Llarga caminada fins al capvespre sense trobar ningú. Els termes del país han perdut humanitat. Ja no es canta, ni s’enraona, ni es contempla la trepidant transformació de la natura. Tothom va de pressa, en cotxe, en tractor o transitant uniformats en bicicletes de gama alta. Encara que pocs hi pensin considero que avui ha…
La densitat de l’atmosfera cobreix les planes d’Urgell. Un núvol suau i llunyà penja a la falda del Montsec. És una mena de coto fluix suau, gaseós, que enterboleix el paisatge anticiclònic. Ha fet massa calor. Prematura. Els ametllers ja han florit i les abelles encara van i venen de les arnes per tal transportar…
Queden encara moltes plantades d’ametllers antics. Han resistit el pas del temps, d’alguna generació, i segueixen recargolats, deformes, amb més tronc que rames. Els ametllers per aquestes terres de l’Urgell es plantaven en zones precàries. En pedruscalls o a les puntes dels bancals, campaners, perduts dintre d’un gran desordre perfectament organitzat. L’ametller és un arbre…
Dia ventós, primaveral, amb bromes que viatgen incertes pels cels del país. Poca gent a les carreteres. La maquinària ha substituït les persones. No es veu ningú enlloc. Però els camps estan conreats, els sembrats verdegen amb una verdor negra. Ha plogut seixanta litres i hi ha una bona saó. Una pluja generosa al mes…
Meitats de gener. S’ha superat Sant Sebastià. El dia s’allarga per les tardes. Una de les rutines de la lluna plena és que treu el cap per Orient quan el sol es pon per Occident. Dura poca estona la coincidència. Però és la senyal inequívoca de que la claror de la lluna serà el més…
Dia a les portes de la primavera que està a punt d’esclatar a tot arreu. Els ametllers mostren la plenitud de la seva floritura. El brogir de les abelles fan un soroll constant, persuasiu, lluent, d’una activitat desenfrenada. No paren les abelles. Xuclen el nèctar de les flors, van i vénen, formant eixams que embotellen…
Ja sé que la tardor pot no interessar a la majoria de lectors d’aquest bloc. Especialment perquè enguany no hi ha tardor. Som a la Mare de Déu del Pilar i les temperatures s’enfilen a més de 30 graus al migdia. És un fet insòlit tot i que tot ha passat moltes vegades sempre. Però…