Artur Mas governarà Catalunya en començar l’any 2011. Ha guanyat les eleccions que no li han donat una majoria absoluta però CiU ha tenyit de blau tot el mapa polític català esgarrapant bosses de vots als socialistes i als republicans. L’electorat ha fet fora el segon tripartit i ha optat pel canvi que proposava Mas en la campanya. Tindrà les mans lliures per formar el govern que cregui més oportú i començarà a proposar les lleis que ha promès en el seu programa electoral.
Artur Mas
El problema principal que haurà d’afrontar no estarà en l’oposició d’esquerres que estarà un temps desconcertada discutint com articula un nou discurs i com resolen el lideratge els socialistes i els republicans. La pujada del Partit Popular donarà a Alícia Sánchez Camacho l’oportunitat de fer oposició, pensant més en el que interessa a Mariano Rajoy que en la governabilitat de Catalunya.
El principal obstacle serà la crisi que afebleix tots els governs occidentals que estan més pendents del que manen els mercats que de les seves pròpies estratègies a mig i a llarg termini. Catalunya estava cansada del tripartit de Montilla i les seves discrepàncies internes i externes que eren percebudes com un desgavell. Però és la crisi econòmica, l’atur, la desconfiança en els polítics, la inseguretat i la por al futur el que ha propiciat el canvi, el que haurà de combatre des del primer moment.
Artur Mas no tindrà dificultats en formar un govern més prim per tal d’alleugerir la despesa innecessària d’una administració en la que s’hi han encabit centenars de càrrecs pels partits de l’anterior govern. La seva prioritat serà la de combatre la crisi que, paradoxalment, no depèn d’ell sinó del que diguin els mercats, els bancs centrals i el Fons Monetari Internacional. La crida a pensar en el país i no en els partits representats al Parlament és de sentit comú. Haurà de prendre mides impopulars que castiguin encara més als catalans que ja pateixen les conseqüències de l’atur i de la marginalitat social.
El proper president està preparat pel repte després de tants anys de fer política des del govern i des de l’oposició. Té la confiança dels catalans i estic segur que s’envoltarà dels que cregui més preparats per governar des de l’hora zero. Tindrà també dos adversaris rellevants. El primer serà el president del govern espanyol amb qui haurà de començar a parlar del seu objectiu del concert econòmic en uns moments en els que Zapatero està acorralat per les pressions internacionals i per la seva fragilitat política interior.
L’altre adversari, més dialèctic i retòric, el trobarà en els grups minoritaris del Parlament que li faran la guitza per raons ben diferents. El corrent independentista encapçalat per Laporta farà molt soroll, Joan Herrera no n’hi deixarà passar ni una en les qüestions socials i Albert Ribera posarà tots els pals a la roda en qüestions de llengua i de sobirania. Li deistjo molta sort i molt d’encert.
Article publicat a l’Avui el 5-12-2010
l
La crisis acabará con Mas en poco tiempo, lo siento, pero será así.
Sr Foix: I tan fàcil com seria si els polítics es preocupessin,realment,de fer rutllar el país.Si escoltessin el que diu la gent del carrer,les necessitats que tenen i el futur que volen.Estem molt cansats de que ens parlin com si fòssim estùpids, tenim criteri i els valorem no per la campanya(maleïdes campanyes!)que han fet sino per la feina feta.Prou de pensar en els partits, ara el que toca és arremangar-nos tots i anar per feina.Prou de bestiesses que no ens porten enlloc.Salutacions
Estic d´acord, prou de bestiesses.
Perdó, és «bestieses»
El Mas que no sueñe con que le sea facil lo de gobernar, como no empiece a dar soluciones lo tendra mal, va a necesitar mas que suerte.
Sr. Foix: Un article perfecte i que expresa la realitat que passará.
De fet no importa que mani En Artur Mas ó qui sigui. No importa si mana la dreta ó l’esquerra. El que si importa es que tots anem a la una.
Perque estem en una situació molt pitjor, que la provocada per els controladors dels aeroports.
Per tant estem, de veritat, en una situació d’emergència nacional. Pels millons de personas que estan a n’el atur.
I tots ho sabem pero no sembla pas que ens adonem del que realment significa. I del patir i sofriment que comporta. Perque 4.500.000 de personas a l’atur es molt. I que poden arribar a esser aproximadament 10.000.000 de personas que dintre de poc no tindrán pas ingressos per sobreviure. I que molts d’ells es quedaran tambe sense pis ó habitacle.
Aixo es molt més greu encara que lo que ha passat dels controladors dels aero ports. Per aixo dic i repeteixo estem en una situació d’emergencia nacional real.
Tot aixo es trobará en Artur Mas a Catalunya i a Espanya. Pocas bromes. A Catalunya i a Espanya tots em de col-laborar i actuar units.
Els politics ja han tingut la ocasió. Ara es l’hora dels ciutadans amb talent e ideas creatives. Que tinguin esprit emprenedor i honradesa.
El que han de fer els goberns es col-laborar amb aquest ciutadans.
La crisis acabará con Mas en cuatro días.
Mas tindrá molt negre el seu gobern.