La il·lusió del que sembra i del que planta és l’espera tranquil·la de la collita. Sense presa i sense adonar-se’n. Tot està quiet i tot es mou. El sembrador dona tombs de tant en tant pels camps veient com es belluga imperceptiblement el blat o l’ordi, amb els seus colors de verds variadíssims. Verds negres,…
La tardor meteorològica ha arribat finalment. Un serè que bufa de Ponent ha netejat l’atmosfera que ha quedat neta i transparent. El Pirineu, al fons, més enllà del Montsec, cresteja emblanquinat. Fa el temps que ha de fer passat Tots Sants. La sembra deixa grans partides planes i rosses, com planxades. La llavor està colgada…
La sequera és un estat d’ànim de la terra assedegada. No hi ha hagut saó d’hivern i les pluges son escasses i en compta gotes. El camp està pansit. Els arbres mostren la tristor hivernal habitual. Les vinyes estan mortes en espera d’explosionar. Els ametllers mostren la seva primera floritura sense pensar que una glaçada…