Buscar:

Cajón de sastre, notas varias, entretenimientos y cavilaciones, artículos diversos y demás artilugios

Main menu

Skip to content

Inicio
Internacional
Política
Economía
Cultura
Deportes
El autor
Libros del autor

XAVI VALENCIA

por Lluís Foix • 01/11/2022 • 0 Comentarios

Share on twitter

Share on facebook

Share on linkedin

Post navigation

← Xavi, preocupado por la ansiedad

Deja una respuesta Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Nombre *

Correo electrónico *

Web

Guarda mi nombre, correo electrónico y web en este navegador para la próxima vez que comente.

Δ

Buscar:

Suscríbete gratis a Foixblog.com para recibir las noticias en tu correo

Nombre*

Email*

Por favor, deja este campo vacío. He leído, entiendo y acepto la política de privacidad

_______________

_______________________

__________________

__________________

PREMI JOSEP PLA 2016

__________________

__________________

Política &Prosa

__________________

Archivo del Blog

Categorías

Categorías

lluis_foix

"La marinada sempre arriba" "Aquella porta giratòria" premi Pla 2016 "El que la terra m'ha donat" i "Una mirada anglesa" i "La força de les arrels"

ROCAFORT DE VALLBONA. Tarde prehivernal, clara i

ROCAFORT DE VALLBONA.

Tarde prehivernal, clara i diàfana del poble. Les ventades d'aquests dies permeten veure amb claredat la gran plana que s'estén fins al fons del Montsec i el Pirineu nevat a l'horitzó llunyà. Una imatge infreqüent.
El campanar fou construït el 1868, l'any de la revolució gloriosa, la fugida de Isabel II cap a l'exili i la vinguda d'Amadeu de Savoia de la mà del general Prim, originari de Verdú.
Més tard, la primera república federal espanyola d'inspiració catalana.
El sol és afectuós i suau. Es veu les dimensions de la teulada de l'església i el terrat porticat de cal Ventura. La foto està feta des de les Saleres. Inspira austeritat i solitud. Transparència.
La gent busca els recers hivernals, protegits dels vents i el fred sec ambiental. Una tarde al sol d'hivern dona una sensació de pau interior. Les diferències cromàtiques de les teulades son subtils però molt remarcables.

Molsa. No és un quadre de Miró, Picasso, Klee o

Molsa. No és un quadre de Miró, Picasso, Klee o Juan Gris. És molsa gebrada, al natural, que s'ha mantingut a les obagues en aquests dies de boires, humitats, freds matinals i dies solejats. La natura és sempre sorprenent, però quan se la mira de prop esdevé molt interessant, insuperable, artesanal. El gebre ofereix meravelles pictòriques.

Els sembrats ja punten i s’arrengleren amb una p

Els sembrats ja punten i s’arrengleren amb una perfecció total. Últims dies de tardor. Núvols incerts i capriciosos. La boira puja i baixa, jau i s'enlaira. L'humitat ambiental afavoreix el vigor dels incipients cereals. Queden sis o set mesos fins la sega. Vindran vents, pluges, glaçades, calors... Les espigues daurades, amb el coll torçat, culminaran el cicle. Com sempre.

Cargar más Seguir en Instagram

Copyright © 2024 Foixblog. All Rights Reserved. The Magazine Premium Theme by bavotasan.com.

Usamos cookies para asegurar que te damos la mejor experiencia en nuestra web. Para continuar, debes aceptar el uso que hacemos de las cookies. Puedes aceptar, rechazar o leer más en nuestra página de política de privacidad.Acepto todas No acepto Política de privacidad