El groc de les vinyes pot durar fins que arribi una glaçada, la pluja i el vent. L’espectacle cromàtic és una gran obra d’art. Al fons, la silueta del poble de Rocafort dominada pel campanar de 1868.
La placidesa envolta el festival dels colors aquest novembre secaner. Tot és suau i lent. Les fulles caduques s’aguanten als arbres i les pampes de les vinyes es dediquen a mostrar un quadre impressionista insuperable. Ni plou ni fa vent. Les boires han aparegut fugaçment i jeuen estirades a la Noguera i al Pla d’Urgell. Un dia clar i transparent.
El termes estan nets i les sembradores van dipositant llavors al ample. No hi ha una feina més confiada que la del sembrador. Ni tampoc més arriscada. Els sembrats primerencs ja arrengleren amb la verdor incipient i els més tardans encara no en tret el cap. El cicle continua al bell mig de la tardor. Sense presses i sense pauses. Tot va lent fins que una glaçada transformi totalment el panorama.
Aquesta magnificència cromàtica pot quedar despullada el dia que el fred trenqui el lligam de les fulles amb les branques. Aquests colors tan insuperables, entre grocs, vermells i marrons, desapareixeran tot d’una amb la primera nit sota zero. Vindran els vents i una pluja que escamparà els terres de fulles sense vida. Hi ha qui prevenint la feinada de netejar carrers o places poden les moreres abans de que caiguin les fulles i ho embrutin tot.
Mentre tant, el sol diàfan tardoral projecta una gran transparència. Es veuen les serralades del Montsec i les planes de Bellpuig i Balaguer com si fossin grans escenaris d’una òpera de Verdi. Una de les sorpreses dels grocs tardorals és la immensa varietat de matisos. Quan les vinyes estan en la plenitud de la seva exuberància, allà pels mesos de juny i juliol, no s’observa masses diferències entre els verds que cobreixen pràcticament totes les sorts de la vall del Corb, des de Guimerà fins a Belianes. L’homogeneïtat sembla total i només els miren la vinya dia rere dia saben copsar els matisos.
És quan arriba la tardor quan cada finca mostra la seva varietat amb la deriva cromàtica de les diferents sorts. La diferenciació és manifesta. Els entesos ja saben de quin color trencaran les pampes d’ençà que la verema ja ha rostat les sarments de tots els ceps. És un fenomen que arriba a la seva plenitud tot just quan els dies s’escurcen i les nits es fan inacabables.
La vermellor de les fulles caduques dels palosantos tenen una singularitat inconfusible.
Aquests dies es veuen llençols uniformes de vinyes vermelloses, marrons, grogues, encara amb alguna tonalitat verda. Son la senyal inconfusible de les varietats que fins fa ben poc no s’apreciaven perquè totes mostraven un verd robust i negroide. És en el seu declivi vital quan es veu si els ceps eren de macabeu, trepat, ull de llebre, garnatxa, parellada, xarel·lo, chardonnay… Tots eren semblants i ara exhibeixen la seva varietat en les pampes a punt de caure a terra.
El festival de colors és tan o més espectacular en els arbres de fulla caduca que es vesteixen de groc però amb games singularíssimes. Les fulles caduques del reboll no son les mateixes que les de les serveres o dels arbustos que creixen a les marjades o a la vora del camí. El fenomen de tanta coloració inesperada pot durar un parell de mesos o es pot liquidar en qüestió de dies o setmanes. Dependrà del fred, del vent i de les pluges. Encara que la sequera hagi estat devastadora i l’aigua no ha caigut amb l’intensitat necessària l’espectacle de la pigmentació tardoral és la falsa moneda en la que ens obsequia la natura en temps esquerps.
Error. No Fisca. Visca.
Sr. Foix i amics, Visca Lleida i Fisca Catalunya!!!!!
A tots els temps, també en aquet, es molt important manteni un bon anim.
Endavant.
Com es nota el teu amor a la terra on vas nèixer : desperta les vivències, que fan sortir narracions poètiques tan boniques com aquesta !
La tardor es la millor estacio. Magnific article Sr. Foix.
Quins colors, quina tranquilitat quina maravella.
Pero tindrem que fer una pregativa perque plogui. Tot plegat esta prou aixut i assedegat i si no estem al lorum ens solcaran tot de plaques solars i molins com monstres.
Bona setmana!
Són les millors coloraines les de la tardor. Mai més ben dit.
Magnífico relato y precioso colorido otoñal. ¡Salud y ventura!.