M’arriba la notícia de que els ocells negres, diuen que són estornells, s’han menjat totes les cireres del cirerer que estava embolicat amb una borrassa verda. Era el més tardà, el que les feia més dolces, grosses i mengívoles. Fa molta ràbia. Per collir cireres cal plantar l’arbre, regar-lo, esporgar-lo i molt especialment cobrir-lo amb…
Les cireres han arribat un pel més d’hora degut a la sequera endèmica que pateix el país. Han madurat més aviat, vermellegen precipitadament i son més dolces. És una vella costum de plantar fruiters en caps de trossos, a les marjades, en una vora que no facin nosa. Totes les cases tenien un presseguer, un…
El sol escalfa amb radicalitat. Un serè suau bufa de ponent. L’abundància d’herba és palesa arreu. Això és molt bo, em diu el Josep del Bellardó, perquè vol dir que les collites estan assegurades. Ha plogut. Hi ha saó. Tanta humitat desperta la pugó que devora fulles de fruiters. Els ametllers en pateixen la seva…
He anat a collir cireres. Ho faig des de fa quatre setmanes, cada dissabte, i cada cop omplo un bon cistell. Quin encert el de l’Espasa de plantar cirerers com si fossin ametllers, olivers o pomeres. Generosament. Perquè tothom que vulgui en culli. Al cap i a la fi, una renglera de cirerers aquí i…