Cultura

Una pinzellada de periodisme

por  •  • 30 Comentarios

El periodisme de l’era digital

El periodisme és un instrument de la llibertat en les societats democràtiques fins al punt que sense uns mitjans de comunicació lliures l’estat de dret no s’aguanta. Les societats que més han progressat en els últims segles són aquelles en les que els ciutadans han tingut una informació més complerta sobre el fets que afectaven als seus interessos, conviccions, creences i ideologies.

Saber el que passa és imprescindible per tenir la pròpia opinió sobre la realitat i actuar conseqüentment. Però és impossible saber totes les claus de les actuacions públiques que tenen repercussió en la vida de les persones. Una de les qualitats més valorades dels informadors o dels creadors d’opinió és la modèstia que els fa conscients de que transmeten notícies i opinions tal i com les veuen en un moment concret i que sap que les ha de modificar sempre que surtin nous elements que li obliguin a canviar la informació o la opinió.

Un periodista ha d’estar obert a tots els punts de vista però no ha de ser indiferent a totes les actituds. La llibertat ha d’anar  acompanyada de la veritat, la veritat que un observa des del seu punt de vista, una vegada confirmades totes les seves fonts.

El periodisme té molt a veure amb la cultura en un sentit molt ampli. Ha de tenir en compte la història, la filosofia, la ciència, la política. Ha de saber relacionar tots els elements a fi i efecte que les notícies i les opinions pugin ser defensades des del àmbit de la cultura de la que forma part i que es compartida per la majoria de la seva audiència.

Són pinzellades de les experiències d’un periodista que des de fa més de 40 anys ha treballat en un diari en el que ha experimentat totes les tasques, des de traductor fins a director passant per corresponsal, director adjunt, sots director, enviat especial i periodista de varies guerres. S’ha hagut d’adaptar al xoc de les noves tecnologies sense perdre de vista, però, la coneixença de les seves limitacions, errors i judicis equivocats o precipitats.

A qui es vulgui dedicar a aquesta vella professió els hi recomano uns quants llibres que poden ser d’utilitat. I als que tinguin curiositat pels mestres del periodisme, també.

El emperador. Ryzhard Kapuscinski.

Ébano. Ryzhard Kapuscinski.

Memòries de Indro Montanelli.

Los cínicos no sirven para este oficio. Ryzhard Kapuscinski.

Memòries d’Eugeni Xammar

Scoop. Noticia bomba. Evelyn Waugh

Errata. Memorias. George Steiner.

Vida y Destino. Vassili Grossman.

Incerta Glòria. Joan Sales.

Manuel Llanes. Gaziel. Vida, periodisme i literatura.

Joan Puig i Ferrater. Servitud.

Gaziel. Memòries. Història d’un destí.

Gaziel. Història de La Vanguardia.

Josep Pla. Cròniques parlamentaries de la II República.

 

  30 comentarios por “Una pinzellada de periodisme”

  2. Sr. Foix: M’encanta tot el que ens diu a n’el seu blog.Per la seva expressió de la realitat i també del seu raonament i sentit comú. A mes a mes dels seus encertats concells.

  5. Nos tenemos que buscar espacios de humor y la politica actual da a veces un poquito para ello. El ofrecimiento del Oriol J para asesorar a las españas cuando seamos independientes tiene su punto entre cachondo, socarron y de barretina em el lliri a la ma.

  6. SER DE POBLE T’OBRE ELS ULLS – FOIXBLOG 30 DE NOVEMBRE 2011

    Una entrevista interessant.

    “El que més agraeixo a la meva empresa és que em doni temps per llegir….»

    “Aquells anys d’infantesa i de primera joventut, vaig viure tots els processos de la natura. Era una terra de multicultiu, que et permetia apreciar olors ben diferents. Tinc gravades a la memòria les olors dels fruits, dels brots que empenyen, de les sarments que borboten… L’olor dels sembrats, la del blat pels volts de Sant Jordi, amb aquell verd tan verge que després s’enfosquirà i que, una mica més endavant, s’anirà enrossint fins que les espigues torcen el coll i marquen el final del cicle…..»

    Aquesta «comunió» amb la natura, el silenci, que si escoltes bé….pots sentir les arrels dels arbres com s’aferren més i més a la terra, en una abraçada íntima, estreta, secreta i definitiva. De igual manera, ens aferrem als seus escrits que ens regala moments exclusius i escassissims en un món embogit que s’ha perdut dins la seva pròpia cridoria.

    Gracies, Sr. Foix.

  7. Bon dia !!….i BONA NEVADA !! PER AQUI ESTEM COLGATS !!!…i esperant el proper apunt periodistic del Sr. Foix, sempre interessant, des del seu racó més poètic.

    Per a mi el gran mestre sempre ha estat en Josep Pla. El trobo extraordinari. Un home «clar i català». Un home literal, directe, sense pels a la llengua. Pots pensar o no com ell, però l’habilitat de la seva ploma, el seu carisme, la seva mirada punyen capaç de travessar les pells més dures i arribar a l’interior de les persones i les coses, no tenen competència. La seva capacitat per la descripció, feia que , més que escriure, fes fotografies de tot el que passava al seu voltant. Feia magia amb les paraules. La seva obra completa ocupa sens dubte un lloc d’honor a la nostra biblioteca.

    No us ha passat mai que quan acabeu de llegir un llibre, noteu com una mena de buit interior, com una mena de tristesa , com si us faltés alguna cosa…?? Voldries que aquell llibre no s’acabés mai….i vas veient que el final s’acosta, que cada cop queden menys pàgines…i finalment la veu s’apaga i arriba el punt i final. La capacitat narrativa que té l’habilitat d’atrapar al lector, és quelcom envejable. Un tresor que no tenen pas tots els que es dediquen a escriure.

    • Pero nena ande estas? en Groenlandia? Pofavo Rosamaria que no hay para tanto.
      Tu admiracion por Josep Pla la comparto totalmente.
      Y cuando acabes el proximo libro no entres en trance. Coge uno de teresita de avila y piensa que mañana toca misa de dotze, que yo se que lo llevas con discrecion pero eres muy pia.

      • Visc a les montanyes, entre boscos de pins i alzines sureres…..
        El teu error , com el de molta gent, és pensar que el món s’acaba a Barcelona…..
        Ai !! els Barcelonins i el malic del món….!!!

        I ara me’n vaig a caminar i meditaré si el meu pròxim llibre ha de ser de Santa Teresa de Jesús,o el catàleg d’ofertes de El Corte Inglés, o la recopilació de les teves intervencions en aquest blog, com a llibre d’autoajuda….je,je,je…dit tot sempre des del bon humor, perque fa un dia preciós i val la pena disfrutar-lo.

        • El mundo no se acaba en Barcelona, pero efectivamente me declaro barcelones de adopcion convicto y confeso. En general por aqui por el Cap i Casal hay poco personaje «heidiano» y poca «alsina surera» aunque se cria profusamente el alcornoque bipedo del cual no disfrutais mas alla del finis_terrae de Barcino y que nos impele a estar siempre con el radar en estado de revista y a punto, apreciando las montañas nevadas pero muy al loro de que hoy por hoy lo que se cuece, se cuece en los medios urbanos, territorio Can Fanga en este caso, lleno de quemacos i pixapins.

        • Y en cuanto a los libros, uno de muy bueno y esperado, sera presentado en Barcelona en La Casa del Libro de Rambla Catalunya en Barcelona el 26 de marzo.
          Tendras que bajar de las montañas a Barcelona.
          Valdra la pena Rosamaria. Para ti y para todos los que rulamos por aqui.
          Anotando Dia y Lugar.

  8. El Sr. Foix nos hace un relato sintetico de su exitoso y prolifico curriculum como periodista, oficio en el que sigue y en primera linea.
    En su generosidad nos brinda un listado de titulos y autores para guia de periodistas presentes o futuros.
    Pienso que seria sensacional que en el Sant Jordi de este año pudieramos hacer cola (esperemos que larga) haciendo turno para que nuestro anfitrion nos dedicara un libro de su autoria.
    Tambien me gustaria ya que el admirado Josep Pla no podra hacerlo que algun autor nos regalara el libro sobre las Cronicas Parlamentarias de la III Republica. Sera algun dia, esperemos verlo.

  9. Luis, eres un mestre. No pots imaginar el que ens vas trasmetre a la gent de El Dissate. Recurrim sovint a alguna frase teva que guardem a la memòria quan tractem algun tema complicat.

  10. i «La retirada dels 10.000» no era un relat periodistic?
    Tot seguit fins el «The Kandy-Kolored Tangerine-Flake Streamline Baby» de Tom Wolfe

    • Sera por que le hemos dado mucho la vara. Sera porque ya toca. Sera porque el mismo Autor ya tiene ganas.
      Sera por lo que sera, pero igual nuestro anfitrion nos da el sorpreson del año en la linea que apuntais.(?)

    • Todos esperamos ese libro que llevamos tiempo solicitando a Lluís Foix, espero que no nos defraude.

    • Puesta a elegir una preferiría que el libro no fuese de política, estoy cansada de tanto politiqueo que no lleva a nada, todo lo que me suena a política me suena a tomadura de pelo.

    • Lluís, me sumo a la petición de los compañeros de blog.
      Un saludo.

Comentarios cerrados.