Duran Lleida en l’entrevista de TVE
Les aigües de la política baixen tèrboles, borroses, a Catalunya i Espanya. Hi ha les diferències habituals i lògiques de tota comunitat organitzada lliurement. Avui, el líder d’Unió Democràtica, Duran Lleida, ha dit públicament que és possible i fins i tot probable que es podria trencar la coalició de CiU si s’arriba al punt en que les posicions respecte a les relacions entre Catalunya i Espanya no podessin conciliar-se.
Dit altrament, si a l’hora d’unes eleccions o d’un referèndum els dos partits tinguessin una posició contradictòria sobre la independència de Catalunya i el trencament amb Espanya, la coalició s’esbotzaria.
No ha passat mai des de que l’any 1977 es presentaren a les eleccions per separat però de seguida formaren la coalició que ha perdurat fins avui. Aquestes trencadisses passen en totes les democràcies i no hi ha partits que desconeguin les transformacions internes i les que venen imposades per la voluntat dels electors.
Els avisos de Duran venen de lluny. Però després de l’onze de setembre s’han intensificat fins al punt que ja no s’amaga la probabilitat d’una ruptura.
Com diu el president Mas es més fàcil comptar a les urnes que comptar manifestants. Al menys, és més exacte i precís. L’incògnita d’una separació té dues variants electorals. La primera és quants vots i escons obtendria Unió Democràtica i quants en tindria CDC. Seria una prova interessant que aclariria per sempre més quina és la força autèntica de les dues forces federades. En tot cas, els dos partits haurien de perdre força electoral que s’afegiria a la davallada que assenyalen les enquestes a CiU quan encara no es porta ni un any al govern.
Si fem cas dels sondejos, el proper govern de Catalunya haurà de ser necessàriament de coalició però amb la força principal desplaçada cap a Esquerra Republicana que tindria més escons que cap altre partit però que hauria de governar amb l’ajut de CDC i, potser, també d’Iniciativa Verds.
N’hi haurà prou? Sumaran? Tot dependrà de la força que obtingui Unió si es presenta per separat. Normalment, la dispersió de vots no afavoreix als partits separats sinó que s’escampa cap a altres indrets. Però això només és una conjectura.
Si Duran dona aquest pas, pot ser la seva tomba política o bé l’instrument de certes elits catalanes i espanyoles per impedir la independència de Catalunya si s’acabés fent al marge d’una llei no constitucional. Ahir, Duran va dir al Congrés dels Diputats que si Rajoy no dona resposta a Catalunya, “alguns” poden aprovar una declaració unilateral d’independència. Vull entendre que en dir “alguns”, el senyor Duran no s’hi inclou.
L’estratègia immobilista de Rajoy no s’entén. Es pensa que les majories absolutes permeten mirar cap un altra banda quan hi ha un problema seriós com és el de Catalunya. No ho entén o no ho vol entendre. Tant s’hi val. El fet és que, avui per avui, les posicions de Mas i Rajoy són contraposades i avencen cap a la confrontació. Duran vol fer de guarda agulles però potser la patacada serà tan forta que el pot destruir políticament. En tot cas, per bé o per malament, és la seva hora.
Sr Foix; de un temps en sa que em ve al cap la idea de que en Duran es el poli dolent de la pelicula i en Mas el bo,estic arrivant a la conclusio de que estan compinxats,sempre he pensat que aixo de la indepenencia al Mas l’agafat a contrapeu i li va un pel gran i ja li esta be que en Duran aigualeixi el vi d’aquesta manera es trau un mort de sobre,si no fos per la ciutadania el nostre president no hagues mogut ni un dit per la causa,de fet es de peix al cobe i el poble crec que en comença ha estar cansat
El Sr. Foix ens diu que no s’entén l’inmobilisme de Rajoy. Fer elucubracions sempre es complicat, i sembla que Rajoy no sigui la persona que s’hagi llegit a fons la Historia de Catalunya. O si?. Però ens podem arriscar a pensar que, probablement deu deixar que d’altres a Catalunya, entre ells el Sr. Duran li facin la feina i en tot cas si arribat el moment entrar a rematar-la.
Vicens i Vives, gens sospitós d’esser un historiador escarranista ans al contrari, ens explica que al 1868 a Espanya hi havia dues capitalitats: Madrid,centre del moviment liberal centrista i Barcelona, centre del moviment democràtic federalista.
Per si fa falta seria bo recordar-li al Sr. Duran com va acabar la insurrecció federalista catalana al setembre de 1869 desprès del destronament dels Borbons l’any anterior, combats a Sants, San Martí, San Andreu i un bombardeig feroç a Gracia. El fracàs federalista tingué greus repercussions en el futur polític del país
Es interessant que el Sr. Duran torni a llegir les ressenyes dels diaris de Madrid, desprès de que el president del Govern d’Espanya fos català, així com dos ministres , trenta dos governadors civils i nombrosos diputats. “El Eco de Espanya” es preguntava “On anirem a parar?. El diari conservador, Sr, Foix conservador, “La Época” parlava de “la renovación artificial del provincialismo”, que es manifestava en la “preponderáncia que en el gobierno y en todo el vasto campo de la administración publica, va tomando el elemento provincial, que en 1640, en 1705 y 1842 nos trajo la guerra civil larga y sangrienta”. “ La Política” escrivia “ Casi todos los ministros son catalanes. Casi todos los géneros que merced a una protección funesta para las demas provincias usa el pueblo son catalanes. Y esto, mientras Cataluña da la señal de federalismo, mientras quiere privar a Madrid de su capitalidad, mientras crece y prospera a costa de España entera”.
Sr. Foix, Sr. Duran continua sonant aquesta música?.
Sr. Foix:
El Sr. Duran i Lleida ha estat una bon parlamentari, però potser li ha arribat l’hora de la seva jubilació de la política.
És veritat que ell ha sabut cuidar la seva imatge i relació amb els mitjans de comunicació, i això li fa accessible als mitjans i a l’opinió pública.
Però com pot dir que no té un informe del Govern quan el seu partit UDC té diversos Consellers en el mateix.
No ho entenc.
Fa uns dies va ficar la pota amb el sou dels docents, va dir que no era un sou digne i suficient per a ell.
Si vol trencar la coalició que ho faci quan abans, i sinó que no mostri les divergències en públic.
Tinc ganes de conèixer si tota UDC li seguiria, i després veure quants vots i diputats aconseguiria UDC sola a unes eleccions.
Les seves declaracions actualment perjudiquen la credibilitat del procés iniciat i que defensa el president Artur Mas, als votants i simpatitzants de CiU, i no ajuden a l´entesa amb ERC.
Tots som necessaris i ningú és imprescindible.
De vegades es fa un bon servei apartant-se i posant-se a un costat.
Altres vindran d’UDC que poden ser iguals i/o millors.
Noves generacions, nous talents segur que hi ha a UDC.
jO VOTO CIU I, PER CERT, A LES PRIMERES ELECCIÓNS VAIG ESTAR A LA TAULA COM A INTERVENTOR DE UNIO. DEL SENYOR CAÑELLES. a MADRID EL SENYOR DURAN I llEIDA COM A REPRENTAN NOSTRE NO HAVIA DE DEFENSAR LA «SEVA» TERCERA VIA, SINO EL QUE COLEM ELS SEUS REPRESENTATS: VOTAR
JOAN MARTORELL I BARBERÀ
jO VOTO CIU I, PER CERT, A LES PRIMERES ELECCIÓNS VAIG ESTAR A LA TAULA COM A INTERVENTOR DE UNIO. DEL SENYOR CAÑELLES. a MADRID EL SENYOR DURAN I llEIDA COM A REPRENTAN NOSTRE NO HAVIA DE DEFENSAR LA «SEVA» TERCERA VIA, SINO EL QUE COLEM ELS SEUS REPRESENTATS: VOTAR
Estic d’acord amb en Dogbert.
Ja fa emps que se li veu el «plumero» a en Duran.
I té raó en Maurici, respecte de la miopía d’en Duran quant a la respiració de les seves bases.
Sr.Foix: la política hace extraños compañeros de cama…pero los que te suelen hacer la cama son tus propios compañeros de partido…
Quan Duran diu que alguns votaran a favor de la DUI és que sap que 8 o 9 dels 13 diputats que UDC té al Parlament farien costat a CDC i ERC, oi? Fa massa temps que s’observa en Duran una miopia respecte com respiren les bases del seu partit: la poca fidelitat de Duran a l’ideari d’Unió i les seves contradiccions freqüents han fet que, paradoxalment, al partit només quedin els fidels al missatge democratacristiá confederal català, a banda dels quatre apoltronats. La resta han marxat al PP o a CDC…
Perdona la meva ignorància,Maurici,què és la DUI?
Res, les quatre neurones que havien sortit de marxa..Declaracio Unilateral d’Independència,oi?
El Sr. Foix nos presenta el asunto en plan apocaliptico y tiene esa pinta, pero como siempre no pasara nada. In extremis nos daran «un tall de bacalla» y siguiendo la cosa del «peix al cove» nos quedaremos fen castells, exhibiendo la estelada, ball de bastons folkloricos, pero no daremos el paso mientras nos estaran dando en plan suma y sigue el re_paso.
El Sr. Duran que tiene inmunidad diplomatica desde 1979 al tiempo que desde entonces ocupa una suite sensacional en el Palace madrileño, es el que aguara la fiesta, jugando a tres bandas una de ellas su sempiterna presidencia de la comision de exteriores del congreso de los diputados, que tiene su punto que quiza algun dia alguien aireara.
Ni un pam de net.