Categoría: Cultura

La Escuela Berlusconi

Un funeral de Estado fue tributado a Silvio Berlusconi en el espectacular Duomo de Milán. Italia vivió un día de emociones al despedir a un hombre que fue cuatro veces primer ministro, triunfó en los negocios, ganó cuatro Champions con el Milan, que fue de su propiedad, revolucionó la televisión con un producto tan vulgar…

Les orenetes no fallen mai

Les orenetes no fallen mai. Enguany han arribat el dia de Sant Josep i començaran a emigrar a meitats d’octubre. L’oreneta és un au simpàtica, primerenca, fidel a retornar als nius que deixaren l’any anterior. Es nota que han arribat perquè xisclen de bon matí i desperten al personal mig endormiscat. L’any passat van fer…

Apunts íntims pallaresos

Les pinzellades pallareses fetes des d’una trajectòria de vivències urbanes tenen l’avantatge del descobridor de nous escenaris vitals. Àngela Vinent no pretén donar lliçons sobre noves maneres de viure i d’observar la riquesa del univers rural. Simplement, s’admira del que veu, ho descriu amb una prosa culta i en un català que beu de la…

Dolçor perfumada dels albercocs

Primer venen les cireres i a continuació el albercocs. Son les primícies de les fruites de pinyol en terres de secà. Vindran els préssecs, les prunes… fins a l’entrada de l’hivern es cullin les olives. Tot un procés imparable que no l’atura ni un any de sequera extrema com enguany. L’albercoquer és un arbre sofert…

Cabanes ensulsiades

Cabana caiguda, sembrats perduts, arbres patint estralls per la sequera. Han caigut uns vint litres aquesta setmana. El terme respira. Està tot més endreçat i les fulles dels olivers lluentegen una mica. Tornar a començar. Si els sembrats es poden donar per perduts queden més collites. Els olivers i les vinyes han reviscolat. No es…

Atenció, drama a pagès

Son dies de sequera. Els sembrats groguegen escanyolits adoptant un to blavós que és símptoma de fracàs. Son dies en que les espigues acostumaven a torçar el coll exhibint la plenitud de la seva trajectòria vital. La falta d’aigua ho ha enterbolit tot. Els que seguin podran obtenir dues o tres llavors. Màxim quatre o…

Les primeres cireres

Les cireres han arribat un pel més d’hora degut a la sequera endèmica que pateix el país. Han madurat més aviat, vermellegen precipitadament i son més dolces. És una vella costum de plantar fruiters en caps de trossos, a les marjades, en una vora que no facin nosa. Totes les cases tenien un presseguer, un…

La memoria de Barcelona es de todos

Me sorprende la falta de acuerdo de los vecinos en dejar constancia visual en forma de lápida discreta pero visible que Gabriel García Márquez, premio Nobel de Literatura, vivió en la calle Caponata de Sarrià de 1969 a 1975. Tampoco hay unanimidad en recordar con lápida que otro galardonado con el Nobel, Mario Vargas Llosa,…