La facilitació de la tramitació dels pressupostos per part d’ERC comporta un pacte que converteix al partit de Junqueras en l’interlocutor principal de Madrid amb l’independentisme.
ERC ha fet o vol fer de Convergència i ha donat suport a facilitr la tramitació dels pressupostos d’un govern espanyol. Ha seguit la rutina que ha caracteritzat la política del PNB amb governs de dretes o d’esquerres a Madrid al llarg dels anys. Queda molt per negociar i per concretar però els pressupostos es debatran al Congrés i seran aprovats en unes setmanes o mesos.
Pedro Sánchez té un any de coll per fer política tot confiant en que els indicadors econòmics no li esguerrin la legislatura. La inflació i el preu de l’energia poden ser dos factors disruptius que afectaran la butxaca de molts ciutadans i que poden tenir conseqüències electorals adverses per quan es convoquin les eleccions generals.
Esquerra Republicana ha decidit ser el partit decisiu del independentisme arriscant les crítiques que des de Junts i des de la CUP li etzibaran encara més a partir d’ara. L’argument de que en els nous pressupostos es protegirà la llengua catalana en les plataformes de sèries televisives no és discutible, fins i tot és encomiable, però és irrellevant perquè el que està en joc són partides pressupostàries de volums molt més considerables. Gabriel Rufián ha seguit les instruccions d’Oriol Junqueras i ha passat a ocupar el lloc que la Convergència de Miquel Roca ostentava a Madrid durant molts anys d’acord amb les ordres de Jordi Pujol.
L’independentisme no està unit ni en el govern de Catalunya ni tampoc en l’estratègia a seguir amb les relacions amb el govern central. Les baralles seguiran confrontant les tres formacions secessionistes. No és nou. La novetat està en què l’interlocutor principal de Sánchez amb el nacionalisme/independentisme català és Oriol Junqueras, i Gabriel Rufián per delegació. Ja es veurà com administra Esquerra aquesta posició tenint en compte que qualsevol incompliment per part de Sánchez de les promeses fetes en el pressupost es pot convertir en un motiu emocional molt fort en contra d’Esquerra.
El fet de donar suport als pressupostos sense que s’invoqués el dret d’autodeterminació i l’amnistia com a condicions irrenunciables indica que Junqueras vol ser el Pujol d’aquest moment, el que pacta, el que aconsegueix beneficis per Catalunya i el que, en tot cas, no deixarà de parlar de la independència però posant per davant els interessos a curt i a mig termini del seu partit. Si uns altres aconseguíssin tan sols executar les partides previstes per Catalunya ja seria un gran avenç.
El normal és que aquest pas en solitari dintre del independentisme comporti molts maldecaps al president Aragonès a l’hora de governar el dia a dia i arribar sa i estalvi al final de legislatura. Junts, des de Waterloo, i la CUP amb el seu discurs anticapitalista i radicalment independentista obligaran que els pressupostos catalans tinguin una deriva possiblement no volguda per part d’ERC.
Tot està molt inestable però sempre quedarà la xarxa de Salvador Illa i el PSC que li poden aprovar els pressupostos catalans a canvi de res o, dit altrament, a canvi del suport que ERC dona al govern Sánchez. Una combinació implícita perfecta que obre una situació nova a Catalunya i que planteja molts interrogants però també algun tipus de desbloqueig.
ERC avisa que les quotes a la llei de l’audiovisual seran condició “necessària però no suficient” per al ‘sí’ als pressupostos
Hacer el ridiculo en fasciculos.
SERVILISME D’ER AL PsoE PER 155 ENGRUNES
1.- El servilisme junquerià al Govern de Pedro Sánchez es confirma amb la postura favorable d’ER als pressupostos estatals per 155 engrunes. Ho diu encertadament Jaume Alonso-Cuevillas.
2.- El “sí” de l’ER al PsoE borbònic i del repressor 155 contra el sobiranisme català era profecia malgrat que Oriol Junqueras, Pere Aragonès i Gabriel Rufián intenten enganyar a la ciutadania. Nombroses cròniques en son testimoni. “Taula de diàleg? Aragonés en mans de la borbònica Moncloa i contra Junts” (16 setembre). “Els presidents Pedro i Pere recuperen el franquista ‘sin prisas i sin pausas’” (19 setembre). “Dues certeses. Morir i el vot d’ER a favor dels pressupostos del Govern borbònic” (12 octubre). “La junquerista ER practica l’engany donant suport al pressupost estatal que és una enganyifa” (16 octubre). “ER, sense C de Catalunya, dona suport al PsoE, amb majñuscula E d’Espanya” (19 octubre)
3.- L’actual cúpula d’ER te dos objectius. El primer consisteix en confiar en un triler com Pedro Sánchez donant suport als seus pressupostos retro, amb un contingut i una execució que perjudiquen els interessos de Catalunya. El segon objectiu d’ER es trencar la unitat estratègica del sobiranisme català. Ambdós objectius compten amb la complicitat de l’establishment annexionista (institucional, judicial, policial, mediàtic).
4.- ER actua d’aquesta manera per res. Només a canvi de 155 miserables monedes de plata tal com el bocamoll Gabrel Rufián va dir un dia, de manera injusta, per desacreditar el sobiranisme català. Avui son Rufián, Junqueras i Aragonés els que s’han d’empassar 155 miserables engrunes. Ho diu un internauta: “No tenim Rodalies, no tenim la Sagrera, no tenim Corredor Mediterrani, no s’executen les inversions a Catalunya, tenim persecució Judicial, ei, però els que vulguin, i pagant, podran veure una pel·liculeta en català de tant en tant a Netflix. Això es diu negociar de puta mare”
5.- Les 155 engrunes o monedes da plata d’ER contrasten amb les sis gran reivindicacions mínimes de Junts. 1) Mantenir els fons Covid a les comunitats autònomes també l’any proper. 2). Gestió territorialitzada dels fons europeus. 3). Mecanismes per garantir el compliment dels compromisos que es pressupostin. 4) Traspàs de Rodalies a Catalunya. 5). Protecció del català a la llei de l’audiovisual. 6) Unitat política i estratègica del sobiranisme arreu: Catalunya, Unió Europea, Espanya.
La solucionc_Illa es plausible. De hecho todo lo que signifique dejarnos de capelletes i anar una mica mes a la idea es deseable. Ahora bien, y conste que nunca he sido de esta cuerda, igualar el tandem Pujol-Roca con el de Junqueras-Rufian me parece increible.
El decalage de los personajes es fiel reflejo del decalage social.
Aixo va pel pedregar.