L’halo envolta el sol en una perfecta circumferència al migdia. Un fenomen infreqüent i molt espectacular.
L’halo solar ha aparegut a l’hora de dinar a la Vall del Corb. L’han vist des de Nalec, Rocafort, Maldà i altres pobles de la Vall. És un fenomen infreqüent. Mai l’havia vist. Ens hem posat a mirar al cel i el sol estava amb una anella colorada i lluminosa. No era l’arc de Sant Martí, sempre encarat amb el sol, sinó que era el mateix sol l’encerclat per una circumferència perfecta, lluent i desconcertant.
L’halo s’ha anat desplaçant i en una mitja hora s’ha difós per un sol intens com si fóssim en ple estiu. Podran trobar a Internet totes les característiques d’aquest fenomen atmosfèric.
El cel enterbolit dona una sensació plúmbica. Bufa el vent però tan aviat sembla serè com marinada. Son dies molt difícils pels sembrats que reben uns xocs de calor inesperats i groguegen prematurament agafant un tó blanquinós. Sobretot els ordis que estan assedegats.
A mitja tarda donem un tomb amb el Josep. Em diu que aquest vent se’l coneix com buidasacs perquè pot fer malbé uns cereals que necessitaven uns dies més de calors primaverals. Les espigues d’aquests blats i ordis afectats per calorades excessives es posen dretes i aigualides, flonges, sense capacitat de granar degudament. No hi ha cosa més perillosa que saltar-se els ritmes dels temps.
Observar els camps amb criteris homogenis és un error inútil. No hi ha un tros igual a l’altre ni tampoc un sembrat que s’assembli al del costat. Pels colors, pel vigor, per si son sembrats primerencs o tardans, per si s’ha estat a l’aguait d’ençà de la sembra de novembre. També es pot descobrir l’amo d’un tros veient els conreus. Això només ho pot endevinar que coneix molt bé el territori i qui sap la traça dels pagesos de l’entorn.
Es ara quan es veu la cugula que ofega les espigues. També apareix amb força malèvola els escalda boques, una mena de fanàs que es confon amb el blat o l’ordi acabant-lo anul·lant quan s’apropa la sega.
Es diu que la vinya no es pot deixar mai sola i se l’ha de tractar des de que brosten les primeres sarments fins a la verema. És cert. Però el mateix passa amb els sembrats i tota mena de cultius. El país rural es pot dividir en terres ben conreades i mal conreades. La diferència és abismal. A vegades, només és qüestió de matisos, d’unes herbes que surten o d’uns cucs que recargolen les fulles. Tot cultiu demana un respecte artesanal si es vol collir el fruit esperat. Ara també hi actuen els conills que obren caus en moltes marjades, en matolls o en petits boscos de quatre pins i alzines. Fan molt mal i no hi ha manera que deixin de reproduir-se de forma tan alarmant.
Esperem que l’estiu es reservi les calors severes a partir de juliol i part d’agost. Algú em deia que l’halo solar d’aquest migdia podria molt ben indicar les anomalies climàtiques que tant poden perjudicar la pagesia.
Avui m’he despartat a les 6 h, del mati i m’he posat a llegir el bloc de Lluis Foix,
Sempre aprenem molt amb les seves experimentades i viscudes experiencies de la vida a el camp. Sobretot desde el naixement i la edat infantil i juvenil, ect.
I he acabat pensant i relacionant el nostre univers i el nostre cosmos, incluit el Sol, amb tot el que passa. Sigui el fred, el calor, la llum solar i la nit solar,, ect.
Tot, absolutament tots estem vinculats i no podem viure els uns sense contar amb l’excistencia dels altres, ect.
El que passa a els uns afecta tota la reste de componens, sense excepció.
Per tant penso que el que afecta a les plantes, segurament tambe deu afectar al esser humá. Fisica, mental i psiquicament de una forma inperceptible per invisible, pero que segurament es ben real.