La presidència de Joe Biden capgira quatre anys de la erràtica i divisiva política de Donald Trump
En unes hores s’ha capgirat el malson que ha trasbalsat els sentiments de molts demòcrates arreu del món durant els últims quatre anys. Joe Biden és el nou president dels Estats Units en una època dramàtica amb 400.000 morts per la pandèmia, una insurrecció violenta contra el Capitoli impulsada pel president Trump fa dues setmanes, milions de llocs de treball perduts per la pandèmia i una divisió radical de la societat americana.
Joe Biden ha construït el seu discurs inaugural amb dues coordenades: unitat i recosir les ferides que han dividit la societat americana en dos blocs aparentment irreconciliables. No ha esmentat Donald Trump però ha dit que la pandèmia ha causat més morts que els nord americans que caigueren en la II Guerra Mundial.
El president Biden ha fet un discurs que m’ha recordat el de Jimmy Carter el 1977. No s’ha centrat en els reptes internacionals com a primera potència democràtica occidental sinó que s’ha centrat en els reptes per recosir els estrips causats per quatre anys de polítiques divisives, populistes, allunyades de la tradició democràtica dels Estats Units.
Ha fet esment al discurs de Abraham Lincoln el 1863 dient que dedicaria tota la seva ànima per refer la unitat perduda. També ha fet esment a Sant Agustí, a Martin Luther King i als americans que no l’han votat però que no governarà contra ells. La unitat cívica i social és l’antídot per sortir de la crisi que ha noquejat la primera potència del món.
Potser el missatge més esperançador és el que ha fet esment a la defensa de la veritat per derrotar les mentides que configuren molts relats de les democràcies occidentals. No ha estat un discurs inaugural polític sinó una reflexió sobre els valors ètics de la política posant més èmfasi en els valors de la responsabilitat i de la veritat que en la política concreta dels fets.
Del que ha dit Joe Biden es desprèn que torna la Amèrica oberta, plural, democràtica, basada en el respecte a tots els pobles i amb la clara idea de que el progrés i la pau al món només és possible amb les aliances i la seguretat col·lectiva.
Ahora el tema de debate es que realizara o no Biden, es mejor que le dejen sus 100 dias, y no se especule en lo que realizara o no. Para los europeos, viendo que Trump apoyaba el Brexit, es mejor si Biden decide trabajar conjuntamente con Europa-Muchos creemos que la UE y los EE.UU. deben trabajar juntos colaborando, si queremos enconrar soluciones a los problemas ambientales, a los aranceles, a los impuestos justos a todos los sectores, a los retos de la robotización y la I.Artificial, ademas de hacer frente a las amenazas mundiales, la salud ,el apoyo de la democracia y los derechos humanos en todo el mundo.
M´agradaríe saber quin es el referent del President Biden per San Agustí.
Doncs dic ràpid : un discurs avorrit i molt religiós exceptuant la unitat i unitat d’un PAÍS on el Trumpisme quede establert.
Biden reconciliador i molta feina en 4 anys en realitzar…
Sr.Foix i companys/anyes del blog : M’he despertat i com que no m¡hadormo
Sr. Foix : m’he despertat i com que no puc dormi, paso a respondre al seu article d’avui, titulat … » Joe Biden, acaba el malson «…
Despres de llegirlo i meditarlo, … el trobo molt be i m’apunto apart l’ultim paragraf, aon ens cita, …tot el que es desprèn, del que ha dit en Joe Biden.
Per la meva part, insisteixo en afirmar que en Trump Hitler, de ment bipolar impulsiva, mentidera, actua exactament com feia el Furer Hiler, en el seu temps,…pero aquest te l’agravant de que es super mil-lionari…i encara no ha acabat de fer malifetes de les greus i que pensa fer. … No comment.
Pensem que el Furer Trump, te milers de personas dispusats a obeirlo cegament i ha executar el que els hi mani , sense pensars’ho dues vegades.
Aixo mateix pasaba en aquella època, cuan Hitler.
Ara podría tambe pasar amb el nou Hitler, encara que no ens ho sembli, a simple vista. Pero nomes explico el que vareig viure.
Trump… i els acords de pau d’israel amb 3 importants paisos àrabs i marroc? Posar a 1a plana el calvari silenciat d’àmplies zones empobrides del seu propi país? Cada humà porta les seves contradiccions a sobre i trump son 70 milions d’americans i molt milions de persones al mon. Certament s’acaba un malson, però no el problema d’un pais endeutat amb els xinos controlant el seu deute.