Cartells electorals de les llistes presidides per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras en les eleccions del 21 de desembrte
Ja ens hem esbravat durant molt de temps, hem fet discursos, eleccions, manifestacions, hem intentat fer el que semblava impossible, però com que la voluntat passava sobre el realisme hem viscut anys convulsos que ens han portat a una situació estranya i inestable. Estem encallats.
Des de l’any 2012 he escrit moltes vegades i ho he dit en públic que la independència no arribaria tot d’una si es volia fer contra Espanya i sense Europa. L’estratègia engegada per Artur Mas ha portat a que el seu partit quedi desfigurat, el seu cap polític fos sacrificat per aquells que marcaren el full de ruta, la CUP, que les divisions naturals dintre del món independentista afloressin fins al punt que quatre dies abans de la constitució del Parament no sabem qui serà el president de la Mesa ni tampoc qui serà el president de la Generalitat.
Mentre Puigdemont invoca la màgia de la telemàtica per ser de nou president de Catalunya, Oriol Junqueras diu que s’ha d’evitar que es prorrogui l’article 155 i que Catalunya recuperi el més aviat possible les seves institucions. Un està a Brussel·les, parlant diàriament per tots els mitjans, l’altre està empresonat a Estremera. Tot s’hagués pogut evitar si Puigdemont hagués convocat les eleccions tal com ell mateix havia pactat amb Rajoy, a través d’Urkullu. Li tremolaren les cames i en dues hores no va resistir el cant de les sirenes de la mateixa ERC que amenaçava en abandonar el govern, de la piulada de les 155 monedes de plata de Gabriel Rufián, dels manifestants ocasionals a la Plaça de Sant Jaume que li deien traïdor, dels diputats que anunciaven que abandonaven l’escó… Tirà pel dret i declarà la independència unilateral. El 155 s’aplicà immediatament i mig govern anava a la presó mentre Puigdemont fugia amagat en el seient posterior d’un cotxe camí de Brussel·les.
L’última paraula no està escrita sobre si la decisió de Rajoy d’aplicar l’article constitucional li donarà rèdits electorals. La llei s’ha d’acatar però la vida política és molt més que el compliment estricte de les lleis. Quan David Cameron va veure que els escocesos podien marxar-se va desplegar una operació de seducció visitant Escòcia, prometent avantatges fiscals, dient-los-hi que eren importants, imprescindibles, que formaven part afectiva i efectiva del Regne Unit, que units anirien millor tots. Res d’això s’ha produït aquí.
És cert que l’independentisme havia decidit trencar amb Espanya per damunt de tot. Però Espanya no va aplicar una estratègia de mínims per respectar la identitat catalana que serà indestructible al marge de la sortida política de l’actual crisis. S’ha trencat la confiança mútua. Artur Mas i Carles Puigdemont volien negociar sense tocar ni una sola titlla de la independència sí o sí. El diàleg esdevingué impossible perquè cap de les dues parts estava en condicions de cedir res en res.
Les eleccions del 21 de desembre deixaren Catalunya trencada en dos blocs més o menys igualitaris. L’independentisme aconseguia la majoria d’escons però els partits constitucionalistes guanyaren en nombre de vots. Ningú té interès en repetir eleccions i penso que acabarà imposant-se el realisme de la governabilitat passant per damunt totes les contradiccions, errors i voluntarismes inútils d’uns i d’altres.
L’historiador Jaume Vicens Vives torna a dir-nos que hem de tornar al pacte de bona fe, d’aquiescència a l’autoritat legítimament constituïda, de la responsabilitat absoluta del governant envers el governat, de l’acceptació per una banda i l’altra de les normes del joc social, econòmic i políticament comunament establertes.
Es pregunta Vicens si el pactisme pot ésser una fórmula moderna. No ho sap. Però sí que diu que «s’ha de meditar sobre el jaient pactista de la nostra mentalitat, que en essència no és altra cosa que defugir qualsevol abstracció, anar a la realitat de la vida humana i establir la més estreta responsabilitat col·lectiva i individual en el tractament de la cosa pública».
«A Catalunya el mòbil primari és la voluntat d’ésser» . Va escriure Vicens Vives, un referent del catalanisme integrador en la nació espanyola.
Al 2018 amb presos innocents, i una justícia-política espanyola dedicada a la caça de bruixes imitant al millor maccarthisme, Vives votaria la independència pacífica de les urnes que defensa la majoría absoluta del poble català. És la meva opinió i com totes les altres, no es pot demostrar.
Mayoría absoluta del poble catala.
Es un discurs fals, manipulador i trampós.
No deixareu mai de ser tramposos con les xoritzades de l’obra pública.
Encare queden catalana honestos.
Repito una vez mas: El principal problema de España entera, no es Cataluña, sino : » El poder corrompe » y debido a la corrupción, se suman las infimas inversionesen en grandes y medianas obras de infraestructura.
De esto, precisamente habría que dialogar, negociar y pactar, pero …» Pita, pita, …como no te apartes tu…. »
El art. 155 sigue pitando y pitando, pero no tiene ninguna otra salida que pitar, pues dialogar y negociar, no es lo suyo propio.
Al final Don PP, se va a quedar sin votos ó fuerza para pitar, como le ocurrió a CIU.
La vanidad, la caradura y el cinismo del astut no tiene techo.
Ante la sentencia del caso Palau se ha retratado una vez mas.
Mientras y agazapados aplaudiendo al hereu estan el mol orinable y la madre superiora.
A.David Cameron i els escocesos , es el millor exemple
B.El pitjor es el Brexit, mentires per sortir de la UE
i ara queda….
«Responsabilitat col·lectiva i individual en el tractament de la cosa pública»
«pero» hi ha un «pero…..» veure el proper enllaç….
https://www.elindependiente.com/futuro/2018/01/14/y-si-llenaramos-de-cientificos-el-parlamento/?utm_source=share_buttons&utm_medium=facebook&utm_campaign=social_share2
Mejor fiarse de los jovenes de 18 años… Àlex Sicart: «Aviat no serem ni de dretes ni d’esquerres: les tecnològiques controlaran la nostra ideologia»
La revista Forbes l’ha inclòs en el llistat dels 30 joves més influents en l’àmbit tecnològic que canviaran el món
https://www.naciodigital.cat/noticia/146600/alex/sicart/aviat/no/serem/ni/dretes/ni/esquerres/tecnologiques/controlaran/nostra/ideologia#.Wl0U1-F44jQ.facebook
Hoy empieza una semana de pasion.
Hoy lunes el oasis catalan tiene poda de palmeras.
La sociedad civil (?) catalana de toda la vida, frente al espejo.
Gent d´ordre!
NFORME JURÍDICO A PETICIÓN DE PSC Y C’S
Los letrados del Parlament rechazan una investidura telemática
A los letrados Ramon, les haran caso si les bailan el agua.
Vosté apreciat Sr Foix un dia,va,dir a la tertulia,de la 8 que per defensar la llengua,SORTIRIA,AL CARRER
DONCS ABRIGUI S,QUE PASSEN FRESQUES
UNA cordial abraçada
El Sr. Martorell desde su probecta edad seguro que lo recordara.
En los sesenta y setenta en la antigua Egara amurallada se bailaba sardanas con cobla en directo unicamente en los jardines del frente de juventudes del carrer Sant Pere una mica mes amunt de Cal Barata.
Paradojico pero era asi.
Ni entonces pudieron con el catalan. Ahora tampoco.
Ni Vd. ni el Sr. Foix ni yo tendremos que salir a la calle a defender nuestra lengua.
I ull per Matadepera que deu fer una bona rasca tambe.
Salutacions cordials,
https://www.youtube.com/watch?v=MkCdNOFTc1Y
Franco ens va posar una,camisa de força peró vam treballar molt i vam refer el pais desde Zero (tinc 90 anys )
La Constitución és una,cotilla que ens ha permés pensar ara ens apreta massa i és obsoleta
Mai hem pogut pactar amb els uniformizadors
Després de L èxit de 1deO volien venjar se
fesiim el que fessim volien tirar nos els gossos
Enviado desde Correo para Window
som i serem
Si només fóssim un sentiment,no seriem.
Som una llengua, tossuda,que ha sobreviscut al llarg de l’història i que s’ha possat al dia , fent-la apta per a totes les formes d’expressió humanes.
I la llengua, la paraula, és nació .
Quan es vol uniformitzar un país el primer objectiu és prohibir la seva llengua i imposar la dels uniformitzadors.
Europa és un cementiri de llenguas i per tant de nacións.
Som una llengua, som una nació,
Som i serem catalans: CATALUNYA.
JOAN MARTORELL I BARBERÀ
Carrtera de Terrassa, 30
08230 MATADEPERA
Telf 937870535
DNI39054045E
Enviado desde Correo para Windows 10
Sr. Foix : Desprès de llegir el seu article, em quedo amb els seus dos últims paragrafs. Perque es aon vosté, ens hi ha posat el missatge principal.
Al Sr. Foix seguro que no se le escapa cuando cita al historiador Vicens Vives, y a su epoca que se esta refiriendo a caballeros.
Esta calidad esta desaparecida en la clase politica actual.
Nadie se fia, nadie es fiable.
En este clima solo cabe el pacto donald.
Admirat Lluí Foix: Em sembla que sempre dieu veritats com temples,peró avui vos trovo a faltar una cosa que és molt important i és qui te la culpa de tot el que està passant. Els Puigdamonts i els Oriols han comés errors, a vegades s’han mostrat indecusos, s’han mostrat esclaus d’una paraula que podia ser agafada duna manera més elàstica etc. Però hi son també uns altes que s’han negat sistematicament al diàleg, han dit una quantitat grand de mentides, per fer por han estomacat a vells i criatures.
Pot ser ara ja seria l’hora de que ara, seguint al Sr. Roca, ens posesim tots a plorar a veurer si encara ens estimen…
Sr, Manuel, no tinc ganes de plorar i crec que en Roca no ha plorar gaire.
Plorar en Roca ? O la seva dona del exemple ?
Tant se val.
En Roca res a fet en els darrers anys per ajudar a buscar solucions.
S ha dedicat al despatx, ben legítim .
Ara, res.
No hi ha cap interès.
Rajoy guanya i sotmet Catalunya. A la força.
No se si s en sortirà