Raons per presentar-me a l’Ateneu

Foto de la candidatura a l'Ateneu encapçalada per Josep Maria Carreras

Foto de la candidatura a l’Ateneu encapçalada per Josep Maria Carreras

Em presento a les eleccions a l’Ateneu en la llista de Josep Maria Carreras. Hem treballat tres setmanes amb il·lusió i respecte als punts de vista de la candidatura i respecte també a la candidatura que competeix amb nosaltres. Tot normal. Les urnes s’obren demà, 24 de març, de 10 del matí a les 8 del vespre.

En la web de la candidatura #Futurateneu he penjat els motius pels quals he acceptat l’oferta de Josep Maria Carreras. Ho explico així:

Sempre havia pensat que l’Ateneu de Barcelona era un lloc per passar el temps entre gent culta, amb la vida solucionada, que es podia permetre matar hores parlant de tot i de res. És la idea que recordo vagament en llegir les notes que Josep Pla escrivia sobre les tertúlies a la Penya de l’Ateneu. Pla retratava amb pulcritud i sarcasme els personatges que arreglaven el món deixant-se caure per l’Ateneu en la primera part del segle passat.

Jo hi havia anat d’estudiant algun cop i quedava enlluernat per les figures que transitaven per l’edifici que era un cert refugi de llibertat els anys seixanta i setanta. Després, en marxar de corresponsal, vaig passar molts anys sense posar-hi els peus. Fou Oriol Bohigas el que em demanà per carta personal que en formés part com a soci. M’hi vaig apuntar tot d’una. En aquests anys he assistit a la renovació de l’entitat, he participat com a moderador en molts debats i he acceptat les ofertes per intervenir en actes de caire cultural de diversa mena.

No tenia intenció de presentar-me a cap candidatura. Va ser l’amic Josep Maria Lloveras el que em va convèncer per anar junts en la llista encapçalada per Josep Maria Carreras. Amb Lloveras coincidirem a Londres fa molts anys. Després ens hem anat veient per parlar de les afinitats europeistes, ell com alt funcionari de la UE i ambaixador europeu a Sèrbia i la República Centro Africana i jo com a periodista interessat en les qüestions europees.

Comparteixo amb la candidatura de Josep Maria Carreras l’interès per la cultura, pel debat obert en totes les seves  vessants, pel respecte a tothom i a totes les opinions i maneres de veure les coses, per contribuir modestament a que l’Ateneu de Barcelona sigui un punt de trobada, una cruïlla del pensament divers i obert que ha estat històricament una marca de la casa i un punt de distinció de la Barcelona culta, tolerant i constructiva.

Sigui quin sigui el resultat de les properes eleccions, penso participar en allò que pugui, i des de la posició que em toqui, a que l’Ateneu de Barcelona mantingui l’atmosfera de convivència cívica i cultural que ha mantingut generació rere generació. La socialització del coneixement i de la informació és un repte del present i del futur més immediat de l’Ateneu. M’agradaria formar part del projecte per mantenir els eixos troncals d’aquesta vella i nova institució.

Hi afegeixo que els dos mandats de Francesc Cabana, amb qui he treballat sovint a l’Ateneu, han estat molt positius. Home culte, raonable, tolerant i obert a tot. Un honor haver-lo conegut tan de prop.

 

  19 comentarios por “Raons per presentar-me a l’Ateneu

  1. Sr. Foix: Le deseo suerte. En estos momentos, hace falta personas con ideas, tenemos muchos seguidores. Nos tiene que seguir dando lucidez que estamos escasos.

  2. Admiro el senyor Foix. M’agrada el seu vesant humà, polític, humanista, culte! No sóc socia del Ateneu en aquests moments, per raons estrictaments económiques, però quan les circumstàncies m’ho permetin, me’n farè. M’hagués agradat més el senyor Foix com a cap de canditatura.

  3. El felicito per la candidatura i li desitjo sort a la vegada que m’emociona quan parlar de la socialització del coneixement, clau en el futur de la humanitat.

  4. Només em cal afegir que li desitjo tota la sort. No en soc soci. Si ho fos comptaria amb la meva confiança. Mentre, compti amb el desig de la bona sort.

  5. Demano perdó al Sr. Foix i a tots els companys del blog. No se perquè s’ha pujat una part del meu escrit aquí quant volia publicar-lo en el post anterior. Hem sap greu.

  6. Penso que el liberalisme i la democràcia estan en una flagrant contradicció. Per això cal aclarir que es vol dir al parlar de democràcia lliberal i faré servir la definició d’un famós politòleg i sociòleg americà perquè no hi hagi sospites. “ Las disposicions polítiques lliberals poden definir-se com aquelles que faciliten l’ACUMULACIÓ de capital al eliminar les traves tradicionals al mercat, fomentant una concepció del home basada en l’interès individual i creant una estructura que facilita el control del sistema per part dels qui dominen el sistema econòmic.
    No totes les societats capitalistes son lliberals, però totes les societats lliberals son capitalistes.
    La democràcia porta implícita tradicionalment la IGUALTAT i la participació. El problema es que el terme a les societats occidental ha estat segrestat per les democràcies burgeses, veure Hannah Harendt, abandonant els criteris tradicionals per transformar-se en trets polítics formals: eleccions, constitució, regles acordades per al discurs polític, sense importar el grau d’igualtat dels seus ciutadans.
    Es evident que l’acumulació de capital i la igualtat son termes contraposats.
    Les tensions entre el capitalisme com a sistema econòmic i la democràcia com a sistema polític ens estan portant a un atzucac.
    El canvi de paradigma esta en marxa. No es tracta d’escollir entre el sistema demòcrata-lliberal o els altres sistemes coneguts, es possible que la solució estigui en un nou sistema dintre o fora dels Adam Smith i Keynes. El que es clar i la manifestació de Madrid n’és una expressió els ciutadans no podem quedar-nos passius mentre els governs han pres part a favor de les elits.

  7. Lo que no acabo de enteneder es como el Sr. Foix no encabeza la candidatura.
    Dicho con todo el respeto al Sr. Carreras, del cual no tengo el gusto.

    • En la web de la candidatura acabo de dejar mi soporte a la misma. Me «retrato» muy raramente pero nuestro anfitrion merece la foto.

Comentarios cerrados.