dinero público, han llevado al endeudamiento y a la quiebra del Estado y por ello ha debido de aumentar vorazmente, el IRPF y todos los impuestos, que además son sumados con los de las autonomías abusivamente.
Pero en Cataluña, la adelantada de España, es la primera en manifestarse y quejarse de la actuación recaudatoria de las gobernancias, junto con la falta de respeto a su cultura y a su lengua propia.
El resultado ha sido que 2.500.000 de ciudadanos de Cataluña se manifestaran pacificamente, solicitando su derecho a decidir y esto llevo a la interpretación… erronea…, por parte del Parlamento de Cataluñay al Gobierno de la Generalitat ha internar proclamar la República Catalana.
Que a su vez el Gobierno Central de España, interpretó sedición, saco del armario el artículo 155 de la Constitución Española, le saco el polvo, lo actualizó e interpreto por error, que era muy legal el poner a todos los representantes del Gobierno legal, de la Generalitat de Cataluña y al mando de la policia ó Mossos de Escuadra a sus ordenes, pues a todos en prisión y sin ser juzgados. Excepto al Mando de los Mossos.
Pero el Sr. Rajoy y su equipo de Gobierno siguen aun sin interpretar :
¿ El… Porque de la gran manifestación de los ciudadanos de Cataluña y el porque y de que se queja ?
Sencillamente : Cataluña no es separatista, lo que la hace separatista es la voraz y abusiva fiscalidad, la falta de respeto a la dignidad, la cultura y el idioma catalán de España. Provocado inconscientemente, desde la mentalidad del alma castellana y viceversa también desde el alma catalana.
Pero la inmensa mayoría de ciudadanos de Cataluña, pasamos de ello y convivimos con normalidad y hermandad.
Ajenos a todos los tejemanejes, triquiñuelas y mentiras de los políticos y de los poderosos capitalistas.
Al buen entendedor…
Sr. Lluis Foix, em sab greu no haber pogut estar present, a la presentació del seu llibre…» El que la terra m’ha donat «, pero em va esser imposible.
La meva resposta a el seu article d’avui, nomes es per començar, la mateixa que faig a n’el seu article …» El liderazgo democrático » …Lluis Foix …12/11/2017.
Perque considero que la Corrupció, prácticada presuntament, per alguns personatjes, ( No son pas tots ) desde el poder institucional del propi Estat, gobern central i autonomías incluidas es el mes important i principal causant de la crisis económica, social, i de comportament mental, ect. de tota la nostra societat.
Doncs … » El poder corrompe » i el millor exemple l’em vist i comprobat plenament amb els que van de » Bar…i…cenas » de bracet amb els del» Peix al Cove »
* El resultat es que els ciutadans es sentent frustrats i enganyats i han perdut la confianza i la fe, amb tots els partits polítics, que habián ostentat el poder, durant anys i anys.
* Es precisament per aquest fet, que ara es imposible arribar a gobernar per majoría absoluta ó per arribar a acords que satisfagin a tots els interessos beneficiaris económics, de cada partit polític, que vol arribar a gobernar i obtenir el poder decisori.-
No els nombro, perque tots ja sabem quins partits son.
* I ara comenssan uns nous partits de gent, sense cap experiencia de exerci el poder de gobernar, ect viscuda en la seva carn i en la seva ment.
* Aquest com la CUP ó altres, per posar un exemple, creuen de bona fe que ells i ellas, » Son els únics que tenen la solució…» pero ignoran per manca de experiencia viscuda pels anys, que » El poder corrompe » …i que ells nomes son essers humans i que tambe passarán ó passarian per la mateixa experiencia.
Hoy el mestre Cuni ha hecho la presentacion del libro de LLuis Foix en la Casa del LLibre. Ha estado elocuente y solvente. Esperamos volver a tenerle estable como buen periodista que es.
Manel Cuyas que estaba en primera fila del auditorio ha comentado que la edicion del libro era de lujo. Lo es, la edicion y el contenido.
El Sr. Foix nos ha hablado de que por mucho que uno quiera estirar de las semillas recien esparcidas, la collita saldra a su tiempo.
Que la mejor manera de aproximarse a conocer un nuevo lugar, ciudad, pais… es visitando un mercado, un cementerio y una iglesia.
Tambien nos ha comentado que hay que ponerse en guardia cuando nos hablan de «un home nou» o «un estat nou».
La noticia del «pruses» de hoy ha sido el corte de flequillo del ciudadano Puigdemont en Bruselas, ciudad en la cual han descalificado a la primera a Barcelona como futura sede de la AEM.
Seguiran els pactes….seguiran els mateixos, pobre pais indepedent o no independent….
Deixo les opinions de un altre periodista:Jaume Barbera…Mentida i/o ignorància
A la política, com en la vida, s’ha mentit, es menteix i es mentirà. A vegades, es pot arribar a fer per ignorància o bona fe, sense cap mala intenció. Si és així, es pot ser condescendent i tolerant. A tots ens ha passat, així és que, no cal insistir-hi més.
Ara bé, en la política, sobretot quan s’ostenten responsabilitats de govern o en el partit o partits que el conformen, no es pot mentir. Si es fa i hi ha periodisme, els que ho facin seran desemmascarats i, si és una democràcia de qualitat, dimitiran o haurien de fer-ho, sobretot si ostenten càrrec públic. I els ciutadans, en general, hauríem d’exigir-ho. Si no ho fem, per molt que estimem els que ho hagin fet, per molt que els hàgim fet costat i puguem compartir objectius, no construirem res presentable.
Un govern no es pot refugiar en la ignorància, de la mateixa manera que un pilot d’avió no pot enlairar-se si abans no ha comprovat l’estat de l’aparell i les condicions meteorològiques. Hi poden haver errors, estudis mal fets, equivocacions, però no hi pot haver ignorància.
Quan es diu que no s’imaginaven que l’Estat pogués arribar fins a la violència més extrema, s’està mentint o s’és víctima de la ignorància. I això és molt greu.
Quan es diu que es va fer arribar al govern que l’Estat estava disposat a utilitzar la violència extrema fins al punt d’haver-hi morts i sang al carrer, s’ha de provar, amb noms i cognoms. Si no és així, qualsevol pot pensar que és una mentida que l’únic que intenta és camuflar la greu irresponsabilitat que va significar la proclamació de la república el 27 d’octubre sense estar-hi preparats.
Tots els que se suposa que van fer de mitjancers han negat que haguessin fet arribar a ningú del govern res sobre que hi hauria morts i sang al carrer. L’últim a fer-ho ha estat el Síndic de Greuges, Rafael Ribó. És a dir, tots han desmentit les declaracions que Marta Rovira va fer a RAC1.
I què ha fet ERC avui? Fàcil. Sergi Sabrià, portaveu dels republicans, ha dit que Marta Rovira ho va dir basant-se en comentaris públics de dirigents populars. Un d’aquest comentaris és la poca-soltada que va proferir el vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, el 9 d’octubre: Si declaren aquest dimarts la independència, “Puigdemont pot acabar com Companys”.
Això va passar el 9 d’octubre. El 10 d’octubre es va fer, però no es va fer, la idependència, vull dir. Bé, des del 9 d’octubre al 27 d’octubre hi ha 18 dies. Vosaltres mateixos.
Per cert, he llegit tota la interlocutòria mitjançant la qual el Tribunal Constitucional declara nul·les les resolucions aprovades el dia 27 i, mentre ho feia, he vist que el TC fa una cronologia de les anul·lacions de declaracions i lleis que ha anat fet en relació al procés. La primera que cita és la Resolució 1/XI, de 9 de novembre de 2015. Aquella resolució va ser imposada per la CUP i és, de fet, una declaració unilateral d’independència basada en els resultats de les eleccions del 27-S. No cal dir que l’aprovació de la Resolució 1/XI va activar tots els efectius de la brigada Aranzadi. L’aprovació de la resolució va ser un error, un greu error, com vaig argumentar en moltes ocasions en actes públics i tertúlies diverses.
Moltes vegades he dit que el procés està farcit de mentides i mitges veritats. Vegem-ho.
Per exemple, si us dic que allò d”estem preparats” era mentida, em creureu? Clara Ponsatí, “no estàvem preparats”. Joan Tardà, “el govern no estava preparat”. Anna Simó, “la via unilateral és impossible”. Toni Comín, “es va insistir massa en aquelles coses que sonaven més bé perquè així tenies la gent més cohesionada”.
Si us dic que la Generalitat ha anat sabent des del 2012 fins al 2017 que cap país reconeixeria la república catalana sorgida d’una DUI, em creureu? Si no em creieu, exigiu que us presentin els informes que tenia el govern sobre aquesta qüestió. Son informes pagats amb diners públics, per tant, tenim el dret d’accedir-hi. Creieu-me, no teníem cap país a favor. Cap. I, per prudència, no diré res més sobre això.
Si us dic que tampoc hi havia totes les anomenades estructures d’estat preparades, em creureu? Santi Vila, “les famoses estructures d’estat no estaven preparades”.
Si us dic que tampoc no hi havia l’assistència financera internacional garantida, em creureu?
Tot això que us dic ho podem comprovar. No son imaginacions. Son fets. Algunes d’aquestes mentides o mitges veritats ja han estat admeses per membres del govern, avui a la presó o a Brussel·les, com he ressaltat abans.
Però com que l’exigència moral de tots nosaltres ha disminuïts perquè “som el poble del bé” que es defensa dels que conformen “el mal”, continuem sent víctimes de la mentida. Una mentida que, encara que ens en puguem adonar, l’acceptem, ja que el nostre fi és noble i digne: poder decidir.
El problema del que intento explicar és que, si seguim així molt més temps, si seguim permeten que els nostres representants ens menteixin impunement, desapareixerem com a individus per passar a convertir-nos en simples elements necessaris per guanyar eleccions o el que vulguin decidir els que ens menteixen. Ah, això sí, serà pel nostre bé. Segur.
És a dir, si seguim acceptant ser manipulats amb l’objectiu de crear un estat d’opinió que aconsegueixi tenir la força suficient per poder negar i evitar la “veritat de fet” (objectiva), avui, els timoners diran que no és dilluns, sinó dimecres. I ens ho creurem! I no només ens ho creurem, sinó que intentarem silenciar qualsevol veu que digui el contrari. Fins ara, a mi m’havien dit feixista i nazi els que no volen que es voti de cap de les maneres. De moment, ja se m’ha dit feixista i moltes coses més per part d’alguns membres de gossades piuladores amb l’estelada com a ensenya. Però, com diuen els argentins: “Todo se andará”.
S’ha construït un estat d’opinió que anul·la la realitat, aquesta “veritat de fet” que us he dit. Les declaracions de l’amic Toni Comín, avui desgraciadament a Brussel·les, son molt reveladores del que us dic.
Ahir, La Vanguàrdia va publicar una entrevista a la secretària general d’ERC, Marta Rovira. És tot un compendi de mentides o, si voleu, de mitges veritats. Si teniu temps i voleu comprovar si dic o no dic la veritat, podeu llegir vosaltres mateixos l’entrevista.
Germà Bel, ex-diputat de Junts pel Sí, que sempre ha estat un vers lliure, diu, en una entrevista d’avui a VilaWeb, una veritat tan òbvia que esgarrifa, una veritat com una casa de pagès que alguns fa molt temps que diem:
“Controlar el territori i imposar lleis no és una qüestió del 50% +1. Això et dóna la legitimitat per a fer-ho. Però per ser efectiu necessites utilitzar la força, si fa falta, i, sobretot, estar en condicions d’evitar que un altre la pugui utilitzar en el teu territori. És molt important que entenguem això, que un estat és un entramat d’institucions que imposa lleis sobre unes persones en un territori fent ús de la força, si és necessari, i evitant que un altre la pugui usar. Això és un fet. I és diferent tenir una majoria específica obtinguda en un referèndum o en unes eleccions en un moment determinat. Sense una majoria no es pot fer. Com més important és la majoria, més capacitat tens de fer-ho i menys necessitat d’usar la força”.
Fa molts anys que a Catalunya no tenim un govern efectiu. Això ens passa i ens passarà factura.
Aquesta tarda, Barcelona ha estat eliminada en primera ronda per seu la seu de l’Agència Europea dels Medicaments. Una molt, però que molt mala notícia. Pel que es diu, la inestabilitat política que patim des de fa anys no ha jugat a favor de Barcelona.
Seria molt fàcil ara culpar de tot això el procés, però no seria just. La culpa només té un nom: Mariano Rajoy. I això és així perquè, quan el cap de govern d’un país es refugia en el codi penal per camuflar la seva ineptitud i incompetència com a governant, només mereix que li exigim la dimissió.» JB
Segur que tornaran els pactes. La incògnita és saber quan.
El govern actual del PPSOE no es decanta precisament per voler pactar res. No sé de què ens hauria d’extranyar, la història demostra que l’Estat mai ha volgut pactar amb Catalunya -només ho ha fet quan no li quedava altre remei.-
Ells -històricament- han preferit imposar que pactar. Han preferit sotmetre que seduir. Han preferit vèncer que no pas convèncer. I així seguim. Ja sabem qui té la raó de la força… , com deia «Arias cañete» serà «un paseo militar». Doncs en fi, que ens sotmetin, i facin el que més els plagui amb les nostres institucions… i les seves lleis. Els catalans independentistes hauran estat «reconduïts» i ja no «abduïts».
Perquè previament, ja s’ha anticipat que si la majoria dels catalans voten forces independentistes…. el 155 està per quedar-se. Doncs així, el que vulguin Srs.
Sr.Foix: un señor que fumaba puros, Churchill, dijo que la política hacía extraños compañeros de cama…lo pudo comprobar por si mismo…
Sr. Foix : » Tornarán els pactes «… em pregunto : ¿ Ara si, que pactarán ?
Doncs penso, que en comptes de Pactar la Independencia de Catalunya… SI ó NO, es dediquin a investigar la cuantitat, el nom i tots els organimsmes estatals, autonómics ( tambe son estatals ) i extra estatals que ens aplican tots els impostos. Incluits els sumats, repetits e inventats que els ciutadans de Catalunya paguem a l’Estat Espanyol, a mes a mes del 21 % del IVA.
I que insvestiguin tambe, que rebem ó percibim els ciutadans de Catalunya de volta, de part del Gobern Central del Estat i tambe de part del Gobern de la Autonomía de Catalunya ó Generalitat de Catalunya, tambe a cambi en inversions en obras grants, mitjanes de infraestructura, els ciutadans de Catalunya.
I que tambe investiguin com tractem a Catalunya a tots els ciutadans espanyols que viatjin a Catalunya i entre ells parlin al castella i que ho comparin vicervesa ó sigui ciutadans de Catalunya, viajant per dintre de la resta d’Espanya.
En fi el problema principal es :
1 – La excesiva voracitat i abusiva pressio fiscal e impostos sumats i repetits mes l’IVA.
2 -La falta de respecta a la llengua i la cultura dels catalans i els ciutadans de Catalunya castellans i catalans, cuan parlin el catalá entre ells, mentres viatjan per Espanya.
Aquest es el … » To be or not to be » de Catalunya »
La Fiscalitat Justa, equilibrada i compensada i tambe el respecta total a la Dignitat.
P.D.
En la 3ª linea del 4ar paragraf, aon diu …» vicervesa » a de dir … viceversa.
P.D. En el seu día, ens varen dir :n L’IVA substituirá a 24 impostos diferents, pero continuan cobran-nos, aparenment els anteriors impostos. I solsament aixo, sino que aquí a Catalunya, els mandaires d’aqui, presuntament, s’en han inventat de nous d’impostos, que sumats i repetits en ofeguen totalment.
S’em posa la pell de gallina només de pensar que Ciutadans podessin governar Catalunya, però m’indigna que Junqueras digués fa uns dies, des de la presó, que guanyaria el bé i perdria el mal.
Ens han partit entre BONS i DOLENTS!! Quant mal han fet al meu país!
Democracia y pluralismo. Bobbio.
Son once páginas, vale la pena.
http://www.revistacienciapolitica.cl/rcp/wp-content/uploads/2013/08/06_vol_08_1_2.pdf
Mas de Bobbio, sobre los flujos de poder
http://debate21.es/2016/01/03/es-posible-mas-democracia-una-reflexion-de-norberto-bobbio/
Aunque lo mas importante de todo lo dijo en este vídeo.
https://www.youtube.com/watch?v=xpbVUG9U_3Q
Gracias por los enlaces
De vuelta este articulo, que repasa la cronología de éxitos y fracasos del proceso….mas fracasos que éxitos, pero parece ser que los fracasos no cuentan,porque las encuestas de intención de voto, asi lo revelan….
http://articulosclaves.blogspot.com.es/2017/11/exitos-y-fracasos-del-proceso.html
Arrimadas:
Vull ser la presidenta dels independentistes, també els considero catalans de primera.
A qui considere catalans de segona?
Fins i tot en considere de tercera?
Salvador, només un sarcasme.