Internacional, Política, Economía

Ben fet i sense presses

por  •  • 21 Comentarios

Artur Mas i Oriol Junqueras

Els daus ja roden damunt la taula de la política catalana i espanyola. Vivim temps de presses i d’il·lusions de futur compartides per molta gent. Els desitjos de canvi arrenquen de la indignació que provocà la sentència del Tribunal Constitucional que retallava un Estatut que havia recorregut tot el trajecte jurídic i polític per tal de ser la nova eina de la governabilitat dels catalans. Era un text aprovat pel Parlament de Catalunya, pel Congrés dels Diputats i finalment ratificat en referèndum per tots els catalans que volgueren anar a votar.

No s’ha d’oblidar que el Partit Popular fou el que presentà el recurs al TC, que feia pública la sentència a començaments del juliol de 2010, la qual cosa provocà una gran manifestació de rebuig el dia 10 d’aquell mes. Es considerava una sentència injusta i, com han escrit experts en la matèria, Javier Pérez Royo entre d’altres, també de dubtosa constitucionalitat. Aquella decisió del TC encetà un moviment a Catalunya que s’ha manifestat en les consultes populars a molts municipis, en la gran manifestació de l’Onze de Setembre i en la convocatòria anticipada d’eleccions el 25 de novembre del 2012. Artur Mas encapçalà un corrent independentista dintre de CDC arrossegant Duran Lleida i UDC tot pensant que aconseguirien una majoria excepcional per tal d’accelerar el procés de la independència de Catalunya. Els resultats són prou coneguts i Artur Mas va ser castigat a les urnes en una proporció aproximada a la que sofriren els socialistes. Els dos grans partits de la centralitat catalana perderen vots a dojo. Els beneficiats a les urnes foren principalment Esquerra Republicana, C’s, ICV i el PP. La CUP entrava al Parlament per primera vegada. Oriol Junqueras fou el gran triomfador. Artur Mas hi veié la crossa imprescindible per avançar en el procés pel dret a decidir i, afeblit com sortia de les eleccions, li entregà tot el protagonisme per tal que el debat nacional seguís endavant i, de passada, també es tingués en compte el debat social, que és d’una urgència molt remarcable.

S’ha produït l’estranya situació segons la qual Oriol Junqueras és el que fa possible el govern, el que en garanteix la continuïtat fins a exhaurir-se el mandat i alhora es converteix en el líder de l’oposició. Està bé que hagi rebutjat qualsevol prebenda legal i legítima com a líder de l’oposició, però el que no està gens clar és que es pugui ser el puntal imprescindible del govern i alhora el líder de l’oposició. S’hauria de fer un estudi comparat per veure si aquesta circumstància es produeix en altres països del nostre entorn. No en trobo cap. Però el fet és que Artur Mas i Oriol Junqueras redacten una declaració que s’havia d’aprovar en el ple del dia 23 i que s’ha de canviar en 48 hores. Aquí alguna cosa ha grinyolat i no n’hi ha prou amb dir que ha estat una filtració inconvenient a la premsa, com va afirmar el conseller i portaveu, senyor Francesc Homs.

Seria desitjable que en un tema de tanta envergadura com fer un referèndum sobre el dret a decidir no hi hagués precipitacions i que les coses es fessin bé de bon començament per tal que més forces polítiques que representen sensibilitats diferents s’hi poguessin sumar.

CiU i ERC soles no podran arribar molt lluny encara que tinguin una majoria suficient per aprovar la resolució que pretenen sotmetre a votació el dia 23. Hem convingut moltes vegades que Catalunya és un país de pactes, tal com ho va investigar l’historiador Jaume Vicens Vives. Pactes amb els de fora però, especialment, pactes amb els de dins. Si la mateixa federació de CiU no té una idea compacta sobre el procés que s’ha engegat, no veig que altres forces polítiques s’hi puguin sumar fàcilment.

Les iniciatives polítiques surten dels governs. Però han de raure al Parlament, discutir-se i aprovar-se si hi ha majories. En aquest cas sembla que no és un problema de majories sinó de consens ampli i qualificat. La claredat en les exposicions i la definició precisa dels objectius són del tot imprescindibles perquè el procés pugui arribar a bon port. Catalunya és un país on el dret sempre ha estat valorat. I el dret és claredat, precisió semàntica i conceptual. Som, encara que a vegades no ho sembli, una societat pràctica i pragmàtica. D’alguna manera, el tarannà històric dels catalans em recorda el que deia Castlereagh, el representant britànic al Congrés de Viena, després de la desfeta de Napoleó, afirmant que “quan l’equilibri territorial europeu es veu pertorbat, Anglaterra és capaç d’intervenir eficaçment, però és l’últim govern d’Europa del qual es poden esperar aventures o compromisos de qualsevol tipus en qüestions d’índole abstracta”.

El que vulgui fer el govern ho haurà de fer ben fet, sense presses ni precipitacions, amb el més ampli acord possible de forces polítiques que no comparteixen del tot el primer document presentat per CiU i ERC. Queden molts dies per parlar i atansar posicions per tal que la decisió del dret a decidir sigui, com a mínim, compartida per aquells partits que es presentaren a les eleccions amb aquesta proposta. Aquest apropament no serà eficaç si es fa des dels mitjans de comunicació sense passar per les comissions respectives del Parlament i per un debat en què es puguin defensar obertament totes les posicions. Els necessaris diàlegs entre les forces polítiques catalanes s’han d’intentar també amb les autoritats espanyoles. Alhora s’han de buscar aliats a Europa de tal manera que s’entengui la complexitat de la realitat política catalana. No m’importa repetir que un estat nou, la independència de Catalunya, no s’aconseguirà en contra d’Espanya ni tampoc sense l’aprovació d’Europa. Penso que cal refer ponts trencats amb Madrid i construir-ne de nous cap a Brussel·les, Berlín i París.

Publicat al El Punt Avui el 16-1-2013

  21 comentarios por “Ben fet i sense presses”

  1. Democracia …..
    Els figurants que seuen a la dreta
    de l’escenari, que s’intercanviïn
    regularment amb els de l’altra banda,
    és a dir, amb els que seuen a l’esquerra.
    Quan es trobin al mig, es poden dir
    tot el que els passi pel cap, des d’insults
    a paraules amables, circumspectes,
    poden adoptar un aire displicent,
    o bé irritat, o de perdonavides,
    i fins i tot poden iniciar
    un simulacre de baralla física
    que el públic sempre sol aplaudir amb ganes.
    Un cop ben asseguts a les poltrones
    que reprenguin la representació,
    però tenint en compte que els papers
    són canviats i cal posar més èmfasi
    per tal de fer versemblant l’espectacle.
    Comptaré fins a tres.
    –I jo?
    –Un moment.
    Vós… què? Vós a aplaudir i encara gràcies.
    Martí Miquel i Pol

  2. Sr. Foix:

    Val la pena llegir el que fa temps ja ens deien alguns als catalans:

    Heus ací Catalunya, esclava d’insolents. Què és el que us manca,
    catalans, si no és la voluntat?
    Pau Claris

    Sense la independència, no hi ha possibilitats de crear a Catalunya
    una política justa, honesta i regenerada.
    Antoni Gaudí

    El seny, si no va acompanyat d’una ferma voluntat de combat, només
    serveix per tapar covardies.
    Francesc Macià

    Quan a una nacionalitat se li desperta la consciència que ho és,
    treballa de seguida per produir un Estat.
    Enric Prat de la Riba

    La llibertat no és negociable.
    Pau Casals

    No es tracta que els polítics de Madrid ens governin bé, es tracta que deixin de governar-nos.
    Antoni Rovira i Virgili

    El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors.
    Francesc Pujols

    Qui perd els orígens, perd la identitat.
    Joan Salvat-Papasseit

    Com volem que els altres ens reconeguin una responsabilitat nacional, si nosaltres obrem com si no en tinguéssim?
    Josep Armengou

    Els catalans portem tres-cents anys fent l’imbècil. Això vol dir que no és que haguem de deixar de ser catalans, el que hem de fer és deixar de fer l’imbècil.
    Joan Sales

    Cap ciutadà no és lliure, si el poble no n’és.
    Josep Pallach

    Estem farts d’haver de demanar perdó per existir.
    Joan Fuster

    Tenim dret a una consulta.
    Qui té por a la democràcia, a l’expressió de la voluntat del poble català?

    Esperem que CiU + ERC + ICV + CUP estiguin a l´alçada del moment que vivim.
    PSC el sap que vol?,
    PP i Ciudadanos ja sabem on son i de quin costat estan.

  3. Pep (Guardiola) ora pro nobis, ha fichado hasta el 2016 por el Bayern de Munich.
    Duro golpe para la federacion Catalana de futbol, para Omnium Cultural y para el club de petanca de Santpedor.

    Visto en positivo y desde el «som i serem» hay que pensar que Pep actuara positivamente ante Angelita Merkel para que Catalunya pase directamente a ser un lander aleman.

  4. Estoy de acuerdo: !!!Diálogo, negociación y acuerdo!!!
    Esto es fundamental y ademas tengan claridad y trasparencia en las propuestas, para que las entendamos todos. Ya sé que se puede «sobreentender» pero esto no basta.
    Primero hemos de ponernos de acuerdo nosotros. Este, a mi parecer es un tema tan importante que tal como se formula afecta al propio estatut que pide un acuerdo de al menos 2/3.Porque no se da esta cifra y se habla de forma eufemística: amplias majorias, no vale el 50´1%, etc.
    Para conseguirlo hay que hablar mucho y contar con todos, no se puede excluir a nadie.
    En este momento no estoy seguro que el Sr. Más diga lo mismo que el Sr. Junqueras al menos en sus manifestaciones públicas. El Sr. Junqueras quiere la independencia pura y dura, el Sr.Mas evita hablar de independencia y habla de un estado propio que no define, independiente? asociado?,El Sr Durán niega claramente la independencia, El Sr Herrera no se manifiesta, el Sr. Navarro habla de un estado federado dentro de la constitución??, los del Cup a lo suyo y al PP y Ciutadans ni se les consulta. Es decir cada uno hace su guerra y así no llegaremos a ninguna parte y la aventura tendrá un alto coste.
    ¿Porqué no se ponen de acuerdo?
    Al ciudadano, aparte de mover los sentimientos cosa que agitan con maestría, nos crean más confusión que claridad.
    No tengan prisa: hablen, negocien, acuerden con claridad y sin tacticismos y entonces tendremos la seguridad de que estamos en buenas manos.

    • Ni Estado independiente, ni estado asociado, si seguimos con tanta pamplina (dicho con todo el respeto) a lo que vamos es al Estado coma.

  5. Sr. Foix: en un país en que el Partit en el Govern ha admès que es va quedar diners europeus destinats a formació per evitar un judici, i cap mitjà de comunicació sigui públic o privat, escrit o audiovisual, ens ha volgut explicar realment el que ha passat amb aquests diners de tots, on ningú ha tingut interés a admetre responsibilitats, un país on el president convoca eleccions per treure majoria i tots els periodistes públics i privats, en mitjans escrits i audiovisuals li van fer campanya a favor i contra la resta de partits, i després d’uns resultats desastrosos no es dóna cap explicació, cap mena d’autocrítica per part del govern i al cap de dos mesos el president concedeix la primera entrevista el que manca no és unitat.

    • Mar, has hecho un retrato perfecto. Pais poco serio efectivamente. Manca de todo pero lo que sobra es rostro y morrin. Y ya puestos apedir mas «unitat» que sea «unitat popular».

  6. Sr.Foix: En esta crónica de un divorcio anunciado las entidades financieras imagino que querrán saber quién pagará las deudas contraidas por dicho matrimonio y cómo se habrán de pagar los vencimientos cuando cada uno se vaya a su nueva casa, en función de cómo se divida el patrimonio te pueden declarar insolvente en menos que canta un gallo…

  7. La contra de hoy, U.Belck, interesante…..nacionalismos vs Europa…..Si Esp sale del euro, España se parte…se descompone…¿ pero Europa aceptaria una Esp a trozos ?

  8. Acabo de sentir per la radio que la Eurocambra acaba d’adreçar ordre al Govern Central, indicant-li que, la mateixa flexibilitat que reclama Rajoy a Europa respecte del dèficit español, faci el favor d’aplicar-la també a Catalunya. Per fi, una mica de sensatesa !!

    L’ Estatut aprovat i refrendat per tots els catalans, un cop arrivat a mans del Govern Central, va ser «afeitat» de manera vergonyosa. Molt probablement, quan ara, arrivi a Madrid la «Proclamació Sobiranista del Govern Català», simplement serà rebutjat d’entrada, sense més consideracions. Refer ponts en aquesta tesitura, és bastant improbable, sino impossible.

    Els ponts refets, sempre són recosits, i els fonaments que els aguanten són un conglomerat de rancunies i retrets que en qualsevol moment poden fallar. Els únics ponts que ens interessen, són els de nova construcció amb Europa i el món.

    Estic molt d’acord amb el titol de l’ article d’avui : Ben fet i sense presses !! buscar el màxim possible de recolzament amb tots aquells partits que van posar en el seu programa » el dret a decidir» i tirar endavant i pel dret.Amb el PP no s’hi pot comptar.
    El problema és el PSC, que ha perdut la C pel cami…i no és capaç de trobar-la.

    • Ya que hablas de afeitados Rosamaria, te dire, y queda escrito, que si llega a madrid lo de la «Proclamacio Soberanista del Govern Catala», el que suscribe se afeita y/o depila desde la coronilla hasta las zonas podales, pasando por todas las zonas sensibles y nobles que imaginar puedas.

      • Espero i desitjo veure’t ben aviat amb la pell més rosada i fina que la d’un «garrinet» ( cochinillo)del Mesón Don Cándido de Segovia, que dit sigui de pas, és un dels plaers , juntament amb el «surtido de ibericos» als quals no penso renunciar per més Estat Propi que tinguem.

  9. Estic d’acord amb el 90%, pero Madrid sap i vol refer ponts ?????
    crec que l’historia ens dona la resposta.

  11. Visteme despacio que tengo prisa.
    Para llegar a ninguna parte no hace falta correr.
    Y para seguir dando el espectaculo, al menos que el atrezzo aguante.

Comentarios cerrados.