A vegades penso per què no em cansa mai retornar a llocs, indrets i ciutats que he visitat tantes vegades. Em passa a tot arreu però especialment a qualsevol racó de la vella Europa, des d’un petit llogaret del Pirineu fins a un poble perdut de Bohèmia o els carrers desordenats de Londres o Nàpols. Transitar pels carrers de Sevilla, posem per cas, no et pot deixar indiferent, com tampoc trepitjar les ruïnes de l’illa de Sicília o els castells misteriosos i wagnerians de Baviera.
Dibuix d'una campanya a favor de la llegua
La primera vegada que va sortir d’excursió fora de Nova York, explica Amadeu Cuito, descobria amb gran sorpresa que els paisatges eren sense marges antics, ni pedres velles, i les ciutats, sense muralles, castells, ni límits definits. A Europa no sabem prou bé què signifiquen moltes petjades de la història però sí que hem après que els trets distintius de la geografia urbana i rural són conseqüència d’haver crescut en la diversitat perquè hem passat les nostres vides en companyia de la diferència.
No hem après fàcilment a viure pacíficament en la diferència. Ho hem assolit després de moltes baralles, malentesos i també un munt de guerres. Amb tot, encara ens costa viure i conversar amb l’altre, amb el que no pensa ni actua com nosaltres. En un sentit ampli hi ha una identitat europea que, des de Paul Valéry fins a Xavier Zubiri, han coincidit a definir com la suma de la religió d’Israel, la filosofia grega i el dret romà. La identitat europea és la suma de totes les identitats nacionals que, alhora, representen les infinites maneres i formes que cada poble ha anat acumulant al llarg dels segles.
L’ampliació de la Unió Europea va ser un gran acte de generositat per aconseguir la reconciliació continental després de segles en què les guerres i els conflictes territorials, econòmics, ideològics i polítics havien causat milions de morts en accions militars. La decisió d’ampliar a 27 els membres de la Unió potser no va anar acompanyada d’un estudi econòmic. Esperant que totes les circumstàncies fossin favorables, no s’hauria fet mai. Tampoc el canceller Kohl s’hauria atrevit a la unificació si hagués encarregat un estudi d’impacte econòmic i social. L’ampliació era un imperatiu històric i moral per tal que Europa es convertís en un espai de convivència en un marc de diferències que podrien semblar irreconciliables des de molts punts de vista. Diu George Steiner que culturalment l’Europa del segle XX ha reculat a l’edat mitjana i que, com els monestirs d’aquella època, hem de preservar el nostre llegat cultural i transmetre’l a través de tots els mitjans de què disposem. O preservem les diferències en un ambient de respecte als altres, a la seva cultura i a la seva història, o tornarem a entrar en les tenebres de la intransigència.
El conflicte polític creat al voltant de la llengua catalana és un episodi més dels molts que hem viscut a Catalunya des de fa una pila de generacions. És l’atàvica resistència espanyola a no admetre que Catalunya té una llengua i una cultura pròpies i té una personalitat que perdura des de fa segles malgrat els intents unionistes, el més important dels quals fou la desfeta borbònica de 1714 que comportà la imposició d’un dret aliè i l’intent d’esborrar la cultura i la llengua.
El segle passat, llevat del període de la Mancomunitat, des de 1914 a 1923 i el de la República, de 1931 a 1939, la llengua i la cultura catalanes mai han pogut moure’s en un àmbit de llibertat. En començar la transició democràtica, després de la dictadura franquista, es va assolir una certa normalitat en els camps de la literatura, el periodisme, l’educació i la comunicació entre la gent que vivim i treballem a Catalunya. Això ha estat possible assumint un quinze per cent de nouvinguts que costarà molt temps i un esforç col·lectiu perquè s’integrin a la societat d’acollida, evitant la creació de guetos impenetrables per qüestions de raça, religió o posició social.
La clau per a la integració de tanta gent a Catalunya és l’escola que des de fa trenta anys s’ha organitzat sota els paràmetres de la immersió lingüística. Els resultats han estat molt positius, fins al punt que a Catalunya no hi ha cap nen o nena que no entengui el català i el parli a més de la seva llengua familiar o materna. La immersió lingüística és per damunt de tot un instrument de cohesió social.
A vegades sembla que el que els dol, als que volen suprimir o canviar substancialment el sistema d’educació lingüística, és que gairebé la totalitat de la població catalana sigui bilingüe. S’intenta per tots els mitjans. Els polítics, judicials i socials. Malgrat aquesta pressió contra una llengua i cultura que està admesa en el marc de la Constitució, sembla que del que es tracta és de tornar-hi, de fer que el català sigui una llengua minoritària, residual, sense cap projecció a Espanya i al món.
Els que hem hagut d’aprendre a escriure la llengua de la mare quan ja teníem 40 anys no volem tornar a la situació que vam viure als anys cinquanta del segle passat, durant els quals només el castellà et podia obrir les portes de la vida professional i social. No sé si s’ha de desobeir la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Penso que abans d’això hi ha moltes més maneres per fer front a un nou intent d’arraconar la llengua pròpia.
Jo he escrit milers d’articles en castellà i, des de fa quatre anys, tinc el privilegi de fer-ho també directament en català en el diari que es va jugar la pell en defensa de la llengua. També escric sortosament en català en el meu diari de tota la vida. Però també ho puc fer en castellà. La riquesa de Catalunya és la seva diversitat, el seu respecte als que pensen de manera diferent, la seva capacitat d’integració i de convivència. I, finalment, el seu esperit de treball per superar tantes dificultats.
Article publicat al PuntAvui el 7-9-2011
VISCA LA NOSTRA LLENGUA MATERNA, si, la de la meva mare que parlava i escrivia sempre en català i quan s’anava a confessar la renyaven perquè no ho feia en castellà. No deixem perdre la nostra identitat linguistica, cultural, religiosa, social, ambiental.La nostra llengua és «la llengua dels àngels». Bona jornada. Josep
Sr. Foix: Un article excel-lent. Com tots els seus.
Tambe molt bones respostes dels companys del blog.
Catalunya es i ha sigut sempre un gresol de races. Doncs es un lloc de pas i d’acollida.
Actualment viuen aquí gent procedent de mes de 120 nacionalitats diferents. I que tots parlen les seves llengues propies.
Aquí tenim i apliquem un sistema d’íntegracióde la llengua, que es exemplar. I aixo ens ha portat a una convivencia amb tothom tambe exemplar i pacifica.
! Pero ai ¡ Els primers que no respectan aquesta convivencia exemplar son els Mourinyos de turno. Tenim un exemple : De la aplicació real de la llengua a n’els jutjats de Catalunya.
I tant culta e important que es la llengua catalana. Doncs es la llengua ó llati vulgar que parlaban els Romans. La llengua de Romania usa mes de 2000 paraules iguales que en el Català.
Tots sabem que amb el català podem entendre l’Italia, el Frances, el Portugues. L’Anglés mateix te mes del 60 % de mots exactament iguals d’escritura que en Català. Poden dir, per exemple: » go up ó go down pero tambe poden dir ascend i descent «.
Tots ens necessitem mutuament. Espanya necessita Catalunya molt, la seves ments, el seu talents creatiu i emprenedor.
En cuan a impostos paguem 25 i ens retornan 6. Andalucia, per posar un exemple, paga 6 i l’estat li retorna 25.
Doncs ara que els 2 partits mes grans han retocat la Constitució, a correcuita, es cuan tambe han de procurar fer mes justicia tributaria.
Si pretenen que es crein llocs de trevall, han de esser justos amb Catalunya. I procurar i evitar que l’Estat no abusi tributaria i fiscalment de Catalunya.
Ah, i la llengua es sagrada.
P.D. El español contiene más de 4000 palabras de Arabe.
Si apartamos la parte arabe, lo que queda es latin vulgar. Igual que el latin vulgar ó catalan. Que es la primera lengua latina.
En castellano podemos decir » llevar » y en catalan decimos » portar » pero luego en castellano dicen » el portador de la presente «.
Y asi podríamos seguir hasta el infinito. Ejemplo: Yerro / ferro, ferreteria, ferroviario, ferrocarril.– Dar / Donar, donante de sangre. ect. ect.
Resultado: Cualquier español puede perfectamente entender el catalan escrito.
Para pagar impuestos fiscales, al Estado, ect. somos españoles y debemos ser solidarios.
Pero para cobrar y recibir las prestaciones que nos pertenecen por derecho y justa ley, somos catalanes, insolidarios, quejicas y separatistas.
¿ En que quedamos somos españoles ó no lo somos ?
Si lo somos, tenemos el derecho y el deber de hablar tanto el catalan como el castellano. ! Oh no es verdad ¡ Por ello, no es justo que un tribunal decida sobre ello y sobre la inmersión linguistica, oponiendose al derecho natural y en contra de la opinion de todos los ciudadanos que son millones de personas.
Además habiendo casi 5.000.000 de personas en el paro, que es un problema grave y acuciante, no es apropiado y justo plantear ahora este problema artificial e inexistente.
¡ Ay, cuanto Mourinyo hay por el mundo, que en lugar de crear ideas constructivas y creadoras de empleo y riqueza, las crean pero destructivas !
No se habla de otra cosa hoy…
http://comunicacio.e-noticies.cat/voste-es-molt-maleducat-56742.html
Es lamentable lo de Fuentes, Vicenç Navarro tiene sus ideas y supongo que se pueden debatir pero es un profesor de Economia no se le puede hablar como si fuera un niño, para mi es de cese, esto el Bassas no lo hace ni el Basté por decir dos periodistas que no me entusiasman, pero hay unos minimos.
Vivo en EEUU, este es el proceso para ser autonomo aqui: Me conecto por internet en la pagina de Hacienda del gobierno Federal, relleno un cuestonario y se me adjudica al instante un numero fiscal para poder empezar el negocio, total de tiempo empleado unos 20 minutos, coste CERO. Despues voy a la pagina del gobierno Estatal donde quiero abrir ese negocio, total tiempo tras el cuestionario otros 20 a 30 minutos, se me adjudica al instante un numero fiscal del estado, coste dependiendo del estado donde se solicite, en mi caso $125. Ya puedo empezar a trabajar. Cuotas que tengo que pagar mensualmente CERO. Se pagan impuestos a nivel Federal y Estatal en funcion de los beneficios. Este sistema funciona 24 horas, 7 dias a la semana. Para abrir una sociedad limitada o anonima es el mismo proceso de apertura y el mismo coste. En España este proceso ya conocemos como funciona.
Sr.Foix:Si en algun lloc la llengua catalana es troba més desfavorida, aquest és al món del treball…
Sembla ser, segons he sentit dir a un comentarista de la radio, que la sentència del TSJC fa referència a un hipotètic període transitori de normalització lingüística, durant el qual estaria justificada una discriminació en favor del català, però que a continuació la pròpia sentència especula sobre la possibilitat de que aquesta normalització ja estigués assolida i que, per tant, ja no tindria sentit prolongar aquesta discriminació. I afegia el mateix comentarista, amb més raó que un sant, que seria còmic ni no fos patètic, que sigui precisament la instància més alta de la Justícia a Catalunya la que faci aquesta consideració, quan és, de totes les institucions i poders de l’Estat, la que ha mantingut una posició més numantina en la preeminència del castellà en totes les seves actuacions.
Tot aquest enrenou s’emmarca en la coneguda estratègia de la dreta de aconseguir per altres mitjans el que no pot aconseguir per mitjans polítics i democràtics. És la coneguda com a «judialització de la política» que, portada a les seves últimes conseqüències, acaba convertint al TC en una mena de tercera càmera.
Sr. Foix, una vez más, impecable.
Si no lo ha hecho ya, debería traducir esta pieza maestra al español para que nadie pueda alegar que no lo entiende.
Gracias