El president Artur Mas i Oriol Junqueras en una de les moltes trobades recents.
El més natural en política es esgotar les legislatures que han estat elegides per quatre o cinc anys. Sovint, però, cal avançar les eleccions per aclarir situacions transitòries o incertes, per tal de saber on s’està i on es vol anar. Aquesta opció és habitual quan el partit del govern no disposa d’una majoria suficient al parlament. Pero aprovar els pressupostos, per exemple.
És el cas de Catalunya. Des de fa setmanes i mesos estem parlant d’eleccions avançades que s’haurien de celebrar en clau per arribar més ràpidament a la independència o bé per determinar quina és la voluntat democràtica dels catalans que han expressat el seu descontent en sengles manifestacions massives i en una votació en la que participaren mes de 2.3 milions de persones.
El president Mas exigeix una llista unitària de les forces sobiranistes comptant amb la participació d’Esquerra Republicana. El senyor Oriol Junqueras no hi està d’acord i vol que les eleccions se celebrin a corre cuita però cada força pel seu compte. I després, ja sumarien el que calgués sumar. Junqueras sap que anar junts amb el president Mas li podria restar protagonisme i, sobre tot, el podria barrejar en campanya electoral amb una formació que està tacada per la corrupció, tal com indiquen els jutges, que afectaria al ex president Pujol, gairebé tota la seva família, Lluís Prenafeta i Macià Alavedra…
Potser aquesta no és l’única raó. Penso en la necessitat de mantenir perfil i criteri propis en qüestions socials que, segurament, no coincideixen amb les de CiU.
L’enquesta del CEO que s’ha conegut avui revela un cert cansament en l’opinió pública que durant mesos i mesos ha estat pendent de com assolir un nou estatus nacional, ja sigui en forma de nou estat o en una nova relació amb Espanya. Res fa pensar que això pugui passar en els propers mesos si tenim en compte que la valoració de la independència ha perdut nou punts respecte a l’última enquesta feta també pel CEO. S’ha de dir, però, que en unes hipotètiques eleccions autonòmiques avui la suma entre CiU i ERC donaria una majoria en el Parlament i, si es posessin d’acord, podrien demanar la celebració d’un referéndum. Tot amb tot, es detecta una certa desinflada de les expectatives que hi havia abans, durant i després del 9 de novembre. Els temps lents poden fer perdre l’entusiasme.
Hi ha desorientació sobre el futur immediat i a mig termini. La política ha de donar respostes solvents i racionals als problemes que es plantegen en una societat. La claredat és important.
Si a països com Israel, Japó, Suècia i Grècia se celebren eleccions anticipades, no veig cap impediment perquè no es puguin celebrar aquí. El govern Mas no té majoria i depèn d’Oriol Junqueras que exigeix que s’obrin les urnes el més aviat millor. Travessar dos anys més sense majoria al Parlament seria perjudicial pel govern però, sobre tot, pel país. És per això que penso que seria oportú avançar les eleccions per saber on som i cap on anem. I qui té més capacitat per fer una majoria parlamentària.
MOLTA SORT A TOTS I TOTES….AMB LA LOTERIA NACIONAL D’ AVUI !!!….I AMB LA LOTERIA DE CAP D’ANY DE CASA NOSTRA… !!
QUE PASSEU UN BON NADAL, DISFRUTEU DE L’ ESCUDELLA I DELS CANALONS… I ELS MILLORS DESITJOS PER AL 2015.
UNA ABRAÇADA DE SET BRAÇOS…..!!!!
Igualment et desitjo molta sort…la lotería no ens ha tocat…ni la una ni l’altre… pero et desitjo i desitjo a tots i a totes els companys/yes del blog i tambe en especial a en Lluis Foix, que paseu un Bon Nadal…i que l’any nou 2015 ens tregui de la incognita del futur i ens aclarexi i solucioni ó ens porti per a tots…» Salut, Diner i Amor «. Com ja deía aquell antic refrany castellá.
Jo estic molt més cansada i em sembla molt més repetitiu i inútil , seguir sent tractats com una colonia, des de més enllà de l’ Ebre.
Sr. Foix: Sempre creiem que, en democrácia votar i que un partit guanyi i goberni per majoría absoluta, es la solució a tots el problemas. I no es la veritat i la realitat.
El taló d’Aquiles de Catalunya es la desunió de criteris per com gobernar ó cambiar el sistema.
Massa gent a opinar, masses interessos interposats i masses criteris molt diferenciats.
Mentrestant la crisis segueix i els aturats, els desamparats, els sense subvencions i els deshauciats, tambe.
I els interessos i la colonització económica dels lobbies estrangers dels pais emergents com per citar un exemple, la inteligent i poderosa China segueix silenciosament instalantse al nostre pais i agafant posicions comercials, recolzada pel seu intel-ligent gobern.
Nomes cal caminar pels carrers i observar les multiples botigas, basars, bars, restaurants petits mitjans i grans, ect.ect.
Tambe i podem afegir igualment els paquistanesos, ect.ect.
No es pas culpa d’ells doncs tots plegats fan el que nosaltres ja no fem, ect. ect. Pero en cambi volem crear llocs de trevall… ¿ Com, si de moment els estem crean a la China?
Aqui de moment estem perdem el temps miserablement…
No comment…Al bon entendor…
Para aclarar el panorama primero se tienen que aclarar ellos y me temo que cada uno se tiene que aclarar a si mismo, porque dicen y contradicen tantas veces que yo creo que no saben ni donde estan. El asunto efectivamente es un poco de psicoanalistas porque no estan finos de azotea. Añadamos pues, que son un peligro publico y no pueden estas donde estan por una cuestion de seguridad y de aprovechamiento de los recursos, de todos, que gestionan y que los est5an dilapidando ademas tocando fibras sensibles fr la buena gente.
Lo cierto es que ya estamos mas quen hartos del monotema y que queremos soluciones a los problemas reales, medicina, enseñanza, cultura, corrupcion, paro, prestaciones sociales etc etc que con la cosa de la senyera, la estel-lada i el qui dia pasa any empeny, han quedado en el cuarto oscuro.
Senyor Foix, la independència és un camí. Les passes s’han de fer totes i quan més aviat millor.Esperar, tornar enrere, canviar el pas, cercar rutes alternatives que ens fan tornar on estàvem, són males idees.
Camí
Eleccions el més aviat possible—govern unitari i parlament constituent—delaració d’independència—referendum per a proclamació de la independència—gestions per a integració a Europa…
No hi ha d’altre.
Com que amb l’estat no hi ha manera d’arribar a cap acord, continuar endavant. Si és veritat que canvien quan canviîn de govern, ja faran camí per arribar al nostre costat…
Els que vulguin esperar es quedaran a la «cuneta» de la història (No vull esmentar l’altra cuneta, on jauen antics vells il·lusionats amb la llibertat amb un tret al cap).
Salut,
estos últimos años la crisis ha golpeado fuerte a todos los países y estratos sociales. los recursos no llegan a todos los ciudadanos, porque escasean, y la pobreza y las desigualdades se han incrementado.
creo que con esto de la independencia hay una parte de la sociedad que se ha unido para hacer de lobby e imponer un determinado camino y reparto de los recursos. si se alcanza la independencia, habrá que crear unas estructuras de estado, y sospecho que esos trabajos públicos van a ir a parar a los de un único lado, afín a erc, ciu, anc u omnium. los trabajos en la televisión pública, igual. dudo que queden subvenciones, proyectos públicos o cualquier otro tipo de recurso para los que no sean de esa cuerda.
por lo tanto, pienso que hay gente que va de buena fe, por temas emocionales o de sentimiento, o de historia familiar, etc, pero también veo que, en una época de crisis durísima, desahucios y pobreza, un sector de la sociedad hace de lobby en la lucha encarnizada por unos recursos escasos.
no me parece que sea lo correcto para el conjunto del país ni que sea ejemplo moral de nada.
O sea que:¿»Virgencita de Lourdes que nos quedemos como estamos …de jodidos?
Me da que la indepe es el camino, el modo de alcanzar los objetivos sociales de más igualdad y los políticos de mejor control popular de los gobiernos.
Con el esquema del estado no es posible.
Hay que aguantar hasta después de las generales. El resto es quemar ideas. Hasta que en Madrid no se tenga otro interlocutor moverse es quemarse. El tema cansa pero la gente parece que lo va siguiendo.
I si te quedas parado también te alcanza el fuego y te quemas bien quemado… Lo veremos…
Si tiene una visión de partido si pero si pactaran un ciu erc dos años podría funcionar pero el partidismo los destrozara. A mi son dos partidos que no me gustan nada, como el resto.
Sr.Foix: la verdad es que empezamos a estar un pelin cansados de este guión repetitivo…
Sr. Foix. Diu:
«S’ha de dir, però, que en unes hipotètiques eleccions autonòmiques avui la suma entre CiU i ERC donaria una majoria en el Parlament i, si es posessin d’acord, podrien demanar la celebració d’un referéndum.»
I jo em pregunto: I tornem a començar el cicle?
I els problemes reals dels ciutadans seguiran oblidats per sempre més…
Ai la mare!
Certament això ja seria per exiliar-se…