Pablo Iglesias i Albert Ribera, nous actors polítics
Torna la idea de la llista única. Les enquestes donen una majoria raspada als independentistes sumant CiU, ERC i la CUP. Però la Plataforma Construïm, impulsada per Duran Lleida, s’ha inscrit avui com a nou partit polític. La història de la federació de CiU pot acabar poc després de les eleccions municipals del 24 de maig. Ho diuen figures de primer nivell dels dos partits federats.
Queden set mesos per les eleccions del 27 de setembre i la sinistralitat política pot ser molt alta. En tots els àmbits. Raül Romeva, eurodiputat fins fa poc, deixa Iniciativa i treballarà per la causa de la independència. És possible que sigui el relleu de Carme Forcadell quan deixi la presidència en els pròxims mesos.
Observant les últims enquestes es veu que Artur Mas i Oriol Junqueras no tindran prou suport per obtenir una majoria al Parlament. És cert que queden molts dies de campanya però el corrent general indica que les divisions dintre del sobiranisme debiliten el procés. De la mateixa manera que la voluminosa corrupció del Partit Popular afecta negativament a Alícia Sánchez Camacho, les divisions dels socialistes catalans situen el partit de Miquel Iceta en les cotes més baixes de la seva història.
Pugen Ciutadans i Podemos. Molts vots del centre dreta poden anar a parar al partit d’Albert Ribera i un gruix del centre esquerra pot enganxar-se a Podemos o la branca catalana del partit de Pablo Iglesias.
Quan acabi l’any s’haurà de veure com es pot governar a Andalucia, Catalunya i Espanya. És molt probable que no hi haurà majories suficients enlloc. Caldrà pactar. Amb els més pròxims o els més allunyats. Cada nit electoral es comença a fer política de nou.
Hi poden haver sorpreses d’última hora. Però majories sembla que no n’hi haurà enlloc. Els parlaments seran molt més fragmentats. El problema pot ser de governabilitat i de convivència política. No passarà res que no ocorri en la majoria de països europeus on les aliances de conveniència són normals a Suècia, Anglaterra, Alemanya, Holanda i Bèlgica. L’economia no ho arreglarà tot. I la política improvisada, tampoc. Caldrà cosir amb una agulla fina els successius resultats que surtin de les urnes.
Els aparells de l’Estat no s’aturen. El govern Rajoy ha recorregut al Constitucional la llei catalana d’acció exterior i les delegacions de Roma i Viena. El mateix TC anula part de les competències del Síndic de Greuges. Al mur de La Moncloa i del Congrés s’hi estavellen totes les inciatives del govern i del Parlament de Catalunya que vagin en la direcció independentista. Cop de llei o amenaça política i económica. Així s’espatlla tot més. La judiLa campanya de les generals es projectarà sobre les catalanes amb totes les seves antenes mediàtiques, polítiques i judicials. Segurament pensen que guanyen vots. Quan un conflcite no l’arreglen els polítics, els partits o el temps, venen altres polítics, nous partits i temps diferents.
Al alcalde de LLeida Angel Ros le ha salido una discola en el ayuntamiento porque, la discola, dejo de estar en el «secreto».Para apoyar al Angelito ha subido a la Terra Alta Assumpta Escarp que esta pìllada en el tema Mercurio con el «apostol» Bustos de Sabadell y otros proceres sociatas. Librenos de los amigos… El socialismo catalan esta que no esta, nunca fueron de mi devocion aunque les reconozco que en el tema urbunistico y de equipamientos lo hicieron de nota (alta).
Leo tambien que a los que repicaban la prensa en su web les han metido seis años, tres por asociacion «criminal». La cosa ha ido ligerita porque han osado tocar al cuarto poder.
Discuplen de entada, pero tengo q
…necesito un desahogo, vara mierda de justicia, vara mierda de cuarto poder, vaya vaya.
en minuto y medio y cantando :
https://www.youtube.com/watch?v=B5kve61WLcM
https://www.youtube.com/watch?v=eI-Tm1wW8Kw
Lo que no entiendo es que si todos lo sabemos sigamos escuchando discursitos, comparenciancias, debate, entrevistas ….
Hay un `poema de Juan Bufill :
La dejación :
solemos dar el poder
a aquellos que lo han codiciado
y suelen ser los peores
dejamos gobernar a lo peor
de cada tiempo y lugar
¿de qué nos sirve saber
ai luego obedecemos al error?
Pag 62. Antinaufragios.
….
Hay que estudiar la atracción por el poder de un tipo de personalidades y no otras.
Sr.Foix: le aseguro que empiezo a estar empachado de tanto diluvio de información política…
Una observació: els votants de centre dreta no independentistes poden votar Ciutadans, és cert, però també Construïm si es presenta. Tot això suposant que hi hagi eleccions el 27-S.
I si els polítics nous els segueix seleccionant per el PP la headhunter de sillinguer & Conde, doña Esperanza, poca esperança ens queda.
Todo el periodismo, todas las tertulias, todos los politologos, todos, hablan de interioridades de partidos, de pactos, de encuestas, de mayorias, de no mayorias, de todo lo que no en possarem ni un troç a l´olla la ciuaddania de a pie.
Todos, ay! el Sr. Foix en esta columna tambien, se olvidan de citar los problemas de la sociedad, de la ciuadania, del paro, de la corrupcion, de la sanidad, de la enseñanza, de la desigualdad, de la justicia.
Es agobiante el martilleo de entelequias partidarias, mientras no se oye, ni se ve, ni se lee, nada que denuncie el estado general de tot plegat.
La situació és molt complicada. Penso que Espanya i Catalunya estan de fet en guerra virtual, però guerra que no sabem com pot acabar. Els polítics han mostrat que no tenen la capacitat per a governar per al poble, ho fan més per ells i els seus partits. Els nous partits i polítics de qualsevol partit haurien de començar a pensar en els ciutadans i governar per al poble; els partits haurien de mostrar una altra conducta i minimitzar la corrupció, com a mínim actuar quan es detecta. Serietat i diferenciar clarament lo públic de lo privat, i facilitar a la societat la seva activitat sense imposts i burocràcia abusiva.