El progrés ha canviat els hàbits i les paraules però la natura segueix el seu ritme inesperat i inexorable.
Un any en el que els preus han pujat, les collites son més minses. Els blats, ordis i altres cereals han patit sequera o bé els ha castigat severament les glaçades dels primers dies d’abril. La sega serà fluixa. Les fruites de pinyol gairebé no hi son. El fred també va ennegrir-les en la seva tendror. Ametlles no n’hi ha i cireres, poquíssimes. Albercocs, codonys i pomes quedaren pansides en aquells tres dies baixes temperatures matutines.
No és el primer cop ni serà l’últim. Queden les figues, les anous, els melons i les síndries que ja comencen a apuntar. Vindran les hortalisses i verdures de l’hort que no estan afectades pel fred ni la sequera. Les vinyes es salvaren i s’arrengleren ufanes per les fondalades i plans de la Vall del Corb. La rapa dels olivers assenyala una collita discreta, tot esperant que porguin adequadament. Les aigües del canal Segarra-Garrigues van verdejant el que històricament havien estat terres de secà.
El dia és llarg i ple de llum. La marinada bufa amb força com ho sol fer els mesos de juny. Els vents, la marinada també, tenen els seus ritmes i intensitats variables. La marinada del temps de sega acostuma a ser més freda i impetuosa. La d’agost, temps de batre, és més suau i càlida. Prou que ho sabien a les eres on es ventava a partir de mitja tarda, es destriava el gra de la palla, el boll es barrejava amb el blat o l’ordi, es passava per l’erera i es feia un munt piramidal de cereals que eren ensacats quan el dia declinava.
Totes aquestes feines han desaparegut perquè el progrès les ha fet obsoletes. El gran perjudicat d’aquests canvis tan radicals ha estat el llenguatge que durant segles havia enriquit la parla dels avantpassats. Les paraules ja no s’usen perquè les eines han anat a descansar perpètuament a museus locals o a escriptors que han recollit i salvat un vocabulari riquíssim en estudis o llibres artesanals.
No hi ha res a fer i és inútil voler recuperar un mon que ja no hi és. Es bo que així sigui perquè no hi hauria prous braços per fer la feina que abans ocupava a vint persones i ara pot fer-la una de sola. Han desaparegut oficis i noms. Ja no hi han esporgadors professionals, ni empeltadors, ni veremadors, ni segadors … El significat del fus, la porca, la marjada, els rascles, les borrasses, el capçó, el jou, la reu i tantes altres paraules han caigut en desús i només algú de la meva generació se’n recorda i en fa esment de tant en tant.
Els pobles s’han buidat però també s’han després d’un vocabulari de gran riquesa. Es fan uns grans esforços per què aquesta cultura centenària no caigui en l’oblit. És una tasca admirable que fan molts grups que aguanten les paraules i el seu significat amb un voluntarisme excepcional.
Contemplant el capvespre d’uns núvols barrocs, amb rajos de sol que foradaven unes bromes fugisseres, es veu com la naturalesa està per damunt de tot, canvia sense canviar, ens sorprèn però no ens defrauda. Cada dia és igual i sempre es diferent. És la vida.
Penso que la Naturalesa cósmica es . » Cada día igual i cada día diferent » … ( de Lluis Foix )… pero que l’esser humá, es l’unic que ha alterat amb el seu comportament egocentric al comportament de la Naturalesa cósmica.
Exemple fehacient : Les guerres , la paraule, la ment torsade.i el propi comportament humá.
Sempre queden les impresores per imprimir diners.
No es que els preus hagin pujat, es que els diners cada día valen menys.
Fins quand?