Les primeres cireres són inesperades. Aquest any de sequera han arribat més aviat. Els ocells les busquen i se les poden menjar totes en qüestió d’hores.
Les cireres han arribat un pel més d’hora degut a la sequera endèmica que pateix el país. Han madurat més aviat, vermellegen precipitadament i son més dolces. És una vella costum de plantar fruiters en caps de trossos, a les marjades, en una vora que no facin nosa. Totes les cases tenien un presseguer, un albercoquer, una figuera o un noguer en punts molt concrets del terme. També d’altres arbres plantats o bé deixats créixer en un espai no conreat.
El meu padrí va caure d’una servera poc després de la guerra civil i quedà incapacitat per sempre al trencar-se la columna vertebral. Aquell arbre concret, al Tossal, va ser maleït per la família. No el va plantar ningú sinó que va créixer espontàniament. La servera ja no hi és però cada cop que passo per aquell indret em venen a la memòria les llargues converses amb el padrí a la vora del foc, a la glorieta a l’estiu, o a l’ombra de l’entrada. Llegia molt i sempre el recordo sentat en una cadira de rodes o caminant amb dificultats amb dues crosses.
Els fruiters de secà no s’havien plantat per vendre els productes sinó pel consum de casa i, sobre tot, per compartir-los amb parents, veïns i amics. Plantar un cirerer és un acte d’esperança en que un dia colliràs cireres. El que costa és que s’agafin, que s’hi trobin a gust en el racó en que els hagis posat i que al cap d’uns anys donin cireres en abundància.
El cirerer és l’arbre més vigilat pels ocells que en qüestió d’hores poden plomar-lo de tota la fruita, el dia mateix que està assaonada. Arriben en forma d’estols depredadors o bé es presenten un a un picotejant la cirera ja vermella i madura. D’ençà molts anys, el Josep hi posa una borrassa verda que envolta el cirerer, una gran malla que impedeix l’entrada de petites aus que cerquen la dolçor primaveral de la cirera. Un mixó havia trobat un forat petit i voltava per dintre de l’espai protegit mossegant i esberlant cireres concretes.
Hi hem arribat a temps, justament quan el cirerer havia arribat a la seva plenitud. Els fil ferrets que lligaven la borrassa els hem desfet i el Josep, el Xavier i jo mateix ens hem posat dintre de l’espai protegit i hem collit uns quants quilos de cireres. No calia trigar les verdes i les madures. Totes estaven a punt. Al final hem tret tota la borrassa perquè ja no hi quedaven cireres.
La cirera és un fruit que no atipa ni engreixa ni aprima. És bastant neutre gastronòmicament. És el primer indici de les collites dels arbres minoritaris en terres de secà. Després vindran els albercocs, les sarmenyes, les peres, les figues… fins arribar als codonys i palo santos tardorals.
Rarament es menja una cirera sola. És un fruit col·lectiu, solidari, que madura apomat a les branques. De lluny sembla que no hi hagi gaire collita perquè les fulles son d’una verdor intensa i amaguen part de les cireres. Però hi son. I es cullen de dos en dos o de quatre en quatre.
És possible que comptat i debatut surtin més cares que les que un pot comprar al mercat. Però pel qui les cull en els arbres que ha plantat son més autèntiques i més properes. No venen de terres llunyanes ni d’extensions de grandioses finques. Son les cireres de casa, properes, úniques, plantades fa uns anys i que ara donen fruit. No es pot demanar massa més.
Un cop més, llegir articles com el publicat, es desfermen les emocions.
Es fa dificil expresar-ho, però agrair-li aquests Regals tant especials, que reconforten l’ànima
Leer sobre la recolección de las cerezas me he rencontrado con el espítritu de : La marinada sempre arriba y El que la tera m´ha donat . Poder conjuntar el ritmo de la naturaleza y la inteligencia humana, y ser participe, es mucho más que un regalo.
El guaperas total diu que rebaixara el preu de la entrada al cine a la gent gran.
La Yoli asigna un pressupost de tres millions d´euros per la formacio dels funcionaris a traves de videojocs.
Suma y sigue.
Estic acollonido.
Després de llegir l’article, m’ha quedat la impressiò d’haver escoltat una bona i agradable lliçò : gràcies per escriure aquestes vivències !
No se si remenarem massa les cireres aquest any Sr. Foix.
El record del seu padri es del tot emotiu.
Bona setmana per tothom i visca el Barça Spotify!