Totes les precaucions són necessàries fins que es trobi una vacuna que neutralitzi el virus letal.
Mentre la pandèmia avança lliurement tallant vides arreu del món, la medicina demana contenció i els polítics volen alleugerir les estrictes regles de confinament. S’ha de protegir la salut però també s’ha de posar en marxa l’economia. En aquest dilema els governs anuncien mesures de desconfinament però no n’estan del tot segurs. Dubten.
Les estadístiques no son opinables i el nombre d’afectats i de morts puja arreu. Alemanya i Corea del Sur, dos exemples de gestió correcta del coronavirus, han hagut de tornar a imposar mesures per aturar el rebrot de les infeccions un cop s’han liberalitzat els hàbits després de moltes setmanes de confinament.
Fins que hi hagi una vacuna universal i gratuïta no hi haurà una política segura.
Penso que no es tracta d’una cursa sobre qui ho fa millor sinó com es poden unir esforços per tal de combatre la pandèmia. No es tracta de mirar cap endins sinó de compartir recursos i experiències cara enfora.
Pot ser una casualitat que els dos països més afectats, amb més nombre de contagiats i de morts, siguin Anglaterra i els Estats Units. Cap dels dos governs s’ho va prendre seriosament fins que les estadístiques colpejaren Downing Street i la Casa Blanca. Boris Johnson i Donald Trump han trencat la tradició política anglosaxona i s’han tancat. Abandonant la Unió Europea o denunciant i afeblint les institucions internacionals com l’Organització Mundial del Comerç, l’ONU o l’Aliança Atlàntica. Els dos polítics no prioritzen els drets socials sinó que els recriminen. Trump encara està obsessionat en esborrar els avenços que Barack Obama introduí en el sistema sanitari.
El America great again de Trump se li ha tornat en contra. I el Britain taking back control com a conseqüència del Brexit, també. La culpa és dels de fora, dels immigrants i dels estrangers. Primer el virus venia de Xina, després s’insinuava que havia estat produït en un laboratori xinès i ara s’acusa també a Rússia de promoure la pandèmia. Tot menys admetre que no s’estava preparat per fer front a un enemic invisible i desconegut fins ara.
La primera conseqüència és que la crisi econòmica en termes de llocs de treball i de productivitat ha tallat en sec el triomfalisme de dos governs populistes que pensaven que podien mentir sense que no tingués cap efecte. La mentida, també en política, acaba sabent-se i no és rendible políticament a mig i a llarg termini.
Johnson no es seguit per Escòcia ni per Gal·les que prenen les mesures amb molta més cautela i no han de seguir les indicacions que vinguin de Westminster. Índia ha confinat a centenars de milions de persones i el mateix fan els xinesos. Amèrica Llatina ha adoptat decisions estrictes de confinament excepte en el Brazil de Bolsonaro on els morts s’enterren en camps convertits en cementiris ocasionals. Aquest virus s’ha de prendre molt seriosament i totes les precaucions són necessàries perquè ningú sap quin pot ser el seu comportament.
Si la medicina no té respostes concloents, encara són més incertes les decisions que puguin prendre els polítics. Per tant, prudència, sentit comú i pensar que el comportament individual ens pot perjudicar a qualsevol però sempre afectarà als altres. És una qüestió, també, de civisme.
Los futuros de la COVID explicados con simulaciones
https://vrruiz.github.io/covid-19/?fbclid=IwAR05qvtt4eE3r2GrN8cKoyFDJG7Y716DtoXGvsGhJ6iUpOMUAXqihXtpZx0
Sr. Lluis Foix : He llegit, rellegit, meditat i remeditat el seu talentut, i tambe meditat i escrit amb molt bon criteri de la realitat, en que vivim els trágics moments, els essers humans, provocats per aquest silencios e invisible i poderos enemic… Codit-19 ó Coronavirus.
Que está trasvalsant i continuará trasvalsant tota la vida i convivencia humana de tot el planeta.
Penso exactament com voste, pero voste ho expresa amb molte mes gracia, informació i documentació.
Em sumo a la sevas opinions i a la de tots/ totes de la reste de companys /nyes del blog. …. Doncs nomes la suma de les opinions de tohom, sense cap excepció, ens pot donar la realitat exacta de la realitat.
Voste es un crac… Abel, … del veritable periodisme.
En una época moderna cuan els falsos periodistes… Cain… es valen del poder, per a imposar les seves idees, les accions i els fets ,de la ment bilateral, que hem recorda el mes pur estil de Adolf Hitler i el seu equip imprescindible de seguidors ó col-laboradors, de elements humans de mentalitat idem, com ell.
Penso que entre el virus Covit-19, el Tsunami de la Recesió Económica que ja presentim i está aqui, junt amb tots aquets elements humans … Cains… de ment bilateral a els cuals ens referim.
Doncs la experiencia viscuda, ens ensenya que posiblement, ens espera un periode dramátic, que pot durár uns 5 ó 6 anys,… de sang, suor i llágrimes. Com acostuma a pasar, cada vegada. I a la fi es soluciona tot plegat, altre vegada. Pero amb morts per devant. Aixo si.
No comment.
Realmente por proporción de habitantes, son 4 los paises con mas problemas, EEUU,España,UK e Italia…y actuar tarde los 4 actuaron tarde, a pesar del mes de ventaja de China.
Sobre el rebrote entra dentro de lo normal,hasta el 66 % de contagiados o vacuna o farmaco que cronifique asi sera el escenario.
“COGOBERNANZA” INCONSTITUCIONAL I MENTIDES
1. Pedro Sánchez diu ara que ofereix una “cogobernanza” a les comunitats autònomes. El concepte “cogobernanza” és inconstitucional. El terme no figura en la Constitució. Hauria de fer una altre cosa. Renunciar al “mando único competente” i actuar segons l’esperit i la lletra del constitucional estat de les autonomies que reconeix les nacionalitats.
2. ¿Pot aplicar-se, doncs, al Govern Sánchez el que escriu Lluís Foix sobre els governs populistes que pensen que es pot mentir sense que no tingui cap efecte?”. Escriu: “La mentida, també en política, acaba sabent-se i no és rendible políticament a mig i a llarg termini”.
3. I es que Sánchez ha afirmat en roda de premsa que Espanya és el cinquè país del món que més tests realitza segons un rànquing de la John Hopkins University. Però la CNN ha revelat davant el mateix Sánchez que la John Hopkins University ha desmentit l’existència de cap rànquing.
4. Aquests fets porten a pensar la “unidad de España” es el que guia el discurs i l’actuació del president Sánchez de la mateixa manera que el que guia el discurs i l’actuació del president Trump es el “America great again”. Ni Espanya ni Estats Units, amb el seu elevat nombre d’infectats i de morts, son cap model. Cal recórrer a Alemanya i Corea del Sud com “dos exemples de gestió correcte del coronavirus” com es diu en la crònica “El virus i el civisme”.
5. Altres destacats exemples de bona gestió contra el coronavirus son països de baixa densitat de població… Islàndia (1 milió d’habitants), Nova Zelanda (5 milions), Noruega (5 milions), Finlàndia (5 milions), Dinamarca (6 milions). Poden afegir-se els casos de Gales (3 milions) i Escòcia (5 milions) que no segueixen les mesures de Boris Johnson ni les indicacions de Westminster. Catalunya (7 milions d’habitants), sense el “mando único competente” del president espanyol, podria estar entre aquests països.
Que bien acostumbrados nos tiene el Sr. Foix a todos los que rulamos por aqui comentando.
Entiendo que este articulo de ahora es en exclusiva para su blog. Que bien.
Un articulo sensato y cabal sin obviar alguna puya puntual.
Prudencia y sentido comun.
Pues si.
Civismo? Mejorable sin duda. Los estantes arrasados de la primera semana de confinamiento y la salida en tromba de hace nada, me hacen pensar que en civismo debemos progresar adecuadamente.
Feliz semana!
Totalment d’acord, excel·lent article.
Un molt bon artticle !!!!
Una reflexió a tenir molt present.